El comissionat del Corredor proposa al ministeri que el túnel passant i el de la Serradora integren Rodalies i AVE

El descarrilament d’un tren en el túnel que connecta les estacions d’Atocha i Chamartín dissabte passat 19 d’octubre ha tornat a posar en relleu els problemes d’una infraestructura crítica per a les connexions de l’alta velocitat. El túnel, que té dues vies –una en cada sentit– només està dos anys operatiu, prou per a posar de manifest la seua falta d’operativitat, a causa també de l’històric concepte radial de les infraestructures pel qual tot ha de passar per la capital.

El problema és doble: d’una banda, gairebé tot el trànsit d’alta velocitat entre Madrid i la Comunitat Valenciana i Múrcia s’ha concentrat en aquest túnel i, de l’altra, que les vies són exclusivament d’amplària internacional i, per tant, sobre aquestes només poden circular aquests trens, de la mateixa manera que no es poden desviar a les plataformes de Rodalies o Mitjana Distància, d’amplària ibèrica. Així doncs, si sorgeix un problema que obliga a tallar el trànsit en el túnel, no hi ha pla B. Tot el servei queda paralitzat.

Això és precisament el que es pretén evitar a València amb els nous túnels que hi ha en projecte, en concret, amb el túnel passant i amb la prolongació del de la Serradora.

Segons ha informat a elDiario.es el coordinador del Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, l’oficina que dirigeix ha elevat al Ministeri de Transports i a l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) una proposta que en essència consisteix a integrar en tots dos túnels vies d’amplària ibèrica i internacional mitjançant la instal·lació d’un tercer fil, de manera que puguen circular-hi indistintament trens de Rodalies, Mitjana Distància, Llarga Distància (Euromed), AVE i mercaderies en el cas de la Serradora. Per aquest últim túnel ja hi ha un tercer fil en una de les vies i en l’altra està en projecte. Això permetria redirigir tots els trens indistintament de la seua tipologia en cas d’incidència en un dels túnels o de les vies.

“El túnel passant hauria de permetre l’accés dels Rodalies i Mitjana Distància, no sols dels AVE i Llarga Distància. Això permetria, sense un cost addicional, derivar el trànsit per la Serradora en cas d’alguna contingència. A més contribuiria a reforçar el paper de les estacions intermèdies del túnel passant previstes en l’avinguda d’Aragó en les universitats”, ha explicat Boira.

La proposta s’estudia en aquests moments pel ministeri i per Adif. Si bé la futura estació central, la licitació del concurs d’idees de la qual està prevista per al final d’any, té previst acollir andanes per a tots els operadors, la idea era que tan sols els de Llarga Distància i els AVE tingueren continuïtat pel túnel passant. Amb tot no hi ha res tancat i les diferents alternatives s’analitzen en aquests moments.

L’estació intermodal que servirà per a unir el canal d’accés, ara en obres, el túnel passant, i que substituirà la de Joaquín Sorolla, resoldrà en tres plantes la funcionalitat ferroviària, adequant-se a les futures demandes de capacitat i integrant tots els serveis ferroviaris: Mitjana i Llarga Distància Convencional, Alta Velocitat, Rodalies, metro i tramvia. A més, es projectarà l’edifici, una nova fita de ciutat, que combinarà elements del passat amb un nou model de mobilitat.

Horitzó del 2050 en el túnel passant

Segons les previsions de demanda del Corredor Mediterrani que maneja el Ministeri de Transports, seria imprescindible que el túnel estiguera en servei d’ací a 20 anys per a millorar el transport de Rodalies amb una captació de passatgers estimada en 15.600 viatgers/dia, induint una xifra similar en altres mitjans de transport públic per l’efecte xarxa i augmentant la capacitat de la xarxa, especialment de la via de la Serradora, que donaria servei al port, fent-la més resilient davant incidències.

Sobre la necessitat de prolongar el túnel per a evitar la destrucció d’horta protegida, la Llei 5/2018, de 6 de març, de l’horta indica que les infraestructures de nova implantació i la modificació i l’adequació de les existents requeriran un estudi d’integració paisatgística informat favorablement per la conselleria competent en matèria de paisatge i un informe favorable del Consell de l’Horta de València.

El túnel passant travessarà la ciutat de València per la Gran Via del Marqués del Túria i per l’avinguda d’Aragó, donant continuïtat al canal d’accés. Per a avançar més àgilment en el seu desplegament, es treballa en un estudi complementari per a prolongar el túnel fins a Albuixec i passar l’horta, que està protegida, i que s’ha decidit separar la tramitació ambiental del tram Albuixec-Castelló per a descongestionar aquest tram al més prompte possible.