La reconstrucció de la València metropolitana es posa a caminar
El somni de l’alcalde de València, Joan Ribó (Compromís), de construir una València de més d’un milió i mig d’habitants ja està en marxa. Juntament amb el Consell i els més de 60 municipis que integren l’àrea d’influència, s’ha subscrit un acord per a reconstruir la soterrada agència de mobilitat amb la creació d’una autoritat única de transport per a l’àrea de València. Així, el transport, la mobilitat esdevé un assumpte metropolità i supera la barrera municipal.
Una iniciativa que es pretén finançar a través del contracte programa de mobilitat que se subscriu amb el Govern central i a què va renunciar el llavors president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps (PP). Per a aconseguir que l’any 2017 es reben fons a través d’aquesta via cal la creació d’aquesta agència metropolitana, tal com passa en diverses àrees urbanes espanyoles. L'organisme gestionarà la majòria dels serveis de transport, com ara el metro, el rodalies o l'autobus.
Per a la constitució de l’ens, es crearan dues comissions. L’una de caràcter institucional que estarà composta per la consellera d’Habitatge i Obra Pública, María José Salvador, pels alcaldes de l’àrea que estiguen obligats a disposar de transport urbà –és a dir, amb una població superior a 50.000 habitants–, per un representant de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) –en representació dels altres ajuntaments–, pel director de la conselleria pertinent i per un representant de la Conselleria d’Hisenda. I l’altra de tipus tècnic formada per tres tècnics de la Generalitat, dos de l’Ajuntament de València, un de cada operador de transport (EMT i FGV) i un tècnic designat per l’FVMP.
“Les persones no entenen de fronteres municipals. No es pot creuar un carrer i que ja no pugues usar amb la mateixa targeta el servei de bicicleta municipal”, ha argumentat Ribó. No obstant això, els signants no sols han justificat la creació d’aquest organisme com a manera d’adaptar-se a les noves realitats urbanes, sinó també per a reduir la contaminació. “El vehicle privat no és la solució universal. No és sostenible des d’un punt de vista mediambiental. Per això, hem d’ajudar les persones a crear un sistema de transport públic integral i metropolità, amb facilitat d’intercanvi modal”, ha defensat la consellera del ram, María José Salvador.
Amb això, la primera peça del puzle metropolità s’encaixa. “És el primer pas per a consolidar un projecte metropolità per a València”, s’ha vanagloriat el socialista Carlos Fernández Bielsa, alcalde de Mislata. Això sí, una València metropolitana que ha de regir-se per la col·laboració entre les ciutats, sense centralisme per part del cap i casal. “Ha de ser una relació igualitària”, ha advertit Bielsa, que ha demanat “la devolució immediata” de les línies d’autobús que arribaven a Mislata, Burjassot i Alboraia, i que el PP va tancar esgrimint motius econòmics. “S’ha de passar de les paraules als fets. És una qüestió de voluntat política”, ha exigit a Ribó, que es va comprometre a restablir-les.
Tanmateix, l’àrea metropolitana plantejada, almenys en mobilitat, no se circumscriu a la que es va plantejar abans de l’arribada de l’exalcaldessa Rita Barberá (PP) al poder i que l’esquerra ha defensat històricament. Va més enllà. Afecta també els limites reals on s’expandeix la influència de València ciutat, com són les comarques del Camp de Túria i l’Horta Nord. Tota una revisió i ampliació de l’àrea metropolitana, i que pot suposar la formació d’un grup de pressió molt potent. Una amenaça al poder d’unes diputacions abocades a buidar-se.
