El pas del 9-N pels jutjats redibuixa el bloc més ampli del dret a decidir
El bloc del sobiranisme, aquell que a principis de 2014 reunia prop del 65% del Parlament gràcies a la suma de Convergència, ERC, Unió, ICV, EUiA i la CUP, semblava oblidat per sempre pel gradual rebuig d'alguns d'aquests partits al full de ruta del Procés. Però aquest dimecres, amb el pas com a imputades de l'exvicepresidenta Joana Ortega i de la consellera d'Educació, Irene Rigau, per la sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per donar compte del seu paper en la consulta participativa del 9-N, l'antic gran bloc del sobiranisme s'ha tornat a dibuixar amb unànimes mostres de rebuig.
Ortega i Rigau han acudit a declarar citades pel jutge al llarg del dia i, fins a l'edifici del Palau de Justícia, han estat acompanyades per diversos membres del Govern, tant l'actual com de consellers que ho eren al novembre passat, quan es va celebrar la consulta no oficial del 9-N. A més de membres i exmembres de l'Executiu, entre els quals hi havia el número u d'Unió, Ramon Espadaler, també càrrecs d'ERC, com Marta Rovira, Oriol Amorós o Pere Aragonès i el cap de llista de la CUP, Antonio Baños, s'han deixat veure a la concentració de suport que tenia lloc a les portes dels jutjats.
Però a més del nucli independentista, aquest divendres el suport als 3 imputats ha arribat d'altres formacions. Per Catalunya Sí que és Pot el seu candidat a la presidència, Lluís Rabell, ha assistit a la convocatòria, i la formació ha emès un comunicat amb el que exigeixen “la retirada de les imputacions”. “La imputació de Mas, Ortega i Rigau ataca llibertats de Catalunya i també la democràcia de tota Espanya”, ha destacat Rabell, qui també ha recordat les ocasions en què el Govern s'ha personat contra detinguts en manifestacions, per assegurar que “la veu democràtica de Catalunya tindria més força si el Govern de la Generalitat no ataqués als treballadors que defensen drets socials”.
La suma de Catalunya Sí que es Pot a les protestes contra la imputació recordava moments del Procés en què ICV-EUiA va ser molt activa en la defensa del dret de les institucions catalanes a celebrar una consulta, com el passat 9 de maig, quan Joan Herrera va formar part de la delegació del Parlament que va acudir al Congrés per demanar que fos traspassada aquesta competència de forma legal. ICV-EUiA va saltar de la unitat d'acció independentista al gener d'aquest any, quan CiU i ERC van subscriure el pacte per celebrar eleccions el 27 de setembre, un acord que també va allunyar a la CUP.
Però a més dels partits del Parlament, a aquesta efímera reconstrucció de l'antic bloc sobiranista han contribuït aquest dimarts agents com Barcelona en Comú. En els actes de la tarda, convocats per Òmnium Cultural, l'ANC i el Pacte Nacional pel Dret de Decidir a les places de les principals ciutats catalana, Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona ha estat l'encarregada de llegir el manifest de rebuig a les imputacions a la plaça Sant Jaume, acompanyada pel secretari general de CCOO a Catalunya, Josep Maria Álvarez, i el d'UGT Catalunya, Joan Carles Gallego.
Els tres líders representen sectors que han donat suport incondicional al “dret a decidir” –de fet tant els sindicats majoritaris com l'Ajuntament de Barcelona formen part del Pacte Nacional pel Dret de Decidir juntament amb prop d'altres 800 entitats– però que mai s'han decantat a favor o en contra de la independència. Colau, per exemple, va assegurar haver participat el 9-N de forma particular, votant a favor de la independència, però va declinar la invitació a participar en els actes de la darrera Diada i el seu grup es va abstenir en el ple municipal en la votació sobre la integració de la capital catalana a l'Associació de Municipis per la Independència.
Tal com havia succeït en altres moments del Procés, les diferències internes en el món sobiranista han quedat apartades davant el que s'entén com una “ofensiva de l'Estat”. En paraules de Colau, el Govern espanyol “priva la ciutadania de la seva voluntat democràtica” al judicialitzar els fets del 9-N, unes querelles que, segons el manifest llegit per l'alcaldessa en nom del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, són “antidemocràtiques”.
La inusual transversalitat de la protesta també ha estat eixamplada pel costat conservador. Unió, que va decidir no defensar la independència després d'una consulta interna als seus afiliats que va comportar la ruptura amb Convergència, també ha estat representat en el suport als membres de l'Executiu imputat en la figura del seu número u, Ramon Espadaler, qui era conseller d'Interior en el moment de la celebració del 9-N. Malgrat el suport, a l'arribar al Palau de Justícia costat de la consellera Rigau al matí, l'exconseller ha rebut crits de “botifler” i “traïdor” per part dels manifestants.
