La pugna entre Feijóo i Sánchez dinamita el consens social i polític per a acabar amb l'infrafinançament valencià

Les discrepàncies entre el PP i el PSOE fan insalvable un acord entre els partits valencians i els agents socials en matèria de finançament autonòmic. Les posicions en el tauler nacional de totes dues formacions impedeixen reeditar els compromisos de la Plataforma per un Finançament Just, que agrupa la patronal, els sindicats i els tres partits amb representació parlamentària que creuen en l’estat autonòmic (el PP, el PSPV i Compromís).

La reunió de divendres, que serveix com a preàmbul de la trobada entre el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i el president del Govern, Pedro Sánchez, del pròxim 4 d’octubre, ha recordat les diferències entre totes dues formacions. Agents socials, patronal i Compromís han esbroncat tots dos partits pel seu canvi de posició pel que fa a les reivindicacions valencianes i han retret que obeïsquen a “directrius” de Madrid. Tots reconeixen que el context nacional influeix en la presa de decisions.

Els socialistes van arribar a la trobada, que pretenia ratificar la proposta de novembre del 2023 –reforma del sistema, fons de compensació (o anivellament) i condonació del deute generat per l’infrafinançament (deute històric)–, amb una nova proposta: concretar la quantia del fons, incloure nous elements en matèria fiscal com el suport a la senda de dèficit o un sistema d’impostos més progressiu. Al capdavall, tot va d’obtindre més recursos per a les arques públiques. Per al PSPV és incoherent reclamar més finançament a l’Estat quan la Generalitat renuncia a recaptar eliminant impostos als grans patrimonis. El canvi no va agradar a ningú i no es va subscriure l’acord.

El portaveu del PSPV, José Muñoz, va defensar que la situació no és la mateixa que el 2023 i cal “canviar de pantalla”. Va apuntar que s’ha obert una “oportunitat històrica” per a reformar el sistema amb “l’entrada de Catalunya en el joc polític” gràcies a l’acord PSC-ERC i que la Generalitat Valenciana ha rebut més recursos del Govern central que mai a través de diferents partides i fons. Divendres mateix, Hisenda comunicava que ha transferit al setembre 1.582 milions d’euros a la Comunitat Valenciana per l’actualització dels lliuraments a compte del 2024.

Els socialistes creuen que està instrumentalitzant-se la plataforma per a fer la contra al Govern d’Espanya, facilitar la faena a Carlos Mazón, que tergiversa els compromisos adoptats, i emmarquen les reivindicacions en un paquet més ampli. Per al PP, aquesta posició és poc menys que un xantatge i un atac a les comunitats autònomes: si el PSOE creu en el federalisme, que els deixe plantejar la fiscalitat que consideren oportuna, argumenten.

L’acord que arrabassa la majoria independentista en la Generalitat de Catalunya ha fet que el Govern rescate la conversa sobre el finançament autonòmic, si bé va formulant-se per lliuraments. Condonació d’una part del deute derivat dels préstecs de l’Estat d’una banda, pressupostos d’una altra, reforma del sistema d’una altra. En aquesta negociació, Compromís aprofita per a intentar rascar un fons transitori que compense l’infrafinançament fins que s’aprove el nou model, vinculant el seu suport als pressupostos a aquesta qüestió, com recull l’acord de legislatura. Els valencianistes assumeixen “fil per randa” els compromisos, va assenyalar la seua portaveu en el Congrés, Àgueda Micó. Els empresaris han instat els valencianistes a exercir la seua influència, com fa el PNB, per a arrancar aquesta partida, un guant que recullen encantats.

Aquest fons és una cosa que el PP secunda, amb matisos. A escala nacional, els populars reclamen aquest fons per a totes les comunitats autònomes, sense reconéixer singularitats, encara que el president de la Generalitat s’obstina a dir que l’acord aborda la qüestió valenciana. Els populars, que estan en la plataforma per decisió de Carlos Mazón des que és president del partit, defugen abordar la condonació del deute històric que ofereix el Ministeri d’Hisenda. El portaveu del PP valencià, Juanfran Pérez Llorca, insisteix que no coneixen aquesta proposta, que no és real, i que, quan es pose damunt la taula, l’abordaran. “La posició del PP és molt clara”: prioritzar la reforma i el fons d’anivellament “sense renunciar al fet que després es puga fer la condonació”, va dir Llorca, que insisteix que “el PP i el president no renunciaran a res que beneficie la societat valenciana”. Preguntat si el president reclamarà la condonació del deute en la reunió en la Moncloa, va insistir que “el finançament s’afrontarà quan es convoque un Consell de Política Fiscal i Financera i una Conferència de Presidents”. És a dir, que sí que volen parlar-ne, però en un altre moment, en un altre lloc i en unes altres condicions.

El PP valencià afirma que no ha renunciat a la condonació del deute, però aquesta qüestió no es recull en l’acord de tots els presidents del PP ni estava entre les prioritats que Mazón va exposar al principi del curs. De fet, Feijóo mateix ha afirmat que està en contra de condonar el deute de les comunitats autònomes, una proposta que considera “immoral”.

Qui vota què

Els discursos són variables, però, si hi ha alguna cosa que roman, són les actes de les votacions. En l’últim mes han coincidit una bateria de lleis, propostes o resolucions sobre els tres pilars de la compensació per l’infrafinançament valencià, cadascuna amb un resultat diferent.

En el debat de política general en les Corts Valencianes es van presentar tres resolucions sobre finançament autonòmic pel PP, el PSPV i Compromís. El PP va votar a favor de la proposta de Compromís, que incloïa un “mecanisme” per a compensar el deute i un fons d’anivellament. Compromís va votar a favor de la del PSPV, que demanava que el Consell es reunira en la Moncloa per a negociar un nou sistema de finançament que tinga en compte la “singularitat” valenciana, a més de pactar la condonació d’una part del deute, i es va abstindre en la del PP. El PSPV va votar en contra de la de Compromís i la del PP. Aquesta última reclamava una Conferència de Presidents i un Consell de Política Fiscal i Financera abans que acabe octubre i reclama un fons d’anivellament que garantisca la prestació de serveis públics de qualitat per a tots els ciutadans, en “igualtat de condicions” i independentment del territori en què visquen. Compromís es va abstindre en aquesta votació, que es va perdre. Només es va aprovar la resolució dels valencianistes, que, al seu torn, era un calc d’una proposta que el PP va presentar l’any passat.

En el mateix parlament, un parell de setmanes arrere, els populars van presentar una esmena a la totalitat a la proposició de llei que reclama aquestes mateixes qüestions i que, si s’aprovara, hauria de tramitar-se en el Congrés, forçant un posicionament de més importància. A més, van rebaixar totes les seues pretensions sobre la condonació del deute, que quedava fora del paper. La llei de “tracte just” que va registrar Compromís aborda els tres punts consensuats per la plataforma.

La mateixa setmana del debat, el PP va tombar en el Senat una proposta que reclamava fons concrets per a la Comunitat Valenciana i va presentar en compte d’això una moció per a “crear un Fons Transitori per a pal·liar l’infrafinançament que pateixen totes les comunitats autònomes i les ciutats autònomes”, esborrant qualsevol singularitat. Ateses les votacions, arribar a un consens en la pròpia comunitat autònoma sembla una cosa llunyana.