El problema de l’‘excepcional’ crema de la palla de l’arròs: “La gestió de l’Albufera requereix moltes ganes de treballar i menys cabuderia”

Com cada tardor, el Parc Natural de l’Albufera de València es converteix en l’escenari de la polèmica gestió de la palla de l’arròs i des d’Acció Ecologista-Agró es mostren “farts” que tornen, “una vegada darrere de l’altra, com en el dia de la marmota, els mateixos posicionaments enrocats de cadascuna de les parts. Estem farts del reduccionisme d’un problema ambiental complex que cada any se centra en si es crema o no”. Els ecologistes insisteixen que la gestió de la palla és un dels problemes greus que pateix l’Albufera i que s’aguditza per la falta d’un cabal d’aigua de qualitat i la “falta de coordinació i governança”.

En una situació de plena emergència climàtica, “no ens podem permetre el luxe de perdre els serveis ecosistèmics que ens proveeix una Albufera en bon estat ecològic per reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. O com a claveguera per al carboni, reguladora d’inundacions i del clima, entre molts altres serveis ecosistèmics. L’Albufera requereix moltes ganes de treballar per ella i menys cabuderia i ganes de tindre la raó”, sentencien.

Així doncs, lamenten que cada any es repetisquen “les mateixes batalles mediàtiques de sempre, sense que més de vint anys d’ajudes agroambientals al cultiu de l’arròs al parc natural, de pretesos pactes i de projectes europeus, hagen servit de res”, i consideren, sobre la base de “diversos informes tècnics”, que la crema no és l’única alternativa en la gestió de la palla que, “per exemple, es podria retirar i donar-li un altre ús, cosa que constitueix la millor opció mediambiental”.

Recorden des d’Acció Ecologista-Agró que els arrossers de l’Albufera reben una ajuda econòmica dins de la Política Agrícola Comuna (PAC) de la Unió Europea amb l’objectiu de desenvolupar determinades pràctiques per a la millora del medi ambient, les denominades ajudes agroalimentàries per a compensar les despeses que suposa la gestió de la palla de l’arròs per a “evitar aigües negres”. La crema es permet “de manera excepcional”, no com a recurs: “L’excepcionalitat que ha permés la crema durant els últims anys està basada en informes de Sanitat Vegetal de la Conselleria d’Agricultura, les conclusions de la qual sempre estan predeterminades: es tracta d’autoritzar la crema sense posar en perill el cobrament de les ajudes agroalimentàries”.

En els estudis de Sanitat Vegetal es fa referència a diferents factors: presència de brosses, acumulació de matèria orgànica en el sòl, falta d’oxigen, persistència de fongs...“ i cada any s’emet un nou informe, quasi al final de la campanya, per justificar aquesta pràctica”. No obstant això, expliquen els ecologistes que no tenen coneixement de cap estudi de seguiment d’aquesta mesura, “el pretés caràcter excepcional de la qual requereix un bon monitoratge per veure si la crema és efectiva o no”.

Promoure altres iniciatives

“Si aquesta mesura funcionara, s’haurien de veure millores ja, però any rere any els informes diuen que cada vegada està pitjor, i tampoc s’incideix en altres mesures”, indiquen des de l’organització ecologista, que recorda que fa tres anys la Conselleria, amb el suport dels llauradors, va proposar un pla de quatre anys per a reduir la crema i promoure altres iniciatives per a la gestió de la palla: “Es va dividir l’arrossar en dues zones i cada any es permet aquesta pràctica en una d’aquestes, i l’Administració aporta diners públics per empacar i distribuir la palla de manera gratuïta”.

Al cap de tres anys, “els llauradors continuen dient que la crema és l’única opció i amenacen, especialment durant aquestes últimes setmanes, amb la possibilitat de putrefacció de tota la palla a l’Albufera per les pluges i les temperatures elevades d’aquesta tardor”. Uns auguris que, “finalment, s’han complit. S’han generat aigües negres en una gran superfície dels arrossars, que posen en risc greu la biodiversitat del parc natural, així com també s’emet una gran concentració de gasos d’efecte d’hivernacle, especialment metà”, per la qual cosa en Acció Ecologista es pregunten: “No es podria haver fet res per minimitzar aquesta situació?”.

Malgrat reconéixer que s’ha tractat d’una situació “sobrevinguda” amb l’afegit de les altes temperatures, lamenten que alguns llauradors prefereixen “tindre raó i assistir impassibles a una emergència ecològica en l’Albufera que posar-se a la faena i dialogar amb tècnics i Administració per dissenyar una estratègia de minimització de danys. Hi ha massa hipocresia en alguns llauradors i en alguns dels seus representants, cosa que no significa que siga el posicionament de tots els arrossers, ni molt menys, ja que molts hi han col·laborat activament”.

Denuncien els ecologistes que no s’ha apostat per la retirada del residu, “eliminant un problema per a l’agricultor”, mentre que, per contra, sí que hi ha hagut “moltes queixes, demostrant una nul·la empatia. Veiem molt poca predisposició i moltes ganes de boicotejar qualsevol esforç per a millorar la gestió”. “Si es fomentaren, les bones pràctiques serien més habituals”, conclouen des d’Acció Ecologista-Agró.