Sí, volem opositar

Anys de formació, il·lusió per la docència i un compromís amb l’Educació Publica, i justament ara quan les persones joves gaudim de la possibilitat d’entrar de forma planificada al sistema, alguns sectors ens diuen que no, que no és el moment d’opositar. Però nosaltres ho tenim clar, sí, volem opositar.

És possible que les oposicions, tal com estan plantejades hui en dia, necessiten una revisió com a mecanisme d’accés a la funció pública: unes proves que posen per davant la capacitat de memoritzar a les capacitats de les persones a desenvolupar la tasca que se’ls encomanarà. Possiblement és un debat més que necessari. Una qüestió que s’ha de debatre i amb la voluntat ferma de transformar el que ve fent-se així durant dècades.

No obstant això, a hores d’ara, les oposicions són l’única via, amb garanties, per a incorporar personal estable a les Administracions Públiques. Són l’únic instrument que, a dia de hui, permet un accés en condicions d’igualtat, mèrit i capacitat; tres principis fonamentals per accedir a un lloc de treball públic, com ara l’administració general, la sanitat o l’educació pública, lluny de processos basats en favoritismes, corporativismes i classismes.

Així doncs, i com totes sabem, l’educació pública valenciana ha patit molt en les darreres dècades de governs de la dreta: precarietat del sector docent, ràtios massa elevades, deixadesa en la consolidació de places i retallades en tots els racons de l’ensenyament, aspecte que afavorit l’abús de la figura del professorat interí en les aules valencianes per part d’uns governs que no creien en el professorat estable en l’educació pública.

Al mateix temps, l’educació també ha sigut bastió de resistència i lluites. Podem afirmar que és gràcies a este sector, en especial al seu alumnat i les revoltes de la Primavera Valenciana, que la societat va començar a despertar i prendre consciència què allò que estava vivint era un malson que s’havia d’acabar.

I així va ser, l'any 2015 es va produir el canvi polític i amb ell la voluntat ferma de protegir l’Educació Pública. Des d’aleshores, moltes han sigut les accions impulsades pel sector educatiu i la Conselleria d’Educació, amb la finalitat de dignificar i fer d’esta una vertadera pota de transformació i justícia social: cinc anys de canvis i millores.

Entre estes millores, ha sigut prioritària l’agenda per consolidar totes aquelles places en l’educació pública en règim d’interinitat. L’agenda ha sigut clara: oposicions, tots els anys, per a consolidar al professorat i millorar l’estabilitat dels llocs docents, facilitar la planificació de les persones i assegurar un accés constant de professionals al sistema educatiu. Esta agenda d’oposicions només ha estat detinguda este curs, per la irrupció de la pandèmia de la COVID-19 en març, de la qual no estaven clares (en eixe moment) ni les conseqüències ni l’afectació.

Ara, amb algunes certeses que abans no es tenien, es reprén el calendari d’unes oposicions àmpliament esperades: apleguen les oposicions de secundària, una convocatòria anunciada per a este any i ajornada, finalment, al maig del 2021. Aquest procés dóna continuïtat a l’aposta per consolidar llocs docents i així impedir a qualsevol intenció de governs a retallar en personal al servei de l’educació valenciana, i a més, la fórmula adient per donar estabilitat, tan necessària, a les plantilles docents del sistema educatiu. Una convocatòria amb una gran oferta de places de lliure accés, 3.575.

Joves i no tan joves, les estem esperant des de fa temps. I sense ànims d’ofendre a ningú, la negativa, per part d’alguns sectors a esta convocatòria d’oposicions (ajornada) revesteix una visió adultocèntrica d’una part del professorat. Una actitud que ve a dir-nos un “tu, jove, que acabes d’arribar a la borsa, espera, viu uns anys més així en precari, que jo, que ja porte un temps ací, he de consolidar abans que tu”.

Quan, per a millorar la qualitat de l’Educació Pública, haurien de dir-nos “necessitem consolidar places estables i de professorat de qualitat per tal de millorar la situació de l’ensenyament”. Una actitud que, de manera conscient o no, implica una visió classista i corporativista d’uns pocs docents interins: del classisme que s’imposa entre qui ocupa els primers llocs en la borsa i té el privilegi d’escollir allà on vol anar a treballar, i la de qui no té eixa opció. Les oposicions resolen això, perquè, en condicions d’igualtat, permeten accedir a una ocupació veritablement estable.

Ací està l’error del plantejament dels qui diuen que ‘“ara no toquen”. Estem parlant d’una acció irreversible, i per això les volem i per això no les podem posposar. Perquè són un pas més en l’aposta per l’Educació Pública. Unes oposicions que són necessàries, per a les noves generacions de docents, per al conjunt de la comunitat educativa, però sobretot per a l’alumnat del País Valencià, present i futur.

Per això les reclamem, per això les celebrem i per això vos demanem que ens deixeu opositar perquè sí, volem opositar.