Resetejant Podem: Govern amb el PSOE o pacte d'investidura?
Mentre avança el debat d'investidura i planeja sobre el parlament espanyol el fantasma d'unes terceres eleccions nadalenques, direm la nostra sobre com podria donar-se una solució favorable a la gent de baix per tan embolicada situació.
En primer lloc, sembla que unes terceres eleccions, sorpreses i imprevistos a banda, no beneficiarien massa a l'esquerra i retornaríem a una situació pareguda a l'actual, tal vegada amb major pes parlamentari del PP. Per tant, les hauríem de descartar com fet desitjable.
Però si no es vol que hi hagin eleccions, caldrà aconseguir un acord d'investidura, el qual no acabe amb un nou govern del PP, siga encapçalat per Rajoy o per algun substitut d'aquest amb la cara i les mans una mica més netes.
Resultarà més simple la nostra anàlisi si contemplem les opcions a l'abast d'Unidos Podemos. En té bàsicament dues, la primera és intentar formar part d'un govern amb el PSOE; la segona és aconseguir un simple acord d'investidura que permeta al candidat del PSOE ser proclamat president del govern. Considerem, a l'hora d'avaluar aquestes opcions, que existeix una doble fractura entre les forces polítiques presents al parlament espanyol, fractura social i fractura nacional, la conjunció d'ambdues ha impedit fins ara la constitució d'un nou govern de qualsevol signe.
La primera de les opcions és pràcticament impossible, tant per raó de la fractura social, com de la nacional. Des del punt de vista social, el PSOE mai no s'oposarà a les noves retallades que estan a punt de venir imposades per Brussel·les a partir del 2017. Des del punt de vista nacional, tampoc està disposat a acceptar un referèndum sobre la independència a Catalunya. El PSOE és defensor de les polítiques econòmiques neoliberals, quan aquestes vénen imposades pels grans poders econòmics i polítics, i també, sempre, de la unitat d'Espanya. En aquestes circumstàncies, comprometre's fins al punt de formar part d'un govern amb el PSOE podria ser una catàstrofe, això suposant que l'agrupament format per Podemos, IU i altres forces com ECP, Compromís o En Marea, no esclatara abans.
La segona de les opcions sí té alguna viabilitat. Encara que, per raó altra vegada de la fractura nacional, hi ha 24 vots (ERC-CATSI, PDC, PNV i EH-Bildu), difícilment assolibles per al PSOE, sí podria ser factible superar els 137 vots del PP, sempre i quan Unidos Podemos votara a favor de la investidura del candidat del PSOE. Per a fer-ho, es podrien demanar a canvi una serie de mesures de contingut social que el PSOE poguera acceptar, com la derogació de la llei de Reforma Laboral, la confirmació de la derogació de la LOMQE o la reversió de retallades en sanitat i educació. Seria una versió estatal de l'anomenat “Pacte del Botànic” valencià, en el qual Podemos no es va comprometre a formar part del govern de PSOE i Compromís. El mateix, per altra banda, que a Extremadura, Castella-La Manxa, Aragó o Illes Balears. Per què un pas que es va donar amb relativa facilitat quan es constituïren els governs autonòmics resulta ara tan complicat o quasi impossible per al govern central?
L'esmentat acord no suposaria cap transformació social d'envergadura en benefici de la gent de baix, però sí alleujaria la seua situació. Mentre, tant Podemos com IU, s'estalviarien d'aparèixer com responsables de la constitució d'un nou govern del PP i podrien consolidar les seues posicions polítiques, abordar els canvis organitzatius necessaris per a poder connectar novament amb la base social i ajudar a donar nova empenta als moviments socials, sense els quals és impensable qualsevol gran canvi, que ara mateix es troben paralitzats.
Acabem raonant que el mateix criteri que és aplicable per a estalviar-se l'entrada a un govern estatal encapçalat pel PSOE, hauria de ser-ho també per als governs autonòmics. La fractura social de Podemos amb el PSOE, desaconsella la participació directa dels podemites a qualsevol govern encapçalat pels socialistes. Fer-ho ens exposaria a ser coresponsables de polítiques continuistes en molts de casos o de noves retallades quan toquen els xiulets de Brussel·les i Madrid.
