Quatre anys de suspensió al funcionari del Museu Arqueològic de Dénia que va facturar a contractistes de l’ajuntament

El responsable del Museu Arqueològic de Dénia, funcionari de carrera de l’ajuntament de la comarca de la Marina Alta, va facturar un total de 10.650 euros a dues empreses contractistes relacionades directament amb el servei que dirigia l’arqueòleg. El funcionari municipal, com a treballador autònom, també va ser adjudicatari d’un contracte de servei de l’Ajuntament de Gandia, de 4.500 euros, a què finalment va renunciar abans de formalitzar-lo. Ho va fer entre el 2018 i el 2019 sense ni tan sols sol·licitar l’autorització de compatibilitat a l’Ajuntament de Dénia, que li va imposar una sanció, com a autor d’una falta molt greu, de quatre anys de suspensió de funcions per incompliment de les normes de compatibilitat pel fet de considerar que va actuar amb “total obscurantisme” davant el consistori.

El titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 3 d’Alacant va estimar el recurs del funcionari i va rebaixar la sanció de quatre anys a un any i mig de suspensió, per considerar que es tractava d’una infracció greu. No obstant això, la secció segona de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha estimat en part el recurs de l’Ajuntament de Dénia i ha confirmat la sanció molt greu, amb quatre anys de suspensió.

La sentència, del 8 de juliol passat, conclou que “difícilment pot haver-hi més interferència” amb la tasca del funcionari que els seus treballs “de naturalesa privada” per a empreses adjudicatàries del consistori denier.

D’altra banda, el TSJCV també estima parcialment el recurs de l’arqueòleg i rebutja el demèrit imposat en la resolució municipal. “Des del moment en què l’Administració opta per imposar la sanció de suspensió de funcions, ha d’explicar per què s’escau, a més, imposar una sanció de demèrit a complir quan s’haja extingit la sanció principal imposada”, afirma la sentència, que no és ferma.

La resolució sancionadora advertia que l’actuació del funcionari “genera una desconfiança important”, encara que també reconeixia la seua col·laboració en l’esclariment dels fets (va aportar les factures) i no va veure “de manera nítida” tràfic d’influències ni falta d’imparcialitat en la seua actuació com a empleat públic. L’arqueòleg, per interés “exclusivament propi”, es va donar d’alta com a autònom amb la finalitat “inequívoca” d’“obtindre un rendiment econòmic addicional” al que percebia com a funcionari de carrera de l’Ajuntament de Dénia, afirma la resolució.

Al final del 2018 va ser adjudicatari per part de l’Ajuntament de Gandia, a la comarca de la Safor, del contracte per a la realització d’una memòria descriptiva i el projecte de comunicació i rehabilitació del castell de Bairén, per un import de 4.500 euros. No obstant això, abans de formalitzar el contracte, el funcionari va renunciar a l’execució.

L’any següent, va facturar 7.050 euros a una empresa de Villena (l’Alt Vinalopó) especialitzada en arqueologia per a la realització d’una vintena de fitxes descriptives. En aquest període, segons diu la resolució sancionadora, la mateixa mercantil prestava serveis per a l’Ajuntament de Dénia en el marc de treballs arqueològics al castell de la localitat, la icònica fortalesa de l’època islàmica que corona la ciutat i que albergava, en el Palau del Governador, el Museu Arqueològic fins al recent trasllat a la seua ubicació provisional a la casa de la Marquesa de Valero de Palma, en ple centre històric.

El funcionari també va facturar 3.600 euros a un despatx d’arquitectes de València per un catàleg de jaciments arqueològics en el terme de l’Atzúbia, a la Marina Alta. La firma dedicada a l’urbanisme, segons la resolució, ha mantingut “vincles contractuals” amb el departament d’arqueologia de l’Ajuntament de Dénia.

Sense causa de recusació a la instructora ni prescripció

En el seu recurs a la sentència de primera instància, l’arqueòleg va plantejar la concurrència d’una causa d’abstenció de la instructora de l’expedient sancionador. No obstant això, el jutge va concloure que el fet d’haver ratificat un informe previ a la incoació de l’expedient sancionador “no constitueix cap causa de recusació de la instructora”. I el TSJCV, a més de rebutjar la prescripció de la infracció, referenda que el sancionat “no ha pogut acreditar la concurrència de la causa d’abstenció”.

D’altra banda, la Sala Contenciosa de l’alt tribunal autonòmic estableix en la seua sentència que la data d’efectes d’inici del còmput de la sanció correspon al 9 de maig de 2022, quan es va suspendre provisionalment de funcions i retribucions l’arqueòleg municipal mentre es va tramitar l’expedient disciplinari.