Llibreters i il·lustradores difonen el còmic de les kellys censurat pel PP: “Han provocat un efecte Barbra Streisand”
LLEGIR EN CASTELLÀ
La Blanca Jaume va veure la vinyeta en una fotografia que va trobar a la web d'un diari. Era la imatge d'una habitació d'hotel transformada en un femer després d'una nit de festa i fast food. “No va ser un calc, sinó una inspiració. En aquesta imatge hi havia tot el que volia reflectir”, explica. Es va posar a dibuixar i entre els llençols revolts van aparèixer caixes i porcions de pizza, bosses obertes de patates, llaunes de cervesa a mig buidar. Va tacar de greix les cortines i la vidriera del balcó. Va escampar roba interior aquí i allà. Al costat d'una llum vençuda sobre la tauleta, va col·locar dos cigars mig apagats sobre el moble. El cendrer només era a un parell de centímetres.
“També vaig llegir que no era estrany trobar condons usats penjant del ventilador”. La vinyeta la va dibuixar el 2022 i, aleshores, Blanca Jaume buscava fonts per rematar un dels projectes “més especials” en què s'ha embarcat aquesta il·lustradora i cartellista mallorquina. Al costat de Laura Marte, guionista del còmic, és l'autora de Les Kellys. Col·lectiu en lluita pels drets de les dones. Va ser un encàrrec del Consell de Mallorca, que fa poc més d'un any, quan governava l'esquerra, va enviar 3 mil exemplars a la impremta. Fa dos mesos exactes, la mateixa institució, a les mans ara de la dreta, va censurar l'obra eliminant-la de la seva web. Entremig, un tomb electoral va canviar el color polític al govern insular: una coalició formada per PSIB-PSOE, Més per Mallorca i Podem va donar pas a un executiu on Vox exerceix de soci del PP.
Quan a principis de març Rosa Cursach va veure que el còmic protagonitzat per les dones que netegen els hotels era l'únic que faltava a l'apartat de la web del Consell on es pot consultar i descarregar-se la col·lecció Mallorca té nom de dona ho va atribuir “a un error informàtic”. “Sabíem que havien estat fent canvis a la pàgina de la institució. Creiem que es podria tractar d'un error, i que si no ho era, davant el fet que ens haguéssim adonat, ho tornarien a penjar”, explica la consellera de Més. El seu grup polític va enregistrar una pregunta escrita que demanava explicacions. Després, al ple del 13 de març, aprofitant una moció sobre el Dia de la Dona, els ecosobiranistes van instar l'equip de govern a republicar-lo. El PP va votar en contra i la resposta d'Antoni Fuster, conseller de Presidència, va ser ambigua: “Defensem el paper de les kellys, però el que no es pot fer de cap manera és defensar un col·lectiu atacant-ne un altre”.
Dies més tard, Més va rebre la resposta de la pregunta que havien formulat: remetia al que s'ha dit al ple. L'opinió es manté vuit setmanes després. Consultat expressament per elDiario.es, el gabinet de premsa del Consell de Mallorca va repetir, per escrit, l'argument que va donar el conseller de Presidència per censurar el còmic de les kellys: “No es pot oblidar que la web és la imatge d'una institució i de les seves polítiques, un lloc que té l'obligació de representar tots els mallorquins; per això, la defensa justa d'un col·lectiu no hauria de vulnerar la imatge d'un altre”. A causa d'un viatge a Bolívia amb el Fons Mallorquí de Cooperació va ser impossible preguntar directament a Fuster si es referia en concret als empresaris de l'hoteleria. El seu equip de premsa aclareix que, lògicament, fa referència al sector hoteler.
El PP considera que 'la defensa justa d'un col·lectiu no hauria de vulnerar la imatge d'un altre', en referència al fet que el còmic de les kellys ataca al sector hoteler
Segons Rosa Cursach, “aquest acte de censura demostra que governen pensant en ells mateixos i no en la ciutadania”. Aquest diari també va intentar obtenir el punt de vista de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca sobre l'eliminació del còmic del web del Consell, però la patronal s'ha estimat més no pronunciar-se. Com a resposta, va adjuntar un comunicat de premsa recent que explica les seves actuacions per complir l'obligació de mesurar les càrregues de treball de les kellys.
