Matthias Kühn, el magnat investigat per Hisenda que cobrarà 96 milions d'euros públics

Matthias Kühn, empresari immobiliari i turístic, ha estat un dels pioners en el desenvolupament del sector del luxe a les Illes Balears. A causa de la seva relació amb la vedette Norma Duval, sol omplir més pàgines a la premsa del cor que a l'econòmica, malgrat que va fer la seva fortuna com a agent immobiliari a l'arxipèlag. Aquesta setmana ha tornat a ser notícia perquè ha guanyat la seva darrera disputa amb el Govern balear. Kühn, conegut també per polèmiques activitats urbanístiques, ingressarà 96 milions d'euros de les arques públiques, després d'una sentència ferma del Tribunal Suprem, que li dóna la raó en un conflicte que es retrotrau a l'època del socialista Francesc Antich (2007-2011) com a president autonòmic.

D'origen alemany, Kühn ha sabut aprofitar els nexes que el país germànic manté amb Mallorca i Eivissa des dels anys 60 i 70 de la dècada passada. Alemanya no és només un dels principals països emissors de turistes a l'arxipèlag balear, també és la nacionalitat estrangera amb més residents a Mallorca, i es compten per milers els que han adquirit un segon habitatge, principalment, en aquestes dues illes. Entre els seus clients, ha comptat amb personalitats importants, com Florentino Pérez, president de la constructora ACS, o Adolfo Suárez (UCD), expresident del Govern, segons va publicar El Confidencial, diari que assegura que el magnat alemany actuava com a intermediari en la compravenda d'immobles amb ells.

Els 96 milions d'euros públics que rebrà el magnat tenen l'origen en uns terrenys ubicats a Mallorca. El 1999, Birdie Son Vida SL i altres empreses de l'imperi Kühn pretenien construir 33 mansions de luxe en uns 34.000 metres quadrats a la zona coneguda com a Muleta II del Port de Sóller. En aquell moment, els terrenys eren urbanitzables, però amb l'arribada del socialista Francesc Antich, el Govern va aprovar una nova llei que requalificava els terrenys com a paisatge protegit. L'empresari alemany, en veure que no podia desenvolupar el seu projecte urbanístic, va emprendre un litigi contra el Govern, segons va recollir Mallorca Zeitung.

Anys més tard, amb l'arribada del popular José Ramón Bauzá (2011-2015), el Govern va tornar a reconèixer el caràcter urbà dels terrenys de Muleta II. El Tribunal Suprem, a la seva sentència, va recordar que hi va haver un procediment que va finalitzar mitjançant una interlocutòria del 23 de juliol del 2013 que va aprovar un acord transaccional, entre el Govern del PP de Bauzá i Birdie Son Vida SL, que dictava que els terrenys eren urbans. Per tant, es podia construir.

El conflicte, però, va continuar. L'Executiu progressista de Francina Armengol (2015-2023) va aprovar la Llei 12/2017 d'urbanisme de les Illes Balears, que va requalificar els terrenys com a sòl rústic protegit (ANEI, és a dir, Àrea Natural d'Especial Interès, fet que confereix un grau de protecció elevat), impossibilitant que Muleta II es pogués reincorporar com a sòl urbà al Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) del municipi de Sóller. Així, la Justícia va considerar que aquest canvi legal va impedir que els terrenys es poguessin reincorporar com a sòl urbà al PGOU de Sóller, com va dictaminar una interlocutòria anterior del Suprem el juliol de 2013. El litigi va finalitzar amb una condemna al Govern, el cost del qual puja a 96 milions d'euros que aniran a parar a Matthias Kühn a través d'una de les empreses.

Un deute milionari

Mentre Kühn lluita per rebre 96 milions d'euros públics, està sent objecte d'una investigació per part d'Hisenda, que li reclama 11 milions. Funcionaris de l'Agència Tributària van registrar, el març del 2024, el domicili de Matthias Kühn i van confiscar el contingut dels seus ordinadors, ja que tant la Fiscalia Anticorrupció com Hisenda sospiten que l'empresari va crear una xarxa d'empreses pantalla per evitar el pagament dels seus deutes, que superen els 11 milions d'euros. En aquests moments, l'operació continua sota investigació.

