Quan ens juguem la igualtat...

El fet que l’existència de la violència masclista siga negada per un elevat tant per cent de joves, quatre de cada deu en el cas de xics d’entre 15 i 29 anys, s’interpreta per alguns sectors interessats com que eixes coses ja no passen, no tenen importància. No ni poc.

La violència de gènere, tal com la coneixem, ha experimentat canvis importants i, pròpiament i terminològicament, mentre la violència de gènere afecta la parella les violències masclistes, que en són moltes, no es circumscriuen solament a la parella, sinó que el seu àmbit és molt més ampli i afecten les violències i desigualtats que pateixen les dones pel fet de ser dones.

Tal volta, i amb moltes possibilitats d’encertar, eixos joves que en les enquestes no reconeixen la violència de gènere, juguen a videojocs en línia. Justament el món del joc en internet ha experimentat en els darrers anys una expansió considerable fent reviscolar canals com YouTube o fins i tot creant-ne de nous com Twitch. La imatge que a moltes lectores i lectors d’este diari se’ns ve al cap d’un jugador en línia, d’un gamer, és la d’un home jove, amb poca vida social, que passa la major part del seu temps a la seua habitació descuidant fins i tot hàbits higiènics, envoltat de restes de menjar brossa. I com tot, eixa imatge ja no es correspon amb la realitat en una societat on tot canvia per moments. Ara per ara, un 42 per cent dels gamers són dones.

Però, tot i que l’equitat és quasi del 50 per cent, els hàbits de joc no són paritaris ni igualitaris. Les dones gamers es queixen de rebre insults masclistes durant el joc en línia (el “vés a fregar” és el hit que més es repeteix) i solen preferir jugar amb nicks i personatges masculins perquè els femenins, a més d’atraure insults i discriminació per part dels seus companys de joc, resulta que són estereotipats i hipersexualitzats en molts dels continguts online.

L’escletxa de gènere no és una excepció en el joc online. Mentre a Espanya jugadors com El Rubius acumulen al seus comptes vora 40 milions de subscripcions, les seues homòlogues femenines com Patty Dragona (una de les gamers més coneguda) no arriben als 5,5 milions. La discriminació per raó de gènere també és palesa i clau quan el 46,3 per cent de les dones que practiquen el joc online declara haver rebut insults masclistes mentre jugaven.

Potser no hem plantejat als joves que neguen l’existència de violències masclistes les preguntes correctes amb les quals identificar-se; tal volta no ho hem fet tan bé com a societat quan, fins i tot en les noves formes de relacionar-se com ara el món online, la discriminació i desigualtat es perpetuen. Tal vegada este 8 de març hauríem de preguntar-nos on estem fallant quan no som capaços de lliurar a les generacions més noves de desigualtats en la quotidianitat del seu dia a dia. Potser no ha arribat l’hora de rebre felicitacions pel 8 de març perquè encara queda moltíssima feina per fer. Tal volta este article ve a reivindicar que dia a dia ens juguem la igualtat i la construcció d’una societat més igualitària, que no se’ns pot escapar de les mans ni del comandament de la consola.