La Laura Marte riu quan se li pregunta el seu punt de vista sobre l'assumpte. Respon interrogant, “per què només s'ha retirat el darrer còmic?” i, sense que hi hagi pausa, es contesta: “Perquè són les úniques dones representades que són vives. Al seu imaginari els agraden més les dones mortes. O callades”. Les protagonistes de cinc de les set publicacions que van precedir Les Kellys. Col·lectiu en lluita pels drets de les dones (Catalina Homar –una emprenedora agrícola–, Clara Hammerl –impulsora de Caixa Colonya–, Margalida Jofre –activista pels drets de les persones sordes–, Dorothea Minola Alice Bate –paleontòloga, zoòloga i ornitòloga anglesa que va descobrir el myotragus balearicus–, Aurora Picornell –víctima del feixisme per la seva militància comunista, laïcista i feminista– i les gabellines –les dones de Capdepera, les primeres mallorquines que es van emancipar i alfabetitzar gràcies a la gestió de la indústria de la llata, el margalló) van viure entre la segona meitat del segle XIX i la primera del XX.
També apareixen a la col·lecció altres oficis, com les sabateres o les perleres. Tradicionals i exercits per dones, però ja no representatius de la font principal de riquesa de Mallorca. El boom turístic els va desplaçar a un segon pla a partir dels seixanta, el moment en què arrenca un còmic dividit en dos espais temporals. El primer (fins a la mort de Franco) narra les reivindicacions semiclandestines d'unes netejadores que es van negar a treballar més de vuit hores per jornada i a pagar-se de la butxaca un uniforme on van exigir pantalons en comptes de faldilla. En plena dictadura.
El segon (des del 2014, l'estiu de la indignació kelly, quan van aparèixer i van estrènyer lligams associacions en destinacions com Benidorm, Canàries, Màlaga, Sevilla, Barcelona o Balears) explica les conquestes de la darrera dècada. L'avançat conveni d'hostaleria que es va signar el 2016 (més de 20 mil euros de sou brut anual i dos dies lliures) a les Illes. El reconeixement de les malalties laborals (excloent-hi el dolor crònic d'esquena o les varius), la prohibició de l'externalització que precaritzava nòmines i horaris. Els llits elevables (“si un hospital té aquest tipus de llits, per què tantes reticències perquè les tingui un hotel? facilita moltíssim la nostra feina”, es qüestionen les kellys). L'obligació de mesurar les càrregues de treball, un assumpte que genera controvèrsia després del canvi de color polític. El granit de sorra de les cambreres de pis balears a la Llei del Treball (una vinyeta il·lustra la videotrucada que van mantenir les kellys en plena pandèmia amb Yolanda Díaz i Irene Montero): la derogació de la reforma laboral del primer govern Rajoy va acabar amb els contractes fix-discontinus i va evitar la rotació laboral no desitjada. Ara, si un empleat d'hotel canvia d'empresa és perquè li ofereixen un contracte millor. Abans, moltes vegades, era per evitar convertir-lo en empleat indefinit.
El desfasament entre les condicions de les kellys i el mannà turístic el marquen les xifres de visitants que va rebre l'arxipèlag. Aquesta cronologia està reflectida al còmic. Després de pujar fins als 16 milions els anys previs a la pandèmia, el 2022, en caure les restriccions, van tornar les xifres del 2014: 13,5 milions. El creixement era imparable. Fora de l'edició, de fet, van quedar els 17,8 milions de l'any passat. Rècord històric. I, entremig, l'esforç, les seqüeles i les pressions que, segons expliquen elles mateixes, suporta el personal, gairebé exclusivament femení, que manté la higiene als hotels.
Les netejadores com a subjecte artístic
La Laura Marte coneixia de primera mà el que escrivia. Com a directora insular d'Igualtat, Rosa Cursach, va pensar en ella com a guionista perquè els últims anys ha elaborat diferents projectes d'art referencial per narrar la feina –i els efectes sobre la seva salut física i emocional– de les cambreres de pis. Una sèrie fotogràfica, ArxiuKelly, un videoclip amb la rapera Mamá Fiera, una obra de teatre del periodista i dramaturg Rafa Gallego, o la col·laboració de la pròpia Marte per organitzar a Palma el II Congrés de les associacions que formen Kellys Unión a nivell estatal, li donaven fons per preparar les entrevistes que va fer a netejadores jubilades i en actiu.
