Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
EEUU busca un acuerdo para Gaza antes de las elecciones y presiona a Hamás
El PP se enreda en incoherencias por la acogida de menores migrantes
Odio y alegría: estrategias electorales interconectadas. Opina Javier Pérez Royo

Ix l’últim càrrec del Botànic: Ferrer deixa l’empresa fallida Ciegsa que va col·locar zombis amb el PP i ningú ha sabut tancar

Els barracons que formaven el col·legi 103 de València, eliminats en 2019 després de 10 anys.

Carlos Navarro Castelló

0

Canvis en la cúpula de l’empresa pública Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana (Ciegsa). El consell d’administració de la mercantil que presideix el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, va aprovar el 28 de juny passat el desistiment del gerent Juan Ferrer, un dels últims càrrecs que quedaven en l’actual Consell del PP nomenat per l’anterior Govern del Botànic. A més, es va aprovar el nomenament de l’actual director general d’Infraestructures, José María Larena Berrocal, com a nou conseller delegat. Així doncs, el càrrec de gerent ha quedat vacant de moment, encara que l’empresa pot funcionar amb normalitat amb la firma del conseller delegat.

El socialista Ferrer, regidor del PSPV en l’Ajuntament de València entre els anys 2003 i 2011, va ser nomenat gerent el maig del 2018 i des de llavors l’entitat ha reduït de 3.700 a uns 700 els mòduls de les instal·lacions educatives provisionals, és a dir, els barracons. La gestió dels lloguers d’aquestes instal·lacions i la seua desaparició progressiva són una de les principals tasques de l’entitat, tal com recull la llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat des de l’any 2016, ja que el Botànic va decidir mantindre retirada Ciegsa de l’encàrrec de la construcció de centres educatius en posar en marxa el Pla Edifiquem pel qual els ajuntaments executen els projectes i la Conselleria d’Educació els finança.

L’executiu autonòmic que formaven el PSPV i Compromís va adoptar aquesta decisió després dels diversos escàndols de corrupció que van esguitar l’empresa pública en l’etapa del PP. Un d’aquests, el dels sobrecostos per valor de 1.600 milions d’euros en la construcció de col·legis durant els governs populars, ha quedat arxivat. En el segon ja hi ha hagut una primera resolució de l’Audiència Provincial per la qual han sigut condemnats l’expresident de la Diputació de València, Alfonso Rus, i l’exconseller delegat de Ciegsa, Máximo Caturla, per la contractació de treballadors zombis. La sentència ha sigut recorreguda.

Ferrer ja va traslladar als nous gestors del PP de la Conselleria el seu desig d’abandonar la gerència de l’empresa després de les eleccions passades, un desig que es va formalitzar al final del mes de gener passat. El socialista ha preferit no entrar en qüestions polítiques i, sobre la seua renúncia, s’ha limitat a dir a preguntes d’elDiario.es que es deu principalment a una qüestió d’edat: “Tinc 72 anys i crec que ja he complit una etapa ací, tot l’equip ha fet una gran faena aquests anys i s’han deixat solucionats tots els fronts que hi havia oberts en matèria de contractes”.

El termini legal de 90 dies per a fer efectiva la baixa des que es comunica per no incórrer en indemnitzacions tant per part de la Conselleria com del mateix interessat, així com la finalització del curs i de diferents contractes el 30 de juny, va fer que per mutu acord es fera efectiva la renúncia al càrrec amb efectes des d’aquesta data.

El desmantellament de Ciegsa era un dels objectius del Consell de PSPV i Compromís en arribar al govern. No obstant això, principalment per problemes legals no va ser possible, ja que no es va trobar encaix ni per la via del dret mercantil ni del Codi civil. Ara està per veure el protagonisme que pretén donar a l’entitat el nou executiu del PP que presideix Carlos Mazón. Fins ara no s’ha donat cap protagonisme a l’entitat pública, possiblement pel seu passat polèmic. De fet, s’ha deixat vacant el càrrec de gerent, amb una retribució de quasi 62.000 euros bruts anuals, la mateixa que cobra el conseller delegat com a director general.

Etiquetas
stats