El record de Carlos Pérez està viu en la cultura dels museus
Tres anys després de la seua mort, el record de Carlos Pérez Garcia (València, 1947-2013) segueix viu en el món de la cultura, que ell tant va estimar i on va jugar un paper reeixit gràcies a la seua multifacètica formació, la seua curiosittat incansable i la capacitat d'involucrar equips de tot tipus, especialment en l`'àmbit de la museografia, però també de les publicacions culturals i del debat intel·lectual
La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport ha nunciat aquest divendres que ha aprovat la proposta del director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, responsable del Consorci de Museus, d'atorgar el nom de Carlos Pérez a la sala temporal situada en la planta baixa del Centre de Cultura Contemporània.
Considerat un dels grans noms de la museografia de les últimes dècades, Carlos Pérez és un referent imprescindible del panorama artístic valencià, que va dedicar la seua trajectòria professional perquè València deixara de ser el que ell va denominar “la capital de la Terra de la Modernitat Impossible”.
Pérez Pont ha explicat: “Amb aquest tribut volem dur a terme un acte de justícia simbòlica pel paper innovador i crític del treball que durant tota la seua vida va desenvolupar Carlos Pérez. Les seues iniciatives en el camp de la pedagogia i la inclusió social a través de l'art continuen resultant pioneres, ja que és una referència indiscutible per al nou Centre del Carme, on estem emprenent projectes educatius que obrin la porta de l'activació cultural des de la primera infància”. Per a inaugurar la sala, el Consorci de Museus realitzarà un acte d'homenatge el 26 de gener, que estarà presidit pel conseller Vicent Marzà.
Llicenciat en Ciències de l'Educació per la Universitat de València, Carlos Pérez va aprofundir en el diàleg entre l'art modern i els moviments pedagògics renovadors des dels anys 70 amb el disseny de materials didàctics, amb influències de Maria Montessori o la Bauhaus i amb el “Taller de l'infant”, un projecte col·lectiu ubicat al carrer Guillem de Castro, per a fabricar i comercialitzar aquests dissenys avantguardistes que va ser també pioner en donar treball a persones amb diversitat funcional.
A mitjan anys 80 va ser director general de Serveis Socials de la Generalitat Valenciana i el 1989 va entrar en el Departament de Didàctica i Comunicació de l'IVAM, institució de què després seria conservador de material imprés i conservador en cap de la col·lecció.
L'any 2000 es va incorporar com a conservador al Museu Reina Sofía de Madrid, i el 2005 va tornar a València per a fer-se càrrec del programa expositiu del Museu valencià de la Il·lustració i la Modernitat (Muvim), que definia les tres grans línies de la institució: l'art gràfic, la fotografia i el llibre il·lustrat.
Al llarg de la seua trajectòria professional, va escriure textos sobre artistes com ara Picasso, Steinberg, Grosz, Torres García, Depero i Gómez de la Serna, entre d’altres. També va escriure literatura de ficció, de vegades sota pseudònim.
Reconegut internacionalment, l'any 2004 el president de la República de Xile li va conferir l'Orde de Bernardo O’Higgins en grau de comanador; en 2011 va rebre la medalla d'honor del Ministeri de Relacions Exteriors txec, i en 2012, l'Ambaixada de França li va imposar la insígnia de Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres.
