La Mostra de Cinema del Mediterrani torna després de set anys amb més diversitat mediterrània que mai

La Mostra de València-Cinema torna renovada després de set anys de buit amb una clara aposta per la diversitat de mirades i la pluralitat cultural mediterrània. La regidora de Cultura de l'Ajuntament de València, Gloria Tello, al costat de la gerent del festival, Rosa Roig, i el director de programació Eduardo Guillot, han donat a conéixer hui en roda de premsa les cintes que es projectaran i han presentat la Secció Oficial, la Secció Informativa i els jurats de la 33 edició del festival, que se celebrarà del 18 al 28 d'octubre als Cinemes Babel i la Filmoteca IVC. “Volem que València torne a ser una vertadera capital cultural mediterrània, en l'àmbit audiovisual però també en altres aspectes de la cultura. I també que siga la ciutat que faça de nexe d'unió entre les diferents cultures que estan banyades pel mar Mediterrani”, ha iniciat Glòria Tello.

La Mostra vol ser fidel a les arrels del Mediterrani en tots els sentits. La regidora de Cultura ha explicat la importància de “tornar a l’esperit original del festival”, que precisament és “mostrar la riquesa artística de les cultures mediterrànies”. Amb aquest objectiu, el ventall de pel·lícules és ric en diversitat de països i cultures i per això també han utilitzat com a imatge principal un cavallet de mar de colors creat pel dissenyador Boke Bazán. Quant a les gales d'inauguració i clausura, tindran lloc en el Palau de la Música de València, els dies 18 i 26 d'octubre.

El director de programació, Eduardo Guillot, també ha recalcat la importància de recuperar l'essència de la Mostra, ja que “en anys anteriors, van invitar a gent que no tenien res a vore amb l’esperit mediterrani i aquest any totes les pel·lícules tenen producció mediterrània”. La Mostra de València-Cinema del Mediterrani va nàixer l’any 1980 com a punt de trobada de diferents cultures del mateix mar, però va deixar de celebrar-se l’any 2011 amb l’anterior govern.

Ara tornen amb una panoràmica mediterrània àmplia amb representació de dotze països de l’arc mediterrani (Espanya, França, Itàlia, Marroc, Tunísia, Grècia, Líban, Egipte, Turquia, Kosovo, Albània i Algèria) i amb més de huitanta títols. El festival, segons han explicat, compta amb un 40% de representació femenina en les seccions oficial i informativa, però no s’ha comptat amb dones “perquè siguen dones ni per una qüestió de quotes”, ha remarcat Tello, sinó “perquè són bones”.

Onze pel·lícules

La Secció Oficial està composta per onze pel·lícules que es projectaran per primera volta en Espanya. Entre elles es troba Fishbone, de l'alacantí Adán Aliaga, que segons paraules de Guillot, “subratlla la presència valenciana del festival”. “La secció més important d'un festival és la competitiva i tenir una pel·lícula valenciana reconeguda internacionalment ens omple d'alegria”, ha destacat.

Una secció que s’obrirà amb la projecció de Sheikh Jackson, de Amr Salama, candidata d’Egipte als Oscars d’aquest any i relata la història d’un clergue musulmà que comença a qüestionar-se la seua fe quan descobreix la notícia de la mort de Michael Jackson. De França arriben dues produccions: Paper Flags dirigida per Nathan Ambrosioni amb un relat sobre les relacions familiars que, segons Guillot, és “una pel·lícula d'una maduresa acaparadora, tenint en compte que el director té 20 anys i que anirà a València a parlar de la cinta”. I l’Enkas, de la directora Sarah Marc, que arriba de la Mostra de Venècia.

Apatride, una coprodrucció amb Qatar i França, de la directora Narjiss Nejjar, narra la dramàtica història d’Hénia, que vol viatjar al passat per trobar a la seua mare, ja que es van separar a la força durant el conflicte entre el Marroc i l’Algèria durant la Marxa Negra.

Des de la Tuníssia competeixen en la Secció Oficial El Jaida, dirigida per la primera dona productora de la història del cinema tunesí, Selma Baccar, amb un relat de la vida de quatre dones empresonades. També des de la Tuníssia arriba Whisering Sand, de Nace Khemir, que va guanyar la Palmera d’Or a la Mostra l’any 1984 amb Los balizadores del desierto.

La comèdia Secret Ingredient de Gjorce Stavreski, una coproducció Macedonio-Grega, escollida com a representant de Macedònia en els Oscars. O la italiana, Nome di Donna, de Marco Tullio Giordana, conegut per la seua obra La meglio gioventù.

Quan al jurat de la Secció Oficial, les pel·lícules seran valorades per cinc membres del jurat: la productora, directora i actriu libanesa Granota Salem, l'actriu francesa Sabrina Seyvecou, el periodista italià i crític de cinema Marque Lombardi, la directora i productora tunecina Khedija Lemkecher i l’espanyola Amanda la Vilavella.

“El jurat ha sigut seleccionat per la representativitat dels diversos eixos de la indústria cinematogràfica, així com per la seua trajectòria en diferents festivals”, ha explicat Eduardo Guillot.

Secció Informativa, el present del cinema

Quant a la Secció Informativa, reflecteix el present del cinema fet en el Mediterrani: totes les projeccions són estrenes a la Comunitat Valenciana, i algunes d'elles estrenes a Espanya. Entre les deu pel·lícules que componen esta secció es podrà veure: Un dia més amb vida, de Raúl de la Font i Damian Nenow; Cafarnaúm, de la directora Nadine Labaki; Amerika Square, de Yannis Sakaridis; Mon tissu préféré, de la directora Gaya Jiji; L’equilibri, de Vincenzo Marra; Comme des garçons, de Julien Hallard; The marriage, de Blerta Zeqiri; Until the End of Estafe, de Yasmine Chouikh; Sad Hill Unearthed, de Guillermo d'Oliveira; i La noche de 12 anys, d'Álvaro Brechner.