Aquests testimonis articulen l'estructura d'un còmic que no obvia “realitats tan desconegudes com necessàries per explicar”. El greuge comparatiu entre els sous dels cambrers de bar i les cambreres de pis o el paper d'algunes governants immisericordis perquè la feina es compleixi –ràtios de vint habitacions per netejadora– estan reflectits de manera explícita. “Per l'estrès, moltes kellys prenen pastilles per poder dormir i pastilles per despertar-se”. Ho diu Blanca Jaume, que afegeix: “Havíem d'explicar una lluita que abasta sis dècades en només quinze pàgines, d'una manera senzilla i, sempre que va ser possible, tirant d'humor i ironia”.
Per l'estrès, moltes kellys prenen pastilles per a poder dormir i pastilles per a despertar-se. Havíem d'explicar una lluita que abasta sis dècades en tot just quinze pàgines, d'una forma senzilla i, sempre que va ser possible, tirant d'humor i ironia
La dibuixant i la guionista van acabar “contentes” amb el resultat perquè, abans de tancar l'edició, van comptar amb el vistiplau de les kellys que havien compartit les seves vivències. Ara, a la història ha crescut un epíleg inesperat: la resposta a la censura del Consell de Mallorca.
La primera reacció va ser de Kellys Unió Balear. “A nosaltres ens va assentar malament, sobretot per ser l'únic que s'ha retirat. No es va fer perquè un col·lectiu ataqués un altre: simplement, és una petita història, en vinyetes, de com han anat evolucionant el turisme i les cambreres de pis mallorquines. Jo, que ja tinc cinquanta-quatre anys i porto més de vint-i-cinc com kelly, he après moltíssim escoltant les companyes, ja jubilades, que han col·laborat amb el còmic. Ara continua havent-hi por que el teu nom aparegui registrat en un paper com a sindicalista, però només elles saben el risc de sindicar-se en els temps de la dictadura. De decisions tan valentes com la vaga de l'Hotel Bellver vénen els drets que hem aconseguit després”, reflexiona Sara del Mar García. Ella és la cara visible d'aquesta associació que conformen, aproximadament, el 10% de les 30.000 cambreres de pis que treballen a l'illa. Al compte de X del col·lectiu van publicar el 14 de març: “Si penseu que per treure el nostre còmic de la web ens invisibilitzareu, ho porteu clar, ja ho vam estar per molts anys, ara més que mai la lluita continua”.
A nosaltres ens va asseure malament, sobretot per ser l'únic còmic que s'ha retirat. No es va fer perquè un col·lectiu ataqués a un altre: simplement, és una petita història, en vinyetes, de com han anat evolucionant el turisme i les cambreres de pis mallorquines
“La resposta il·lustrada”
Un dia després va començar el que Blanca Jaume ha batejat com “la resposta il·lustrada”. “Francesc Capdevila [el dibuixant Max] va crear Invisibilitza'm si pots, un perfil a Instagram on desenes d'artistes i vinyetistes; la majoria mallorquins, però també d'altres llocs, han anat aportant les seves pròpies il·lustracions sobre les kellys i l'eliminació del còmic”.
L'escriptor i guionista Enric Pujadas, a través del bloc Paper a Blanc i del seu perfil de X, els va brindar “molta ajuda” per difondre un acte de censura que, per a Marte i Jaume, té “més de simbòlic” que no pas d'efectiu. “El còmic es pot trobar gratuïtament a llibreries, també és a centres d'educació públics i es pot descarregar de webs com la del Clúster [de Còmic i Nous Mèdia de Mallorca]. Sabien que no podien fer-ho desaparèixer del mapa, però esborrant-lo de la web busquen restar-li legitimitat”, diu la guionista.
