El jutjat tomba els recursos de l'accident del metro de València i confirma l'arxiu del cas
El Jutjat d'Instrucció 21 de València ha rebutjat els recursos interposats per la Fiscalia i per tres acusacions particulars i ha confirmat el sobreseïment de la causa per l'accident de metro ocorregut a València el 3 de juliol del 2006, en el qual van morir 43 persones i 47 van resultar ferides.
Segons ha informat aquest dimecres el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat (TSJCV), la magistrada considera que no existeixen responsables penals del sinistre i defensa la validesa dels diferents informes pericials incorporats al procediment judicial que descarten que el descarrilament del tren en la corba prèvia a l'estació de Jesús, quan circulava a 80 quilòmetres per hora en un tram amb velocitat limitada a 40, es produïra per una fallada en el vagó o en la via.
La jutgessa rebutja la petició del Ministeri Públic perquè es practiquen noves pericials sobre aspectes que ja han sigut analitzats i retrau la “falta de rigor” de la fiscal per utilitzar “dades errònies” per a desacreditar el primer perit judicial, per estar investigat en la causa que se segueix en el Jutjat d'Instrucció 3 de Santiago de Compostel·la per l'accident d'un tren Alvia, i un dels experts de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària.
Respecte al perit judicial, la titular d'Instrucció 21 recorda que la seua condició d'investigat en aquell procediment, en el qual encara no ha prestat declaració, està recorreguda i “en res no afecta la solidesa dels seus informes”.
Afig, a més, que en contra d'allò sostingut per la fiscal, la imputació del perit no és una circumstància sobrevinguda: ja ho va estar en 2014 i llavors l'Audiència Provincial de València va rebutjar que aquest fet fóra motiu suficient per a recusar-lo.
Segons la interlocutòria, els informes d'aquest perit se centren en l'anàlisi de vies, vagó, balises, frens, descarrilaments previs de la unitat sinistrada i finestres, elements que “no tenen res a veure amb una correcta o incorrecta anàlisi de riscos en una corba” en Angrois, per la qual està investigat.
“Difícilment poden posar-se en dubte els informes que el perit judicial va realitzar molts anys abans que adquirira la condició d'investigat, i més quan el contingut dels mateixos no té res a veure amb les causes que han motivat tal condició”, assenyala la jutgessa, per a qui “tampoc hi ha motius per a dubtar” de l'informe que va realitzar el perit després de la reobertura del procediment.
“Tot allò que va ser objecte de perícia per part del senyor Cortabitarte, també va ser objecte d'examen per part dels perits de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària, els qui van explicar en l'acte de ratificació dels seus informes, que tot allò en què no estaven d'acord amb l'anterior perit, ho havien reflectit”.
La instructora explica que els informes d'aquest perit són només una prova més de la múltiples que ha valorat per a decidir l'arxiu del procediment.
“A més dels informes del primer perit judicial, consten quatre informes pericials emesos per la Inspecció de Treball i l'Invassat, dos informes pericials de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària, dos informes pericials de comportament dinàmic del material mòbil, un informe pericial del Departament d?investigació de la fabricant de la unitat, la mercantil CAF, un informe pericial aportat d'una part personada i un informe tècnic policial”.
A més, “s'ha rebut declaració a 48 treballadors dels tallers de FGV, 21 maquinistes de la Línia 1, 5 representants sindicals del Comitè de Seguretat, 5 agents del Cos Nacional de Policia, 3 investigats, i han ratificat els seus informes pericials els funcionaris de la Inspecció de Treball i l'Invassat i els funcionaris de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària”.
La jutgessa argumenta que “a això cal afegir l'abundant documentació que ha quedat unida a la causa, diligències totes elles que bé han sigut acordades per l'Audiència Provincial, bé ho han sigut per aquesta jutgessa ja siga a instàncies del Ministeri Fiscal o les parts personades, ja d'ofici”.
La magistrada manté el seu rebuig a la nova petició de la fiscal perquè sis perits emeten un altre informe sobre aspectes sobre els quals ja s'han pronunciat els experts de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària.
Recorda que el Ministeri Públic, que ara dubta de l'“objectivitat” i “imparcialitat” dels perits de la AESF, va ser el que en dues ocasions va triar aquesta entitat perquè realitzara les anàlisis que els seus resultats no comparteix.
Assenyala la interlocutòria que la Fiscalia no ha rebatut en el seu recurs cap dels arguments exposats per la jutgessa per a descartar les noves pericials i subratlla el fet que les manifestacions de parcialitat i falta d'objectivitat “les fa el Ministeri Fiscal després de la confecció de l'informe i no en un moment anterior”.
“El Ministeri Fiscal, sol·licitant de la pericial, va conèixer amb antelació i prèviament a la confecció de l'informe, tant la procedència dels perits, com la identitat dels mateixos, i el càrrec exercit dins de l'Agència”.
La magistrada corregeix a la Fiscalia per les seues objeccions, basades en “dades errònies”, a un dels perits de la AESF del qual manté que ha intervingut com a vocal en la comissió de recerca de l'accident de l'Alvia.
El perit, recalca la jutgessa, va cessar als tres mesos de l'accident de Santiago, no va tenir cap intervenció en la investigació del sinistre i l'activitat investigadora en tal comissió correspon als tècnics investigadors i no als vocals.
Segons arreplega la resolució, “el perit va indicar de forma clara i inequívoca no haver participat en l'informe que va fer la Comissió de Recerca d'Accidents Ferroviaris arran de l'accident de Santiago”, apunta la instructora en la interlocutòria, en la qual afig que el perit “en cap moment va dir, com s'indica sense cap rigor en l'escrit del Ministeri Públic, que havia intervingut com a vocal en la Comissió d'Investigació de l'accident de l'Alvia”.
Per a la titular de l'Instrucció 21 de València, el dret a la tutela judicial efectiva que fa servir la Fiscalia per a justificar la seua petició de noves diligències “no és un dret il·limitat” i ha de conjugar-se amb altres drets, “entre ells el de la presumpció d'innocència que directament afectaria els investigats”.
Apunta que “també li correspon al Ministeri Fiscal vetlar pels drets d'aquells” i “fer constar i consignar en el procediment tot allò que afavorisca els investigats”.
La jutge manté que no té competència, per raó de la seua jurisdicció, per a requerir un informe a l'Agència Ferroviària Europea, com pretén la fiscal; i recorda que la normativa europea d'avaluació de riscos sobre la qual l'Agència ha emès un informe en el cas de l'accident de Santiago no és aplicable al cas de València.
La normativa europea “exclou expressament als metros lleugers de l'àmbit d'aplicació de les directives relacionades amb la seguretat ferroviària. Les competències de l'Agència Ferroviària Europea no abasten per tant la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat”.
La decisió de la instructora de rebutjar els recursos contra l'arxiu es pot recórrer davant l'Audiència Provincial.
