Dues lleis vigents que si s’apliquessin millorarien la sanitat catalana

Una és la Llei de Transparència i Bon Govern aprovada pel Parlament de Catalunya i que va entrar totalment en vigor el 31 de desembre. L’altra és la Directiva Europea sobre Contractació Pública de febrer del 2014 (contractació de serveis i obres per part de les administracions públiques) que acaba el termini per ser aplicada el pròxim 18 d’abril.

Desenvolupar aquestes dues lleis amb els seus respectius reglaments, adaptant les normatives autonòmiques a elles i sobretot amb forta voluntat política per fer-les complir, aclaririen molt els terrenys pantanosos en quals s’ha mogut en els darrers anys el sistema sanitari a Catalunya, en mans dels governs neoliberals. L’anomena’t “model català” de sanitat, amb connivència cada cop més gran de sistema privat de negoci concertat amb diners públics, ha trencat els valors de la llei general de sanitat del 1986 de l’Ernest Lluch,  aprovada  al parlament espanyol i els valors de la primera LOSC de 1990 (Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya) que definien el Servei Nacional de Salut com a únic, d’accés universal, integral i públic (finançat amb els impostos). Aquest model català, pervertit pels diferents governs, al servei  dels interessos de les grans empreses i corporatius que volen fer de la salut el seu negoci, ajudat per la manca absoluta de transparència i de control democràtic, ha estat la causa estructural i interessada de la mala gestió, la corrupció, el corporativisme  i el clientelisme en l’àmbit polític i empresarial.

Ara tenim una oportunitat almenys d’aprofitar les lleis ja en vigor per millorar aquesta situació mentre no es faci un nou procés constituent amb una nova llei catalana que blindi la protecció de la salut i la sanitat com un dret fonamental de la ciutadania i no un producte de mercat. D’això haurà de sortir una nova llei que regeneri el caràcter cent per cent públic del servei nacional de salut que volem per Catalunya.

La Directiva Europea ens diu: senyores de l’administració pública, si vostès volen donar un servei, fer unes obres o comprar un producte, ho poden fer amb una entitat que sigui seva (de l’administració pública) i només cal que l’hi encarreguin, ho planifiquin o l’hi ordenin fer-ho. Però, si no tenen o no volen fer-ho amb les seves entitats pròpies, o “ens de dret públic” llavors hauran de treure-ho a concurs públic segons les normes i la transparència d’aquesta Directiva Europea. És més, la directiva considera jurídicament que un “ens públic” no és únicament el que és propietat de l’administració, si no tot aquell que sense afany de lucre té determinades característiques que defineix així: 

«Organisme de Dret públic» (o ens públic): qualsevol organisme que reuneix les característiques següents:

a) que s'hagi creat específicament per satisfer necessitats d'interès general que no tinguin caràcter industrial o mercantil;

b) que estigui dotat de personalitat jurídica pròpia, i

c) que sigui finançat majoritàriament per l'Estat, les autoritats autonòmiques,  locals, o altres organismes de Dret públic, la gestió estigui subjecta a la supervisió de l’administració pública, que tingui un òrgan d'administració, de direcció o de supervisió, en què més de la meitat dels membres siguin nomenats per l'Estat, les autoritats autonòmiques o locals.

Aquesta Directiva dóna peu a acreditar, si elles i l’administració pública volen, a la majoria d’entitats concertades avui pel Servei Català de la Salut, sense afany de lucre, com a “ens propi” (organisme de dret públic). Si a tot el sistema sanitari li apliquem a més els reglaments que surtin de l’altra llei, de Transparència i Bon Govern, podem fer passos de gegant en la regeneració del caràcter públic de la nostra sanitat i haurem fet un gran favor a la salut i l’atenció a la malaltia i la dependència dels ciutadans i ciutadanes, esperem que així sigui aquest nou any amb nou Parlament i nou govern a Catalunya.