Els altres casos de corrupció que van esguitar Eduardo Zaplana, però que va poder esquivar

La frase és del periodista Francesc Arabí: “Quasi tres dècades va passar el Harry Houdini de la política del subsol practicant el l’escapisme judicial en tots els escàndols que va anar col·leccionant: la compra de la trànsfuga Maruja Sánchez per a arribar a l’alcaldia de Benidorm un 22 de novembre de 1991, el cas Sanz, el cas Terra Mítica (l’úter de la corrupció zaplanista), la causa IVEX-Julio Iglesias, l’escàndol Lezo… Tots els assumptes térbols i corrupteles van ser el cas Zaplana, però a ell mai el va esguitar judicialment la merda. No va anar a declarar mai, ni tan sols com a testimoni”. La vida política de l’expresident de la Generalitat i exministre de José María Aznar ha sigut una constant d’escàndols i esglais de tots els quals va eixir indemne. Fins a aquesta setmana, en què va ser condemnat a 10 anys i cinc mesos de presó pel cas Erial. La llista és llarga.

Eduardo Zaplana Hernández-Soro va estar a penes tres anys al capdavant de l’alcaldia de Benidorm. No obstant això, és cridaner com va obtindre la vara de comandament el novembre del 1991. El maig d’aquell any, el PSPV va obtindre la majoria i va formar govern. No obstant això, tan sols havien passat sis mesos quan un jove Eduardo Zaplana (tenia llavors 35 anys) va accedir a la vara de comandament gràcies a la trànsfuga socialista Maruja Sánchez, que havia ocupat la Regidoria de Benestar Social amb els socialistes. Tot això va passar més d’una dècada abans de l’arxiconegut Tamayazo que va donar la presidència de la Comunitat de Madrid a la també popular Esperanza Aguirre.

Sánchez va abandonar el grup municipal socialista l’octubre d’aquell 1991 (la majoria socialista era d’onze regidors, incloent-hi l’exresponsable de Benestar Social, per deu edils del Partit Popular), i el 22 de novembre secundaria amb el seu vot la moció de censura impulsada pel PP d’Eduardo Zaplana contra el fins aquell moment primer edil, el socialista Manuel Catalán. Sánchez, que va morir el juny del 2023 als 81 anys, tornaria a la delegació de Benestar Social després de la moció de censura, ja amb els populars en el govern municipal, i encadenaria posteriorment diferents càrrecs d’assessora en diferents institucions en què governava el Partit Popular.

Cas Naseiro

A Zaplana se li atribueix erròniament la frase “jo estic en política per a folrar-me”, que realment va pronunciar el dirigent popular llavors Vicente Sanz. La sentència la va pronunciar l’ex-secretari general del PP de València, condemnat per abusos sexuals quan era responsable de recursos humans d’RTVV, i apareix en unes gravacions judicials publicades el 1994 sobre una pretesa mossegada de contractes a Benidorm en el marc del cas Naseiro.

El que sí que figura en el sumari del cas Naseiro, la primera investigació judicial pel pretés finançament il·legal del Partit Popular, és una conversa en què Zaplana reconeix a l’exregidor Salvador Palop que s’ha de “fer ric” perquè està “arruïnat”: “He de guanyar molts diners, em fan falta molts diners per a viure”, diu l’exministre d’Aznar. Els àudios d’aquestes converses van ser finalment anul·lats com a prova i el cas va acabar saltant per l’aire.

Cas Terra Mítica

L’abril del 2016, vint anys després que es produïren els fets analitzats, la justícia condemnava una vintena de persones –dos exdirectius del parc (un d’ells l’excunyat de Zaplana Justo Valverde) i la resta, empresaris– per frau i frau fiscal en la construcció de Terra Mítica, el parc temàtic impulsat per la Generalitat Valenciana a Benidorm en època d’Eduardo Zaplana com a president i amb finançament públic de les caixes d’estalvi valencianes, controlades pel PP. El tribunal considera provada l’existència d’una trama que es va apropiar de diners públics mitjançant la sobrevaloració dels seus serveis, l’emissió de factures falses o, directament, el cobrament de faenes no fetes. Les condemnes, confirmades el 2019 pel Tribunal Suprem, van oscil·lar entre cinc anys i deu mesos dels dos exdirectius a 46 anys a què va ser condemnat l’empresari Antonio Moreno.

Cas IVEX

El cas IVEX investigava un pretés delicte de malversació pels pagaments milionaris del Govern valencià al cantant Julio Iglesias entre el 1997 i el 1999. El contracte amb l’artista imposava el pagament de 2,2 milions, però va haver-hi un “contracte B” que elevava presumptament aquesta quantitat a 5,9 milions lliures d’impostos. Per aquests fets és investigat l’exdirector general de l’Institut Valencià d’Exportacions (IVEX) José María Tabares, que va ser condemnat a cinc anys de presó per estafa en una altra causa el 2005. Tabares va ser localitzat al Japó, on treballa en una universitat. L’Audiència Provincial va sobreseure el cas que va obrir el 2005, però va mantindre vius els delictes a l’espera de rebre la contestació de dues comissions rogatòries sobre pagaments del Govern valencià a les illes Caiman i Shanghai. Finalment, es va arxivar l’abril de l’any passat per haver prescit els delictes.

Cas Lezo

De nou unes gravacions van posar en el focus a Zaplana en una investigació judicial. En aquesta ocasió, en el cas Lezo, en què la Guàrdia Civil va registrar una conversa amb l’expresident de la Comunitat de Madrid, el popular Ignacio González, en què aquest últim sol·licitava la mediació de l’exministre de José María Aznar davant el ministre llavors Rafael Catalá perquè Jesús Alonso ocupara el lloc de fiscal en cap de l’Audiència Nacional, càrrec a què finalment va accedir. El jutge manté entre els investigats per aquesta causa, entre unes seixanta persones, l’expresident de la Generalitat.