“L'encàrrec que ens van fer va oficialitzar una protesta. Nosaltres no ataquem ningú amb el text i les vinyetes que creem. Simplement, expliquem una història des del punt de vista dels protagonistes. Jo, per exemple, vaig descobrir que molts treballadors, sobretot els que emigraven des de la península, dormien endurits als magatzems dels hotels”, explica la vinyetista. En un homenatge explícit a Francisco Ibáñez, Jaume i Marte ensenyen al lector aquesta i altres realitats ocultes presentant un hotel qualsevol de qualsevol zona turística de Mallorca com el 13 Rúe del Percebe. “Va passar i no s'ha explicat prou. Si PP i Vox haguessin estat llestos, haurien allargat Mallorca té nom de dona amb un còmic sobre les recollidores d'oliva i el seu paper a la indústria de l'oli mallorquí i ningú no recordaria l'obra que vam fer amb les kellys. Censurant-ho han provocat un efecte Barbra Streisand”.
L'encàrrec que ens van fer va oficialitzar una protesta. Nosaltres no ataquem a ningú amb el text i les vinyetes. Simplement, expliquem una història des del punt de vista dels seus protagonistes
Sant Jordi va ser l'oportunitat perfecta per tornar el còmic al carrer. Les autores van rebre unes caixes que guardaven un grapat d'exemplars –cent cinquanta aproximadament– que no s'havien repartit durant la darrera edició de Còmic Nostrum, el festival més important d'aquest gènere que se celebra a Mallorca. Van parlar amb llibreries –Ramon Llull, Llibreria Pròpia, i les especialitzades Gotham Còmics i Univers del Còmic– i espais artístics –Tallers16 i Estiu Concept Store– i el 23 d'abril les van lliurar a les parades durant el Dia del Llibre. Els exemplars que van sobrar han estat exposats durant setmanes a prestatgeries, taules, taulells i, també, algun aparador d'aquests negocis culturals.
Resignificació i orgull
Tot i estar molt estesa en el xerrar popular, la recerca de la paraula kelly al diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola segueix sense donar resultat. La Fundació de l'Espanyol Urgent recull aquesta veu explicant que és una paraula formada a partir de l'expressió “les que netegen”. L'Ajuntament de Palma va incloure el terme al plànol de la ciutat a finals del mandat passat. El Parc de les Kellys està situat a pocs metres de les platges de Llevant, al moll d'hotels que es van aixecar sobre l'antiga possessió de Son Sunyer.
Allí fotografiem la Blanca Jaume i la Laura Marte per a aquest reportatge sobre l'obra censurada. Porten i mostren alguns còmics que conserven. La guionista ha passat expressament per casa de Maria Bonnín per recollir una de les pioneres que van organitzar la lluita sindical de les kellys. Ja jubilada, el seu relat, juntament amb altres companyes generacionals com Antònia Andani, van elaborar el còmic. Per això, les autores consideren “imprescindible” que Bonnín aparegui a la imatge. “Ella representa tot el col·lectiu”, precisa Marte. El parc, a “la perifèria” turística de la ciutat, el consideren “un lloc ideal per evidenciar que la lluita segueix perquè tots els drets s'obtenen barallant”.
La decisió de l'equip de govern municipal anterior de reanomenar aquesta zona verda també va generar crítiques, com la de l'hotelera Carmen Riu, que ho va considerar una falta de respecte per a les treballadores. Tot i això, el terme, si va tenir caràcter despectiu, fa temps que el van resignificar les mateixes cambreres de pis en usar-lo per donar nom a les associacions que van néixer al voltant del 2014. Així ho van fer constar públicament.
Sara del Mar García explica “que és gairebé impossible fer-ho en privat amb la patronal” perquè des que es va constituir Kellys Unión Balear “no han tingut ni una sola trobada formal” amb ells. “Fins i tot, ens hem assabentat que alguna vegada han rebutjat participar en tertúlies de ràdio en saber que també estaríem nosaltres. De moment, ni amb el Consell ni amb el Govern no hem pogut asseure'ns des que va entrar el PP fa un any. Amb Marga Prohens vam coincidir l'1 de Març i ens va dir que havia estat molt ocupada, però que ens veuríem”, diu la líder sindical. En la resposta escrita que el Consell de Mallorca va remetre a elDiario.es, es recalca el compromís dels dirigents actuals per millorar les condicions laborals de les netejadores dels hotels.
0