El servei valencià per a frenar els maltractaments atén 25 homes durant el confinament: “L’aïllament és un factor de risc”

El servei de suport psicosocial de l’Ajuntament de València per a frenar els maltractaments ha atés 25 homes a través de 206 actuacions des que va començar el confinament. Els professionals del programa Repara, un mètode de suport psicosocial per a homes amb condemnes per violència de gènere o que detecten comportaments agressius i vulguen corregir aquestes conductes, fan diàriament telefonades per romandre en contacte amb els participants del programa.

Amb la quarantena, l’Ajuntament va posar en marxa un número de telèfon i un correu electrònic per a donar suport a homes que creguen que poden tindre una conducta violenta durant el confinament amb les seues parelles. El servei s’ha ampliat i ofereix assessorament a familiars que creguen que alguna persona del seu entorn pot estar en situació crítica. A més, indiquen les responsables, estan en contacte amb els serveis que asseguren la protecció a la víctima.

“Si entres en crisi i creus que et pots comportar de manera violenta amb la teua parella durant aquest aïllament, telefona a REPARA. Demanar suport ajuda a previndre, és la teua responsabilitat i està a la teua mà que no ocórrega. 670 365 825 repara.psima@valencia.es”, és el missatge difós pels tècnics municipals.

Els tècnics han habilitat uns quants instruments per a facilitar als homes la gestió de les emocions. Un n’és un termòmetre d’ansietat, que facilita la identificació dels sentiments i, per tant, controlar la seua actuació. Una de les claus de programa és interpel·lar directament l’agressor i considerar-lo responsable de l’acció que comet; crear consciència en el seu ésser.

“L’aïllament és un factor de risc” per a la violència, explica Elena Terreros, corresponsable de prestar l’atenció en el programa. “Ens preocupava la dificultat de la situació, que pot generar estrés i ansietat”, sumat a desenes de preocupacions de les famílies en una situació més vulnerable.

Amb el seu company Aritz Pérez, van començar a reformular el programa immediatament, i duen a terme seguiment telefònic setmanal a 25 persones, dues de les quals d’incorporació durant el confinament i una tercera, familiar d’un home, que va contactar amb el servei. Amb les primeres telefonades es va fer una visió general de cada persona: situació familiar, habitatge, ocupació i recursos de què disposa, per adaptar l’orientació cas a cas.

El treball se centra en la gestió emocional i adequa la intervenció a les circumstàncies, rastrejant els factors de risc i l’ajuda. “Ens han cridat en situacions que són difícils per a ells”, expressa Terreros, que indica que les realitats són molt diverses i moltes persones estan en exclusió social.

Mantindre el sistema, explica, “és una manera d’establir control i que sàpien que el servei continua actiu i han de ser responsables de la seua conducta. Hem dissenyat treballs de reflexió i estem plantejant fer videoconferències i adaptar les sessions grupals per videotelefonada ”.

En principi, i en un nivell molt elevat, estan responent bé a les telefonades i al seguiment, indica la professional. Aquests homes estan en un estat anímic com el de la resta de la població, que varia en funció del dia i la circumstància socioeconòmica: “Hi ha persones que estan en situació d’exclusió social, treballant com poden... depén molt de la seua situació econòmica. Les principals preocupacions són econòmiques. Alguns no tenen espai propi per a parlar, viuen en pisos compartits amb altres famílies”, relata.

El programa integra en el mateix grup tant els homes amb condemnes –sempre inferiors a dos anys– com els que hi acudeixen voluntàriament o per recomanació del seu entorn. La literatura científica avala l’heterogeneïtat en el grup, van explicar els responsables en aquesta trobada amb eldiario.es, ja que els penats adverteixen els que no s’ha demostrat que hagen comés delicte sobre la seua gravetat i els voluntaris els fan veure que poden replantejar-se la seua conducta.