La fórmula público-privada, causa de corrupció a la sanitat catalana

Fa uns dies llegia unes declaracions del president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), on es feia solidari del llenguatge i la ideologia del departament de salut i altres gestors del sistema, donant per bona i necessària la connivència público–privada en el sistema públic. En lloc de denunciar la precarització de les condicions laborals dels professionals i les retallades del sistema públic per part d’aquest departament, diuen “La col·laboració público-privada és clau en el sistema sanitari”, defensant la constitució del Consorci de l’Hospital Clínic.

Nosaltres entenem que l’assistència sanitària privada amb afany de lucre no pot tenir cabuda pagada amb diners públics i així vàrem respondre al Conseller de Salut quan va manifestar al Parlament que no hi havia casos de corrupció (ni privatitzacions) en el sistema públic. A Catalunya no han transcendit casos de corrupció en l'àmbit de l’Institut Català de la Salut (ICS), que és de propietat i gestió pública i està sotmès al dret públic amb controls exhaustius. Per contra, sí que ens hem trobat amb casos de corrupció o mala gestió dels diners públics en el 30% dels hospitals concertats (gestionats per fundacions, consorcis i empreses), que es regeixen pel dret privat i que no tenen tants controls, reglaments i intervencions com els públics.

Mitjans de comunicació alternatius, alguna premsa, diversos polítics i la mateixa Sindicatura de Comptes, han donat a conèixer fets escandalosos en 17 de les 53 entitats concertades. I això és només el que coneixem. Tenim, doncs, gairebé un terç de tota l'activitat sanitària concertada sota sospita. La corrupció en el sistema sanitari català no és un accident. La corrupció i les coses mal fetes són elements estructurals. És el sistema basat en el dret privat, amb molts pocs controls, amiguisme i interferències polítiques i econòmiques. És el model el que està malalt.

Recentment el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) publicava en el seu bloc un article titulat Públic-privat: una relació perillosa, on es diu que “L’atenció privada dins dels centres públics s’ha anat generalitzant i ens ha anat mostrant els seus perills i les seves inequitats. Mai ha estat una bona combinació”.

Ara que venen eleccions de tot tipus caldrà informar i tenir molt present a l’hora de votar, no el que diuen els programes en drets socials, ni les falses promeses de sobirania del poder econòmic, sinó pensar en el que ha fet cada formació política durant aquests quatre anys de retallades, austeritat, pèrdua de drets i de serveis públics de qualitat, qui ha estat treballant pel seu negoci i els dels seus amics de casa i qui ha estat al carrer i al Parlament, defensant el sistema públic i la ciutadania. Cal defensar un Servei nacional de Salut a Catalunya que pagui amb diners dels impostos de tothom només assistència sanitària sense lucre ni negoci i amb sous dels polítics, gestors i professionals, públics, transparents i que es puguin publicar sense vergonya.