Tant la Fiscalia Anticorrupció com Hisenda sospiten que l'empresari va crear una xarxa d'empreses pantalla per evitar el pagament dels seus deutes, que superen els 11 milions d'euros

D'altra banda, l'empresari alemany sosté que els deutes que manté amb el fisc són empreses en concurs de creditors. En un comunicat que va ser facilitat a elDiario.es per la seva defensa legal, va afirmar que el suposat frau fiscal a través de societats pantalla “es refereix al deute que existeix de les societats del grup que es troben en concurs de creditors des del 2016 i el 2019 ”, en què l'empresari va cessar com a administrador. Per tant, assegura, “no té deutes en executiva amb Hisenda a nivell personal”.

El registre del domicili de Kühn, que es va dur a terme el març d'aquest any, es va produir amb la seva presència, i va comptar amb autorització judicial, preceptiva en aquests casos, segons va informar Diario de Mallorca. Tot i això, l'empresari hauria rebutjat posar a disposició de la investigació les contrasenyes dels seus equips informàtics per tal que els agents poguessin estudiar les dades que hi ha emmagatzemades. Els inspectors investiguen un embolic d'empreses que presumptament s'haurien constituït per camuflar els beneficis procedents d'operacions immobiliàries i eludir-ne les obligacions tributàries, segons el diari local. El cas ha arribat a la Fiscalia Anticorrupció de les Balears.

elDiario.es ha contactat amb la defensa legal de Matthias Kühn, amb la finalitat de conèixer si l'empresari intentaria arribar a un acord amb la Fiscalia o, per contra, manté la posició que ha defensat fins ara, sense que hagi respost la consulta al moment en què es publica aquesta informació.

Agent immobiliari en un illot de luxe

El nom de Matthias Kühn també ha estat lligat a Tagomago, un illot situat al nord-est d'Eivissa d'uns 600.000 metres quadrats i una joia de la biodiversitat del Mar Mediterrani. De fet, Tagomago està inclòs a la Xarxa Natura 2000, està catalogat com a Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i com a Zona d'Especial Importància per a les Aus (ZEPA). A més, és un espai protegit com a Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI).

Res d'això no ha estat incompatible amb l'explotació immobiliari-turística. En aquest sentit, cal aclarir que l'illot és propietat d'una família vinculada a la noblesa centreeuropea, però ha estat gestionat durant molts anys per Matthias Kühn. Als anys 80, hi va haver un intent de construir una sèrie de viles a Tagomago. El GEN-GOB, grup ecologista que s'hi va oposar, no va poder evitar que es construís la mansió que continua dreta.

La mansió de luxe pot acollir un màxim de deu viatgers, segons el portal Vladi Private Islands. Disposa de cinc dormitoris com a luxosa suite doble, amb bany privat a cadascuna. “Popular tant per a vacances exclusives com per a esdeveniments de negocis”, destaca el portal, i afegeix que “Tagomago promet el millor de la Mediterrània”. La web tampoc no detalla les quantitats econòmiques que cal abonar per llogar l'illot actualment.

La web de l'illot, per altra banda, promociona Tagomago com a “l'illa privada més exclusiva d'Europa”. Quan la gestionava una de les empreses de Kühn, llogar Tagomago rondava entre els 100.000 i els 160.000 euros durant una setmana. Ara, però, el preu no està disponible a la web. Entre els serveis actuals, s'ofereix un paquet exclusiu de tres nits per a deu persones, amb un dia complet a bord del iot de l'illot; accés vip a la discoteca Pachá; dinar en un restaurant-xiringuito de platja; professor de ioga privat “per a les sessions a l'alba a la terrassa del terrat de la vila” i menjar cuinat pel xef de Tagomago, que inclou “graellades de marisc fresc a llocs apartats amb vistes al Mar Mediterrani”.

Disposa d'embarcador privat i amarratge, dos vaixells juntament amb motos d'aigua, vaixells de vela i cursos de navegació, “que poden ser organitzats a petició”. Entre el personal, a més, destaca un gerent, el cuiner privat, personal de cuina, cambrer, treballadors de neteja, manteniment de jardí i piscina, capità d'esports aquàtics i un mecànic.

