Més Compromís encara el seu primer congrés en l’oposició amb dos models antagònics i una via intermèdia

Més Compromís, el partit majoritari de la coalició valencianista Compromís, encara el 19 i el 20 d’octubre un congrés clau per al seu futur. La formació ara liderada per Amparo Piquer afronta una reorganització del partit en un moment en què exerceix d’oposició en les Corts Valencianes i dona suport parlamentari al Govern d’Espanya pel seu acord amb Sumar, un context que obliga a rearmar-se. A més, els seus referents més coneguts estan fora de la primera línia en la contesa orgànica: llevat de Joan Baldoví, síndic de Compromís en les Corts Valencianes, la resta fan marxa fora del País Valencià: Àgueda Micó en el Congrés, Enric Morera al Senat i Vicent Marzà en el Parlament Europeu.

Després d’un any especialment convuls, a la secretària general li han eixit dos corrents crítics: Reviscola –una actualització de Bloc i País, liderada per la diputada autonòmica Mònica Àlvaro– i Compromís pel País Valencià, liderada per l’exalcalde d’Oliva David González. El sector de Piquer va guanyar l’anterior congrés el 2021, amb una candidatura encapçalada per Micó que va obtindre el 62% dels vots, davant la candidatura d’Àlex Ruiz, del sector d’Àlvaro, que va fregar el suport del 40%. En aquells dies el partit marxava a bona velocitat: la coalició estava instal·lada en les institucions de Govern i sense crisis polítiques. Dos anys després, Micó va cedir el testimoni a Piquer per a ocupar un dels quatre escons valencians en el Congrés gràcies al pacte amb Sumar.

Hui el partit està en una situació ben distinta: en les eleccions del 2023, un descens del 2% dels suports, dos escons, es va traduir en la pèrdua de la Generalitat i de grans ajuntaments; l’aliança amb Sumar no passa pel seu millor moment, malgrat haver salvat les europees, i han crescut les veus que qüestionen les decisions electorals de l’últim cicle polític. Amb aquest panorama, no és estrany que en alguns sectors estiguen a la gresca.

Els sectors enfrontats del valencianisme polític van presentar les seues esmenes als documents organitzatius i polítics que es debatran en el conclave, però a un mes i mig del congrés, la militància sembla abocada a triar entre dues llistes almenys. Els tres representants –Piquer, Àlvaro i González– tenen intenció de mantindre la seua candidatura a la secretaria general i també els tres han manifestat la seua intenció de pactar. En les últimes setmanes d’estiu intensificaran els contactes, amb vista a aprovar esmenes conjuntes, fins i tot fusionar alguna candidatura, però la via unitària sembla tan llunyana com en el congrés del 2021, quan les coses marxaven amb millor rumb. A hores d’ara, s’estudia que les dues opcions crítiques es fusionen per a plantar cara a la direcció continuista.

Els models que representen la branca més nacionalista i l’actual direcció són antagònics. Els d’Àlvaro critiquen l’actual sistema de primàries, que atorga el mateix pes als militants que als aliens a l’organització –inscrits– en la presa de decisions, exigeixen el vot telemàtic en els òrgans de govern i més participació de la militància, que consideren desplaçada. Han sigut especialment crítics amb les decisions de Sumar –o amb la falta de temperament dels seus integrants, a qui consideren seguidistes del PSOE–, així com amb el procés per a ratificar les aliances, que van considerar una imposició. Hi donen suport l'analista Ricard Chuliá o l’historiador Vicent Baydal. Els seus integrants estan disposats a pactar les esmenes, però volen lluitar la nova direcció que isca de l’IX Congrés.

González representa una mena de tercera via entre tots dos corrents. Reconeixen les seues diferències –especialment la política d’aliances amb l’esquerra espanyola– però remarquen que, abans de res, són companys de partit. La seua candidatura ha donat la mà amb iniciatives com una resolució per a fer costat i “reparar” els seus càrrecs públics “obligats a dimitir” per una “persecució” judicial i política, com Mónica Oltra, que milita en Iniciativa, una altra de les branques de Compromís. González té el suport de l’exconseller d’Economia Rafael Climent, l’exsecretari autonòmic d’Hisenda Francesc Gamero, l’exdirectora general de Comerç Rosana Seguí o exalcaldes com Cristina Alemany (Bétera) o Josep Vicent Garcia (la Pobla de Vallbona).

Piquer, que representa l’espai majoritari fins a la data, va apuntar en la presentació de la seua candidatura que volia fer de Més Compromís “la casa comuna de tota la gent que vol recuperar les institucions i impulsar l’imprescindible canvi polític al País Valencià”. Ha sigut aquesta idea integradora la que, a parer seu, els va valdre les victòries electorals i ha permés al valencianisme polític detindre quotes de poder difícils d’imaginar fa una dècada: conselleries en la Generalitat, la presidència de les Corts o escons en el Congrés i el Senat.