La higiene menstrual continua sent d’ús exclusiu: “Tinc la sort de poder costejar-me aquests productes”

“Menstruar ix car”. És una de les frases que Sofia L. sol usar en el seu dia a dia. Viu amb les seues dues germanes i sa mare, de les quals tres necessiten usar productes d’higiene menstrual cada mes durant la mitjana de cinc dies.

“La meua primera vegada va arribar a tretze anys i ara en tinc 21. Sempre he usat compreses normals de diverses marques fins a l’any passat, en què vaig provar les copes menstruals. Ixen més rendibles, perquè les pots reutilitzar”, confessa.

En la seua llar, l’única sustentadora econòmica és la mare. Admet que la despesa sol ascendir a huit euros mensuals: “Jo soc més de compreses i em resulten més còmodes, i la meua altra filla prefereix tampons. Cadascuna hi invertim depenent del tipus de sagnat, cosa influeix també en el preu final”.

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) mostra que la despesa mitjana a l’any en compreses, tampons i bragues menstruals supera els 50 euros, mentre que la copa menstrual és l’opció més sostenible, ja que dura cinc anys, i la més econòmica, un desemborsament de 5 euros anuals.

Les compreses i els tampons continuen sent els productes més usats a Espanya. Aproximant les xifres, les persones amb flux abundant gastarien més de 2.000 euros durant la seua vida fèrtil (fins a 50 anys)

Àlex Peinado també s’ha sumat a l’ús de la copa. Considera que és la millor opció per a estalviar, però aclareix que no totes les persones poden usar-la, ja que depén del tipus de cos de cadascú o la grandària de l’objecte: “En el meu pis, les meues dues amigues i jo tenim un pot de reserves per si hi ha cap urgència, per si la copa no està neta… Tenim la sort de poder costejar-ho”.

Segons l’estudi Equitat i Salut Menstrual, dut a terme per l’equip de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol) el 2021, més del 22% de les participants admeten que no han pogut comprar productes menstruals en algun moment de la seua vida, mentre que el 40% no han pogut triar lliurement el tipus de producte (dues de cada deu dones espanyoles).

“Podia arribar a usar dos paquets de compreses, que suposa al voltant de sis euros mensuals. Els deu euros que et pot costar la copa els amortitzes durant els anys en què es puga usar. Cal tindre en compte que també necessitem tovalloletes, comprar més roba interior, perquè s’embruta amb facilitat, i fins i tot, pastilles per a mitigar els còlics menstruals”, subratlla.

Peinado s’engloba dins del 42% de les persones que asseguren haver patit discriminació. Com a persona no binària afirma que la gent se sol estranyar quan el veuen amb algun producte d’higiene i amb barba: “En els supermercats assumeixen que són per a la meua pretesa nóvia i em recomanen altres alternatives. En els bars, quan els demane a les cambreres alguna compresa, em jutgen amb la mirada”.

Reducció de l’IVA

Davant aquesta situació i les últimes xifres relatives al 2022 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), en què el 27,2% de les dones del territori estatal estan en risc de pobresa o exclusió social, el Govern va decidir implantar una mesura estrela en els últims pressupostos generals, en què equiparava aquests articles als aliments bàsics en l’IVA superreduït del 4%.

El 4 de març passat, Catalunya es va convertir en la primera comunitat a oferir aquesta mena de productes reutilitzables de manera gratuïta. La campanya, ‘La meva regla, les meves regles’, impulsada per la Generalitat, permet que qualsevol persona que menstrue i siga resident de l’autonomia tinga accés a una copa, compreses de tela o unes bragues mitjançant un QR descarregable en l’app de ‘La meva salut’.

Rafael Granell, professor del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València, explica que el sector públic difícilment lliura béns de manera gratuïta i que, en aquest cas, entrarien decisions polítiques lligades a “temes d’igualtat i medi ambient”. Confessa que la mesura hauria d’aplicar-se també en els productes bàsics amb l’IVA més baix.

“És veritat que és un producte que es pot considerar de primera necessitat, però hi ha molts altres que no es reparteixen gratuïtament, com és el cas dels aliments més essencials, que actualment se situen en un IVA a tipus 0%, mesura temporal que es va instaurar per la guerra a Ucraïna”.

Seguint en aquesta línia, Granell afig que l’exempció de l’IVA en productes d’higiene no tindria “molt de sentit”: “Mantindre’ls al 4% està bé, ja que els equipares als medicaments. Si els situàrem al 0%, estaríem dient a la població que es tracta del producte més necessari a Espanya, cosa que seria discutible”.

Implementació a la Comunitat Valenciana

Aquesta mesura pionera ja es va estudiar el 2021 a la Comunitat Valenciana quan governava la coalició d’esquerres del Pacte del Botànic. Una iniciativa popular secundada per Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), partit sense representació parlamentària, va arribar a les Corts Valencianes per a debatre’s, però per problemes interns de reglament no es va executar. Així és com ho explica Mònica Àlvaro, diputada per Compromís.

“Jo mateixa vaig firmar i vaig presentar públicament la iniciativa anomenada ”Tres voltes rebel“ amb ERPV i òbviament hauria fet el possible per a millorar-la i aprovar-la amb aportacions del meu grup parlamentari”, destaca.

Segons les seues declaracions, des de la formació política sempre han defensat la baixada de l’IVA d’aquests productes, així com diverses iniciatives com la “Taxa Rosa” (preu extra que paguen les dones en productes destinats a elles i amb la mateixes característiques que els dels homes): “Durant el nostre mandat, la Conselleria d’Economia va ser la primera a fer un estudi sobre aquesta taxa, en què alertava que un mateix producte podria augmentar el preu fins a un 7%”.

A això, afig que els representants de Compromís en el Congrés van esmenar la Llei 1/2023, de 28 de febrer, perquè els productes sanitaris, concretament reutilitzables, pogueren donar-se gratuïtament en “centres socials, sanitaris, i altres dependències municipals que tingueren en compte la població rural”.

“Desgraciadament, ni aquesta esmena ni altres es van acceptar. El cas de Catalunya obri un camí perquè el Govern estatal es mobilitze sobre la llei ja aprovada, i que els governs autonòmics es posen les piles a l’hora de dispensar aquests articles i millorar la informació sobre la salut sexual i reproductiva”.

Aitana Mas, exvicepresidenta i exconsellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, preguntada per una possible llei general com la que es va aprovar a Escòcia, explica que les qüestions sanitàries depenen de cada autonomia, però en aquest cas es mesclen aspectes com “la Hisenda, les polítiques inclusives i l’educació”, i afig que seria “prou” emprendre “un acord interterritorial i una transferència de fons per part del Govern central”.

L’exconsellera també destaca que el Consell va traslladar l’estudi de la proposta a la Conselleria de Sanitat, però desconeix si es va dur a terme i incideix en el fet que cal aprofundir en aquesta realitat que afecta les dones en grau més alt.