Cinc idees per a “muntar-li el ciri” a Mariano Rajoy pels pressupostos per a la Comunitat Valenciana
La vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, va parlar de “montar el pollo”, és a dir, “muntar el ciri” per la marginació a què l'Estat sotmet la Comunitat Valenciana en temes com el finançament, el corredor mediterrani o les inversions. Ho va fer abans que es conegueren els pressupostos del govern per a 2017.
El projecte -que ara s'ha de debatre i aprovar en el Parlament- deixa a la cua en inversió per càpita la Comunitat Valenciana. Ha sigut criticat amb duresa per empresaris, sindicats i totes les forces polítiques. Fins i tot el PP, amb empipament poc dissimulat del partit a Madrid, ha subscrit una declaració on les Corts Valencianes mostren el seu “rebuig absolut” als pressupostos.
El president de la Generalitat no descarta “cap acció democràtica de protesta”. La clau ara és com “muntar el 'pollastre”. Fins al moment, les declaracions institucionals o els actes solemnes no han servit ni per a resoldre el problema valencià -infrafinançament, infrainversió, deute històric- ni per a posar-lo en l'agenda estatal. La possibilitat d'esmenar el pressupost en el tràmit parlamentari sembla molt limitada, donades les aliances teixides pel PP per a aprovar-lo.
Aquestes són algunes idees -encara embrionàries- que circulen entre l'establishment valencià per a fer escoltar les queixes valencianes a Madrid.
Una manifestació massiva a la Comunitat Valenciana. Manolo Mata, portaveu del PSPV-PSOE, ja hi ha amagat. “Ací va haver-hi una gran manifestació el 1977 que ens va portar a un Estatut d'Autonomia contundent. Potser el Govern valencià i les forces polítiques, sindicals i econòmiques volem demostrar en el carrer què està passant” .
Fran Ferri, síndic de Compromís, no és tan específic, però vol, de nou, “muntar el pollastre”. Poden ser manifestacions, concentracions o un altre de tipus de demostracions de força que, això sí, han de tenir continuïtat i transcendir l'àmbit de la política. “Ha d'implicar tota la societat civil: sindicats, sector empresarial, gent del carrer”.
Un gran acte de reivindicació a Madrid. El síndic de Podem, Antonio Montiel, encara amb prudència, aposta per aqueixa línia. “Als valencians ens sobren les raons, però cal un colp de mà, decisió política, per a visualitzar el problema valencià a Madrid”. “Un acte prop de la seu del govern amb milers de persones, no sols els senyors amb vestit i corbata que protagonitzen aquestes històries, podria ser útil”.
Un front valencià amb els diputats nacionals i senadors de tots els partits. Tots ells han sigut convocats en les Corts Valencianes el 25 d'Abril, dia que es commemora la derrota en la batalla d'Almansa. La iniciativa impulsada pel president del parlament autonòmic, Enric Morera, no sembla tenir molt recorregut. El PP valencià ja ha deixat clar que no trencarà la disciplina de vot del seu partit. Sembla improbable que Ciutadans, partit que també dona suport als pressupostos, actue de manera diferent.
Acte solemne contra la infrainversió. No es descarta, encara que finalment -en alguns partits hi ha dubtes sobre la seua viabilitat- es convoquen manifestacions o actes de protesta contra els pressupostos. Iniciatives similars per l'acceleració de les obres del corredor mediterrani o un finançament just han tingut un efecte limitat.
Solta de pollastres en el centre de Madrid. Aquesta és una broma per l'expressió “muntar el 'pollastre” i el protagonisme de Federico Félix -membre del lobby empresarial AVE i president històric de la patronal avícola- en les reivindicacions valencianes. Més enllà de la conya, expressa una preocupació del Consell: com visualitzar el problema valencià, una tasca de gran complexitat. Per exemple: les queixes sobre els pressupostos han sigut dures en totes les comunitats autònomes excepte Canàries.
“Siga el que siga, però caldrà fer alguna cosa amb notorietat”, diuen des del Consell. “És *difícil mobilitzar la gent per temes com els del pressupost”, adverteixen des d'algun grup parlamentari. Encara no se sap “com muntar el pollastre”, però sembla que la translació del problema valencià a Madrid haurà d'eixir de la moqueta per a trepitjar el carrer.
