La “grollera” arbitrarietat de l'exregidor del PP que va exhumar a un veí per a enterrar a l'àvia d'un company

Bernardo Moll, exregidor del PP de l’Ajuntament de Calp, una localitat situada a la comarca valenciana de la Marina Alta, va adoptar una resolució per a exhumar un difunt del cementeri municipal no sols “contravenint grollerament l’ordenament jurídic” sinó mitjançant una “arbitrarietat palmària”. Així ho indica la sentència de la secció segona de l’Audiència Provincial d’Alacant que ha condemnat l’exedil a nou anys d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per un delicte de prevaricació administrativa. Moll, exresponsable del cementeri, va maniobrar “sense seguir el procediment administratiu” i “sabent que no podia fer-ho”. A més, sabia que la resolució era, sens dubte, “il·legal”, afig la sentència. Tan tenebrós procediment es va fer per a alliberar un nínxol del fossar amb vista a inhumar l’àvia d’un funcionari municipal.

Antonio Cabrera, cap de Recursos Humans del consistori calpí, va comunicar el seu interés al regidor llavors Bernardo Moll, responsable del cementeri, que les restes de la seua àvia, morta el gener del 2019, pogueren descansar al costat del seu difunt marit. No obstant això, el nínxol no es podia adjudicar a la família del funcionari perquè estava ocupat per Wilhelm Klatt, un home nascut el 1896 i mort el 1973 els hereus del qual detenien la concessió per un termini de 99 anys. Tant una empleada municipal del cementeri com la cap de l’Àrea de Règim Interior del consistori van comunicar al regidor popular “amb total claredat i precisió” que no era possible fer el canvi i van suggerir com a alternativa que es buscara un altre nínxol en el recinte cementerial, que temia “prou espai per a això”.

La negativa de les funcionàries no va ser acceptada per Bernardo Moll, que, “de manera persistent” va requerir a l’empleada municipal del cementeri que “fera el que calguera per a aconseguir l’exhumació” del difunt Wilhelm Klatt per a poder així inhumar les restes de l’àvia d’Antonio Cabrera, condemnat a dos anys, tres mesos i un dia d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic com a còmplice d’un delicte de prevaricació administrativa. “Calia fer-ho sí o sí”, va expressar. L’edil popular també va ordenar a l’empleada municipal, segons l’apartat de fets provats de la sentència, que “donara una ordre verbal als soterradors i mirara cap a una altra banda” i li va dir que “no s’havia de posar portes al camp”.

Davant la resistència de l’empleada, que es negava a donar l’ordre d’exhumació als soterradors, els condemnats van idear la manera de complir el seu objectiu “fent cas omís als advertiments d’il·legalitat”. Com que la dona reclamava una ordre per escrit, van redactar una provisió amb un número de registre que es corresponia amb un expedient administratiu en matèria de personal “que ja existia i que tenia una relació nul·la amb els fets”. La provisió ordenava que es procedira a l’exhumació i la reducció de les restes del difunt, mort el 12 d’abril de 1972, per a traslladar-lo a la fossa comuna.

Així doncs, els soterradors, desconeixedors de la irregularitat de l’ordre, van llevar la làpida del nínxol, van trencar la paret d’algeps, van traure el fèretre que contenia el cos, el van obrir “i van introduir les restes cadavèriques del mort, degudament identificat, en una bossa, que després van portar a un nínxol comú”. Hores després, van enterrar el cos de l’àvia del cap de Recursos Humans en el nínxol “ja buidat”.

La provisió, conclou la sentència, “contravenia la normativa vigent, amb total inobservança dels pressupostos legals i els procediments administratius” en matèria de pràctiques funeràries. A més, no es va avisar els familiars del difunt Wilhelm Klatt ni se’ls va intentar localitzar (ni tan sols mitjançant un edicte municipal).

Una vegada que l’actuació del regidor popular va transcendir als mitjans de comunicació, Moll es va enfadar amb l’empleada del cementeri, que va patir un “gran estrés” i una afectació psicològica que va desembocar en una hipertensió arterial (va estar de baixa per incapacitat temporal uns dos mesos).

Durant el judici, l’exregidor del PP va reconéixer que va firmar la provisió i es va escudar en el fet que el nínxol de Wilhelm Klatt “no estava al dia”, ja que estava en situació d’“abandó, com molts altres”. També va negar que intimidara l’empleada municipal. Antonio Cabrera, l’altre acusat, va declarar que la provisió la va redactar poques hores abans de l’enterrament de la seua àvia, en ple dol, “perquè els soterradors es negaven a l’exhumació”.

La sentència atorga total credibilitat als testimonis que van declarar en el judici (entre ells el secretari general del PSPV-PSOE de Calp llavors, que va denunciar els fets) i conclou que els fets són constitutius d’un delicte de prevaricació administrativa.

“La versemblança dels seus testimoniatges apareix referendada per dades objectives com les [proves] documentals que consten en les actuacions i encara les mateixes manifestacions dels encausats que no neguen, en general, quins van ser els seus actes encara que pretenguen donar-li una motivació i un contingut de legalitat que està molt allunyat del que constitueix una actuació administrativa justa i conforme a la llei”, afirma la sentència.

El difunt Wilhelm Klatt no tornarà al seu nínxol

Per contra, Bernardo Moll i Antonio Cabrera es deslliuren del presumpte delicte contra el respecte als difunts, previst en el Codi penal, que els imputava inicialment la Fiscalia (si bé el ministeri públic, en les seues conclusions definitives durant el judici, va descartar que concorregueren els requisits d’aquest delicte).

La secció segona de l’Audiència Provincial d’Alacant sosté que tots dos encausats no van pretendre faltar el respecte a la memòria del mort ni que l’exhumació es fera sense la consideració deguda, ja que les restes ossificades es van introduir en el sudari, es van etiquetar per a la seua identificació i es van depositar en la fossa comuna.

També descarta els presumptes delictes de coaccions i contra la integritat moral de la funcionària en l’àmbit laboral pel fet de tractar-se d’una “situació concreta” relativa a l’exhumació.

A pesar que el fiscal Felipe Briones va sol·licitar que les despulles mortals del difunt traslladades a l’ossera es reposaren en el seu nínxol original, abonant de passada les despeses íntegres tots dos acusats, la sentència no accedeix a la pretensió, “tenint en compte que això requereix un acte administratiu de competència de la corporació local de Calp, que a més s’ajuste a les normes sobre policia mortuòria, per la qual cosa no és un acte que puguen executar els encausats”. La sentència, que no és ferma, els imposa una huitena part de les costes processals.