Aritz Cirbián: “A Primitive Films estem en el moment de sang, suor i llàgrimes”

Els premis Gaudí que entrega l'Academia Catalana del Cinema tindran un important regust cooperatiu aquest any. Una de les pel·lícules nomenades és Otel·lo. El productor d’aquesta obra, Aritz Cirbián, va fundar, just després de realitzar-la, una cooperativa, Primitive Films, que en segueix l'estela marcada.

Otel·lo, que ja mostra la llavor del que han estat les noves produccions de Primitive Films, s’estrenarà el 24 d’aquest mes, després d’aconseguir diversos guardons en els festivals on ha estat presentada: premi del públic al festival internacional de cinema d'autor de Barcelona, Premi del públic del festival online de cinema inèdit, premi al millor film i a la millor actriu del Festival Europeu Independent de paris (ÉCU) i pel·lícula seleccionada en el Sevilla Festival de cinema europeu. Potser aquest èxit nacional i internacional ha DUTel film a la nominació dels premis Gaudí.

Aritz Cirbián, productor format a l’ESCAC, havia treballat abans en diverses produccions fruit de la col·laboració amb empreses privades. Però “sempre havia tingut la idea de deixar de treballar per d'altres”, afirma.

Quin va ser el raonament que us va empènyer a crear una cooperativa?

La idea de crear la cooperativa va néixer el 2010, però fins dos anys més tard no es va posar en marxa. Vist des de la distància crec que va ser una decisió gens prudent. Potser perquè en aquell moment hi havia tots els elements en contra. Però teníem molt clara la idea de crear la nostra pròpia productora, encara que això sembli una mica naïf, el fet era que malgrat tot pensàvem que així tindríem més independència creativa.

Quins eren aquests elements negatius de què parla?

Vèiem que en aquell moment per uns motius o altres el mercat cinematogràfic s’anava reduint. Però nosaltres ens vam decidir i vam anar a per totes a crear la nostra empresa.

L’equip que vau fundar la cooperativa havieu treballat abans plegats?

Sí. Per exemple, bona part de la gent que vam fer Otel·lo per productores privades ara ja no formen part de la cooperativa: tanmateix, el realitzador, el muntador, i jo mateix, com a director de producció , hem confluït a Primitive Films. Més tard s'hi han incorporat la coordinadora de producció i la directora financera

Anem a pams: com vau començar?

A jornada complerta ho vam fer el 2012. Inicialment, vam crear una agència de comunicació. Aquesta entitat, que forma part de la cooperativ. Posteriorment vam tirar endavant el vehicle per a produir ficció. I en aquestes estem.

I com van tirar endavant des del punt de vista econòmic?

Amb tota la il·lusió del món vam posar en marxa una campanya de micromecenatge a Verkami. Amb la col·laboració de la família i els amics vam obtenir els primers diners per produir ficció. Ara, gràcies a aquella empenta inicial tenim en explotació dos productes de ficció. Tenim també en producció dos documentals més i també estem desenvolupant un llarg metratge. Un exemple dels treballs que fem és Solo para supervivientes un documental fet sobre la història de la revista Víbora.

Des del punt de vista del vostre funcionament com us va, especialment pensant que sou una cooperativa?

Com ens vam llençar a la piscina? D’entrada en un exercici arriscat. Hem desenvolupat les dues potes de la nostra empresa, per una banda l’agència de comunicació, que realitza feines de producció publicitaria i, per l’altra, la productora en si mateix. Hem de dir que amb tots els problemes que pateix el sector i més una empresa que comença, hem anat creixent i ara ja som nou persones treballant a ple rendiment.

La vostra intenció és mantenir l’estructura cooperativa?

Sí, la idea es mantenir la pràctica totalitat de la gent en cooperativa. És clau que tots els que estem en el projecte siguem socis. A més, és una forma de canviar les relacions laborals i forma part del nostre ADN com a projecte. Crec que és un sistema que ens ha d’ajudar a revisar les relacions entre creadors, productors, distribuïdores i fins i tot consumidors. Es tracta d’optar per la cooperació més que per la confrontació i la competència descarnada. Si ho aconseguim, totes les parts serem més felices.

Suposo que al principi l’esforç econòmic havia de ser important.

Sí, recordo que a través de Verkami vam recaptar 33.000 euros. Però, la producció costà més de 250.000 euros. I la feina no s’hauria pogut fet sense l’aportació en treball que vam fer tots, i que és molt difícil de valorar, peró que en l'inici arriba a 100.000 euros. Contant-ho tot, es pot dir que la inversió en espècies, generalment en treball voluntari aquest any superaria els 500.000 euros. Això només es pot fer amb un sistema cooperatiu. Mai ho podríem fer seguint la lògica capitalista.

Heu dit que l’arrencada de la cooperativa va ser arriscada pel que fa a la situació actual. Com esteu ara?

En una frase, estem en el moment de la “sang suor i llàgrimes”. Es fa dur i llarg, i la situació actual de crisi general ajuda a que aquest període perllongui.

Potser aquest és el motiu que us ha dut a una ràpida internacionalització?

Des del principi hem tingut clar que no ens podem limitar al mercat local. Els nostres productes acostumen a estar en francès i anglès, a més de amb castellà i català. Tenim clar que hem de jugar a totes les lligues!