El 9-N continua als jutjats

Més enllà del nombre de participants, l'altre recompte del 9-N és el del nombre de denúncies presentades. Durant el dia se'n van presentar quinze a Barcelona, sis a Manresa, dues a Tarragona i una a Badalona, per part d'individuals i membres del PP, d'UPyD i, en gran nombre, de PxC. En canvi, cap d'elles es va materialitzar en actuacions judicials el diumenge. Els jutjats van considerar fora de lloc les mesures cautelars plantejades –és a dir, la retirada de les urnes. En canvi, sí que van obrir diligències per les denúncies presentades, que hauran de seguir el seu curs legal en els propers dies.

La Fiscalia preparava ahir una querella en base a les denúncies, i és probable que no sigui l'única acció jurídica contra la consulta. Pesen acusacions sobre Artur Mas i alguns consellers del Govern: la d'educació Irene Rigau, el d'interior Ramon Espadaler i la vicepresidenta Joana Ortega. UPyD també apuntava ahir fins i tot a Mariano Rajoy, a qui acusava de prevaricació per la seva inacció.

La decisió de no intervenir va ser rebuda diumenge com una victòria i va permetre celebrar una jornada de mobilització sense cap incident notable. La magnitud del procés, amb 6.695 meses de participació per tots els punts de Catalunya, feia pràcticament impossible la intervenció, i el jutjat d'instrucció de Barcelona que va respondre a la majoria de denúncies va considerar que no apareixien “raons d'urgència o relatives a l'ordre públic que aconsellessin” l'adopció les mesures cautelars.

Per Benet Salellas, advocat i membre de la Comissió de Control de la Llei de Consultes –suspesa a l'espera de la resolució del Tribunal Constitucional–, en aquesta resposta “entra en joc el concepte de desbordar la legalitat”. “Hi ha una situació de fet que fa que el dret sigui totalment ineficaç”, explica el lletrat. “Les decisions judicials que s’haguessin pres per suspendre la consulta o retirar les urnes o no s’haguessin executat o haguessin provocat tal situació de revolta, que el que fan és reconèixer el poder que tenim quan ens organitzem davant de resolucions injustes”, assegura.

L'advocat considera que el 9-N no va haver-hi una situació de desobediència i que els tribunals van evitar actuar precisament per evitar-la. “Gran part de la població de la Catalunya estava entrant en un discurs generalitzat de desobediència civil, no només contra el TC sinó contra tots els poders públics”, diu Salellas, que apunta que als propis jutjats els interessava evitar aquesta situació. “Si tu prens una decisió judicial i aquesta no es pot materialitzar, el que el sentit comú porta a pensar és que si vols defensar la vigència de la institució més val que no ho provis”.

Denúncies pendents

Tot i el diumenge tranquil, les acusacions de desobediència, prevaricació o malversació cap a responsables de la Generalitat i funcionaris segueixen sobre la taula. Amb les denuncies recollides, la Fiscalia Superior de Catalunya presentarà una querella al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Des del dissabte la Fiscalia ja va ordenar als Mossos d'Esquadra identificar els locals de votació i els responsables d'obrir-los, al que el Govern de la Generalitat va respondre assumint tota la responsabilitat per no carregar-la sobre els voluntaris.

En un article publicat el mateix dissabte a El País, l'exfiscal del TSJC José María Mena assegurava, però, que la Generalitat no va incórrer en cap delicte de desobediència. Amb la presentació del recurs contra el 9-N alternatiu, l'Advocacia de l'Estat va demanar al Constitucional que fes constar que “les autoritats i funcionaris de Catalunya que no acatin l'ordre de suspensió podrien cometre un delicte de desobediència, que porta aparellada la pena d'inhabilitació”. No obstant, el TC no ho va recollir en la suspensió, i Mena remarca que aquest advertiment “des de fa molts anys, ha estat un supòsit imprescindible, segons el Tribunal Suprem, perquè es pugui castigar a les autoritats o funcionaris per delicte de desobediència a les ordres de l'autoritat superior”.

L'alt tribunal va admetre a tràmit el recurs del govern espanyol perquè havia de fer-ho ja que complia tots els requisits, apunta Mena. No obstant, considera que l'únic resultat efectiu del recurs “és la nulitat jurídica de les actuacions de la Generalitat vinculades a la consulta”. “tot el que resolgui, decideix, ordeni, comuniqui o faci, serà nul, en tant que jurídicament inexistent. I res més”, conclou. No obstant això, el jutjat que va tramitar les denúncies a Barcelona el diumenge no descarta que es pugui donar un delicte de desobediència, i correspondrà al TSJC dirimir-ho.

Prevaricació i malversació, difícils de provar

Benet Salellas considera que “el Govern en una part molt important de la seva actuació ha actuat de forma totalment legal, i en una part en un camp d'alegalitat” i que “no hi ha delictes de cap de les maneres”. A part de compartir els arguments de Mena pel que fa a la desobediència, tampoc creu que es puguin provar delictes de prevaricació o malversació per part de la Generalitat.

El delicte de prevaricació consisteix en dictar una resolució arbitrària sabent que és manifestament injusta. En aquest cas, l'advocat considera que els denunciants es trobarien dues dificultats. Per una banda, identificar la resolució –“Quina resolució ha dictat Mas al respecte?”, pregunta per assenyalar l'absència. Per l'altra, argumentar que sigui manifestament injusta.

Pel que fa a l'acusació de malversació, havent dedicat recursos públics a aquest procés, assenyala que el Govern podrà argumentar que els va destinar abans que la convocatòria fos suspesa, en base a les seves competències en participació ciutadana.

A l'espera del TC

Amb l'incompliment de la suspensió del 9-N per part del Constitucional, Salellas considera que “veiem com les institucions de l’Estat deixen de ser vigents a Catalunya, en un tema molt concret, però és una mena de rebel·lió que està desactivant les institucions de l’Estat en pro de construir-ne de noves”. “Per l'Estat és un atzucac polític en el que s'ha col·locat ell solet”, apunta.

En tot cas, considera que el TC tenia més eines que les que va fer servir –tant en la primera com en la segona suspensió– per impedir la celebració de la consulta. Quedarà veure la resolució del Constitucional sobre la Llei de Consultes, la convocatòria del 9-N i el procés participatiu que el va substituir –fins ara només hi ha hagut una suspensió cautelar–, però Salellas considera que, davant la mobilització ciutadana, “el tribunal no va voler entrar en una situació d’enrocament”.