Igualtat no preveu posar punts violetes contra les agressions sexuals en Falles, malgrat que ho recomana la Universitat

“Al llarg dels debats en els tres grups de discussió de dones, van eixir de manera espontània algunes experiències d’assetjament sexual viscudes a les Falles. Es denuncia l’ús agressiu i imprudent pels homes cap a les dones, especialment cap a les adolescents, i es percebut per algunes veus femenines com un acte de violència sexista.”

Aquest és un dels aspectes que destaca l’estudi de les Falles de la ciutat de València des d’una perspectiva de gènere (document complet al final de la informació) encarregat pel Consell Municipal de les Dones i per la Igualtat a la Universitat de València. En concret, ha estat liderat per la sociòloga Verònica Gisbert i el doctor Joaquim Rius, amb la col·laboració de Laura Martínez i Helena Olcina.

Com va informar eldiario.es, l’informe té una part quantitativa que els resultats de la qual ja es van fer públics i que reflectien, entre altres qüestions, que només un 12% de les 391 comissions censades tenen una dona al capdavant com a presidenta.

Fa poc s’han publicat els resultats de la segona part basats en entrevistes en profunditat i grups de discussió formats per homes no fallers amb vinculació a la festa, dones no falleres amb vinculació a la festa, homes fallers, dones falleres, homes de la societat i dones de la societat civil.

Hi destaca amb un apartat específic (punt VII) el problema de la violència masclista al voltant de la festa, com passa en la majoria d’esdeveniments multitudinaris.

Segons reflecteix, “la relaxació de les normes socials, les aglomeracions, l’ocupació nocturna del carrer o el consum de substàncies són alguns factors que contribueixen al fet que emergisquen situacions violentes. Consegüentment, les festes són uns dels àmbits en què ha de cuidar-se, potser més, que tots els dispositius de protecció i de seguretat estiguen alerta”.

Segons l’estudi, “aquesta cultura que ‘en Falles tot val’ mesclada amb el consum d’alcohol també s’estén a formes d’assetjament sexual, la qual cosa genera que la por de les agressions sexuals durant les Falles està present”.

El document posa com a exemple algunes citacions textuals relatades per les entrevistades: “Des de la meua experiència, sí que continua havent-hi bastants bavosos i gent fora de to; vaja, jo estant amb gent per ací amb les meues amigues, ens van preguntar ‘on heu comprat la cervesa tal?’ i tu, doncs, jo que sé, has anat a un supermercat o el que siga no?, però després ací van començar a perseguir-nos i jo per exemple vaig haver d’eixir corrent per a fugir de dos, bé, d’una colla que ens seguia”.

Per totes aquestes qüestions, entre les recomanacions que fa el document figura la implantació de punts violetes durant la setmana fallera per a facilitar i fomentar les denúncies de qualsevol forma d’assetjament o violència sexista, i la creació de ‘mapes de por’ en què s’identifiquen les zones on hi ha hagut incidents.

L’estudi fa referència al que va publicar mesos arrere la Universitat Pública de Navarra sobre agressions sexuals als Sanfermines, segons el qual, entre els anys 2004 i 2017 es van registrar 74 denúncies d’agressions o abusos als Sanfermines, 64 a lesFalles, 58 a la Fira de Màlaga, 52 al Pilar i 4 a la Tomatina.

Sobre aquest tema, posa de relleu que “el treball d’abordatge de les agressions i els abusos sexuals als Sanfermines fets per l’Ajuntament de la ciutat ha facilitat una sensibilització i un suport ciutadà sobre els delictes contra la llibertat sexual, cos que ha afavorit la identificació i la percepció d’aquestes violències contra les dones, que ha fet augmentar el registre de denúncies”.

No obstant això, fonts de la Conselleria d’Igualtat han descartat de moment la implantació d’aquests punts violetes a les Falles: “No estan pensats per a festes locals, llevat que hi haguera un concert multitudinari; és una acció més enfocada a macro festivals de música”.

El que si que duran a terme és una campanya de conscienciació en la mascletà del Dia de la Dona (8 de març). També l’Ajuntament de València ampliarà en les Falles a casals i envelats la campanya de prevenció que es desenvolupa en els locals d’oci amb el lema ‘0 agressions masclistes’.

Un llibre d’estil que no agrada als artistes

Un dels aspectes més polèmics en què se centra l’estudi fa referència al tractament de la figura de la dona en els monuments fallers.

En aquest sentit, es van traure dades estadístiques a partir de l’anàlisi duta a terme les festes passades per un equip de 13 persones dels elements artístics de 202 falles (des de la secció especial fins a la 5a categoria) cobrint tota la cartografia de la ciutat.

De l’anàlisi es conclou que els remats del 48% són figures masculines, un 26% són femenines, un 19% mixtos, i un 7% són figures no humanes.

Sobre els ninots, en el 63% de les falles analitzades la figura femenina apareix hipersexualitzada. A més, en el 9% d’aquestes hi havia dones representades, en el 6% no n’hi havia cap i en el 14% hi havia el mateix nombre de ninots masculins i femenins. El 71% de les falles tenien algun ninot masculí.

Sobre aquest tema, en l’apartat de recomanacions, l’estudi proposa elaborar un manual d’estil de l’art i la creativitat fallera des d’una perspectiva de gènere perquè ho tinguen en compte els artistes fallers en l’elaboració dels monuments.

Una idea que no ha caigut gens bé entre el gremi. Sobre aquest tema, el mestre major, José Ramón Espuig, ha comentat que el sector, com la resta de les manifestacions artístiques, ha de tindre total “llibertat creativa”.

Espuig ha afirmat que ni són “masclistes”, ni molt menys estan “en contra de la dona”, però considera que “a cap artista, escultor o pintor se li diria com ha de treballar, per la qual cosa no creu encertat que des de la Universitat o el Consell de les Dones els diguen com han de fer la seua faena.

L’estudi, com a conclusió general, estableix que “malgrat els avanços dels últims anys en el sentit de més igualtat de gènere en les Falles, hi ha encara hui una gran diferència en la participació i en els rols dels homes i les dones”.