Parc Sagunt, salvat ‘per la campana’
Parc Sagunt es va presentar al començament del 2002 pel llavors president de la Generalitat Eduardo Zaplana, i Cristóbal Montoro, que, com ara, també era ministre d’Hisenda (amb José María Aznar com a president). Es tractava d’un projecte impulsat a parts iguals per l’executiu valencià i el Govern i que pretenia desenvolupar 15 milions de metres quadrats de sòl industrial (en dues fases) amb una inversió de 252 milions d’euros, fet que convertiria el parc empresarial saguntí en el més gran d’Europa. Es va arribar a anunciar a so de bombo i platerets la generació entre 25.000 i 30.000 llocs de treball.
A pesar de les expectatives tan elevades i dels anuncis grandiloqüents, la veritat és que Parc Sagunt estava fa a penes uns mesos en risc de fallida, sense acabar d’urbanitzar –14 anys després de presentat el projecte i més de huit després que un altre cap del Consell, Francisco Camps, l’inaugurara–, amb deficiències greus pel que fa a infraestructures i amb tan sols tres empreses operant en la primera fase.
No obstant això, el mes d’agost passat es desbloquejava Parc Sagunt gràcies a un acord amb l’Autoritat Portuària (APV) a través de València Plataforma Intermodal. D’aquesta manera, el Port ha avançat tres milions d’euros a compte del pagament d’una parcel·la –escripturada el 2011 per uns 30 milions d’euros– a la societat participada per l’Estat i la Generalitat, uns diners que han evitat el concurs de creditors –acumulava deutes en nòmines i amb proveïdors–, així com també ha servit per a aportar liquiditat que ha permés reprendre les obres d’urbanització del polígon, paralitzades el 2007, el mateix any de la inauguració. El termini per a l’acabament de les obres és de quinze mesos.
A més, Parc Sagunt adjudicava fa uns dies una parcel·la de 360.000 metres quadrats –inicialment destinada a Ros Casares– a Mercadona a canvi de 24 milions d’euros. L’empresa valenciana anunciava que la destinació d’aquests terrenys és acollir el seu principal centre logístic per a aprofitar la “ubicació estratègica” del parc industrial, ja que aquestes instal·lacions serviran per a proveir la resta dels magatzems que Mercadona té distribuïts per tot Espanya –tretze blocs logístics i tres magatzems satèl·lits.
Situació de paràlisi
L’alcalde de Sagunt, Quico Fernández (Compromís), apunta que el polígon feia anys que estava en situació de paràlisi absoluta, amb unes infraestructures deficients, unes comunicacions insuficients, els preus del sòl per damunt del mercat i les obres d’urbanització sense acabar. “Les tres empreses instal·lades allí van obtenir les llicències respectives en la legislatura 2003-2007; des de llavors no n’hi ha hagut cap de nova”, recorda.
El primer edil valencianista atribueix aquesta situació a la gestió i a la falta de sintonia entre les administracions responsables, l’estatal i l’autonòmica: “La postura de Madrid ha estat incomprensible, ja que no hi ha hagut voluntat d’acabar-lo”. Ara, apunta, les gestions dutes a terme des de la Generalitat i l’aposta decidida de l’Autoritat Portuària, “que ha abonat una parcel·la que no havia de pagar fins que el polígon no estiguera acabat”, han permés desbloquejar un projecte que estava condemnat al fracàs.
Precisament, el fet que s’hagen représ les obres, unit a una baixada dels preus del sòl –han passat de 110 euros el metre quadrat a 67– i a l’aposta decidida de l’APV, “que invertirà 30 milions en la connexió ferroviària del port marítim i 50 més en la línia Sagunt-Terol-Saragossa”, han servit per a “atraure Mercadona, que pot servir de pol d’atracció a altres empreses”.
“No és prou”
Els empresaris veuen com a positius tots aquests avanços, però consideren que són insuficients. Com explica Cristina Plumed, presidenta de l’Associació d’Empresaris del Camp de Morvedre (Asecam), “s’obri un temps nou d’oportunitats, és cert, però no ens hem d’enganyar”. Al seu parer, cal elaborar el DAFO (analitzar les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats) i un ‘quadern de venda’ de Parc Sagunt per a atraure a la indústria.
La patronal saguntina exigeix a Foment que concedisca més atenció al parc, que li done preferència, “cal dotar-lo de millors accessos, viaris i ferroviaris”. També reclamen mesures a escala municipal i autonòmica que permeten reduir la pressió fiscal i també la burocràcia, eliminant tràmits administratius amb l’habilitació d’una mena de ‘finestreta única’ que afavorisca l’entrada d’empreses al polígon saguntí. “S’ha venut Parc Sagunt com la joia de la corona, però ha acabat sent l’ovella negra”, circumstància que atribueix Plumed al fet que les dues administracions implicades tenien una visió diferent del que havia de ser el projecte.
