Sabem massa poc sobre les causes d'una gran majoria de càncers. Sabem especialment poc sobre les seves causes modificables, aquelles sobre les que podem intervenir, per posar-les sota control. I entre les causes modificables, sobre les que menys sabem són les causes ambientals. Doncs sovint la responsabilitat d'evitar un càncer se li adjudica a cada un o una de nosaltres. No fumi (bon consell), faci activitat física i no engreixi (bé, però no sempre és fàcil), mengi més d'això i menys d'allò altre, no s'exposi a aquest o aquell cancerigen en el seu treball... Factors individuals o ambientals? És clar: tots dos tipus estan relacionats i hem de pensar-los de manera interactiva, dialèctica.
Encara que la investigació sobre diagnòstic i tractament del càncer és important, només pot aplicar-se a persones que ja pateixen la malaltia. Òbviament? L'obstinació de molts investigadors és descobrir causes d'aquestes malalties sobre les quals puguem intervenir per impedir la seva aparició. És obvi, però a vegades ho oblidem: si d'una malaltia no en coneixem les seves causes, no la podem prevenir. Per tant, és essencial identificar factors causals modificables.
Un bon exemple és el càncer de pàncrees, un dels més letals; i una de les neoplàsies sobre les causes que menys sabem. A més del tabac i l'obesitat, la diabetis tipus 2 i la pancreatitis crònica són factors de risc raonablement establerts. Com passa de vegades en moltes malalties amb múltiples causes, com factors no són presents en molts pacients que pateixen càncer de pàncrees. Cal doncs seguir buscant. Per això, l'objectiu de l'estudi que en aquests moments estem realitzant és analitzar si determinats plaguicides i altres contaminants ambientals contribueixen a l'aparició del càncer de pàncrees.
En l'estudi estem analitzant els nivells o concentracions de plaguicides i altres compostos tòxics persistents (CTP) en la sang de 1.533 participants a l'European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition (EPIC): 513 persones que van desenvolupar càncer de pàncrees (casos) i 1.020 persones amb característiques sociodemogràfiques similars que no en van desenvolupar (controls). La hipòtesi científica és que les concentracions d'alguns tòxics seran significativament superiors en els casos que en els controls. També intentarem analitzar la influència sobre el risc de càncer de pàncrees de l'alimentació, la professió i altres factors, com la diabetis i la pancreatitis, el tabac i l'alcohol. Lògicament, aquests objectius es basen en troballes d'altres investigadors i les nostres (publicades en revistes com The Lancet i altres).
Al llarg de la vida, pràcticament totes les persones acumulem alguns CTP en el nostre cos. Si augmentem el coneixement sobre els possibles efectes adversos d'aquestes substàncies estarem en millors condicions de millorar les polítiques, les condicions de vida i els hàbits per disminuir aquesta contaminació interna.
Aquest és el major estudi d'investigació sobre càncer de pàncrees que haurà analitzat CTP en mostres de sang. La recollida de la sang molts anys abans de l'aparició de la malaltia, el seu emmagatzematge en congeladors i el seguiment de més de 20 anys d'una cohort extraordinàriament nombrosa (més de 500.000 persones) fan d'aquest un estudi excepcional. L'estudi EPIC-que a Espanya van iniciar epidemiòlegs com Carmen Navarro i Carlos Alberto González ha donat lloc a nombrosos troballes científiques sobre la relació entre dieta, estils de vida, factors ambientals i incidència de diverses malalties. En ell col·laboren 23 centres de recerca de 10 països. En el nostre estudi sobre càncer de pàncrees participen investigadors d'Espanya (Múrcia, Oviedo, Granada, Pamplona, País Basc, Barcelona), Regne Unit, Holanda, Finlàndia, Itàlia, Noruega, Dinamarca i Suècia.
Però aquest estudi té alguna cosa més, alguna cosa que a hores d'ara ho fa encara més especial: els seus investigadors busquem per al mateix el suport dels ciutadans: el suport econòmic i també un cert suport moral i cultural. A través de la innovadora plataforma pública de micromecenatge Precipita, qualsevol ciutadà pot conèixer el projecte, fer realitat la seva aportació i difondre-ho. Sembla una cosa natural, i ho és. Però també sorprèn o inquieta les persones -investigadors científics inclosos- menys acostumades a aquesta magnífica interacció social que les noves tecnologies, xarxes i valors estan fent possible.
Sincerament, Precipita està concebuda i gestionada amb una intel·ligència i eficiència sorprenent, inhabitual a Espanya; per persones molt competents i coneixedores del que necessita la investigació. A través de Precipita hem recaptat ja més de 10.000 €, una xifra respectable però encara allunyada dels 24.000 € que voldríem assolir. Es poden fer aportacions a partir de 10 €. “Aixecar” aquestes quantitats complementa els fons que vam obtenir a través del Govern d'Espanya (diners dels contribuents) i La Marató de TV3 (ídem). En molts països amb un bon nivell educatiu i científic les donacions directes de particulars són complementàries de les donacions indirectes (via impostos i Administracions). Personalment, l'experiència de micromecenatge ens aporta reflexions i emocions de ciutadans que d'altra manera no viuríem. Ens està permetent conèixer, per exemple, el molt que els ciutadans aprecien la investigació sobre les causes ambientals de l'emmalaltir; veure que qui més aporta com a individu, millor exigeix a empreses i administracions; o sentir la serena aflicció dels qui fan una donació en homenatge a un familiar mort per aquesta malaltia que des de fa anys també nosaltres, a la nostra manera, combatem.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
