El Govern valencià afronta el segellament de milions de tones de deixalles
Fa 20 anys, des que es va tancar el 1996, l’abocador de la Basseta Blanca, a Riba-roja de Túria, a què van anar a parar durant una dècada les deixalles de l’àrea metropolitana de València, espera el segellament. Aquest mes d’agost han començat, per fi, els sondejos per a determinar la profunditat i les característiques dels milions de tones que hi ha acumulades. I el secretari autonòmic de Medi Ambient, Julià Àlvaro, ha insistit amb aqueix motiu en el fet que és fonamental “el segellament d’aquest i d’altres antics abocadors que durant dècades han estat abandonats i sense cap control ambiental”.
La Basseta Blanca és l’exemple de les noves prioritats de la Generalitat Valenciana en matèria ambiental. El Pacte del Botànic, que va donar peu a la formació del govern del PSPV-PSOE i Compromís, amb el suport des de les Corts Valencianes de Podem, es limita a plantejar una “gestió sostenible de residus”. La declaració d’intencions tan concisa amaga, no obstant això, una tasca ingent en matèria d’ordenació dels plans zonals, que van ser de vegades, com en el cas Brugal, centre de sonors escàndols de corrupció, i també en matèria de regeneració.
La Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, que dirigeix Elena Cebrián, un departament gestionat per la branca verda de Compromís que representa Verds-Equo, incideix en el canvi de paradigma i la reducció de residus en origen, per la qual cosa planteja iniciatives com la d’implantar el retorn d’envasos i altres mesures, alhora que es veu obligada a actuar per a planificar noves instal·lacions i plantes de tractament, i també alhora que recupera espais degradats precisament per anys i panys de política poc d’acord amb les directrius de la Unió Europea que van consistir a traure de les ciutats tones i tones de deixalles com fóra.
El segellament d’abocadors no pot quedar en mans dels ajuntaments en solitari, ha assenyalat Àlvaro, que va respondre a la reclamació de l’alcalde de Riba-roja, el socialista Robert Raga, d’una col·laboració efectiva entre institucions per a resoldre d’una vegada el problema d’un abocador que ha causat filtracions de lixiviats i al voltant del qual hi ha hagut denúncies d’abocaments furtius i incontrolats que encara investiga la Fiscalia.
“No es pot deixar el manteniment postclausura d’aquestes instal·lacions antigues als ajuntaments en solitari, ni anar fent obres soltes de segellament o de millora mediambiental cada any”, va indicar el secretari autonòmic, que va visitar la Basseta Blanca divendres passat. Un pla autonòmic denominat ‘De nord a sud’ preveu el segellament d’una trentena d’abocadors al llarg de tot el País Valencià. Pressupostat en 20 milions d’euros, el pla s’ha posat en marxa entre altres punts crítics de la geografia del fem, en l’enorme i polèmic femer de La Murada, a Oriola, centre del cas Brugal i de la trama corrupta orquestrada al voltant del pla zonal de residus del Baix Segura.
Les cales inicials, per a les quals aporta la Generalitat al voltant de 70.000 euros, són imprescindibles per a ajustar el projecte definitiu de segellament de l’abocador de la Basseta Blanca, que ha de resoldre, no solament l’adequada cobertura amb terra i la revegetació, sinó la impermeabilització prèvia, el drenatge d’efluents contaminants i l’eliminació de gasos emanats de la descomposició del fem.
“Aquestes i altres obres que es preparen en altres punts de la Comunitat Valenciana dins del Pla autonòmic de segellament d’abocadors, per a aquest 2016, són l’exemple de com no degué ser mai la gestió dels residus urbans”, va sentenciar Julià Àlvaro en la seua visita a la Basseta Blanca.