D'altra banda, també es pot contractar servei mèdic, de cura de nens i nenes, trasllat privat amb cotxe de luxe, de bugaderia, així com d'altres vinculats al negoci wellness, com massatges i tractaments de bellesa, ioga, pilates, taitxí i entrenador privat personal. Pel que fa a les activitats esportives, que també es cobren a part, es pot fer senderisme, busseig, pesca, esquí aquàtic, vela, windsurf o excursions amb iot, entre d'altres.

Condemnat per obres il·legals a Tagomago

Matthias Kühn va ser condemnat a una pena de sis mesos de presó com a responsable d'un delicte contra l'Ordenació del Territori, segons va dictar el Jutjat Penal número 2 d'Eivissa el 9 de febrer de 2018, a causa d'unes obres il·legals que es van realitzar a Tagomago. L'empresari alemany va ser sentenciat, juntament amb Guido H., a inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu (durant sis mesos), inhabilitació especial pel temps de dos anys per a la professió o ofici de promotor i constructor (respectivament) i a una multa uns 5.400 euros, aproximadament. La sentència els va absoldre d'un delicte contra el medi ambient del qual havien estat acusats també pel Ministeri Fiscal.

La jutgessa va destacar en la sentència que les obres s'havien realitzat “sense autorització”, és a dir, sense els corresponents permisos de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu i de la Conselleria de Medi Ambient del Govern. “A la sol·licitud de llicència d'obra menor no podia suplir l'informe que la Conselleria de Medi Ambient, segons l'article 39.1 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), hauria d'emetre”.

Segons va dictar la magistrada, la sol·licitud d'obra es referia únicament a l'interior de l'habitatge, que necessitava una autorització “amb independència que s'hagués pogut concedir o no”. Per tant, la jutgessa va considerar provat que s'havia produït un delicte contra l'ordenació del territori “perquè els acusats han dut a terme una construcció, en un dels sòls protegits indicats pel tipus penal, sense cap autorització”. La sentència es podia recórrer davant l'Audiència Provincial de Palma mitjançant un recurs d'apel·lació, extrem que elDiario.es no ha pogut confirmar si es va produir.

“Bauzá (PP) va poder afavorir Kühn”

El 2014, quan José Ramón Bauzá (PP) era president autonòmic, un dels partits de l'oposició, Més per Mallorca, va presentar una denúncia contra una de les empreses del conglomerat de Kühn, que explotava turísticament Tagomago. Els ecosobiranistes entenien que l'Executiu de Bauzá “va permetre irregularitats en la construcció d'aquest illot” i que això “ha pogut constituir delictes de prevaricació i tràfic d'influències per afavorir Kühn i Duval”. El 2013, la Conselleria de Medi Ambient va autoritzar una reforma de la casa.

Aquest posicionament, en canvi, va distar del que van mantenir els dirigents del PP de l'Ajuntament de Santa Eulària. Tant Vicent Marí, llavors batle del municipi (ara president del Consell Insular) com Mariano Juan, llavors regidor d'Urbanisme (ara vicepresident primer i conseller insular de Gestió del Territori, Transports i Lluita contra l'Intrusisme), van defensar la declaració de Tagomago com a Reserva Natural, van acusar els promotors de posar en risc l'illot i van assegurar que serien contundents a l'hora de protegir-lo. Tot i això, el PSOE-Pacte, a l'oposició, acusava el Govern local de Santa Eulària “d'amagar expedients” oberts per les obres il·legals detectades.

Al Parlament, David Abril, llavors diputat de Més per Mallorca, carregava contra el Govern i denunciava “la impunitat amb què actuen Kühn i Duval, que simplement pel fet que tenen molts diners estan fent tot el que els dóna la gana a Tagomago”. En declaracions a elDiario.es, Abril recordava que la parella va comparèixer a la subcomissió de la Xarxa Natura 2000, dependent de la Comissió Balear de Medi Ambient, en la qual es debatia l'ampliació d'un quiosc.

Fent referència a la Llei de Costes, Més argumentava que la vila estava construïda en els primers 100 metres de costa, que són de domini públic. Consideraven, per tant, aquesta construcció com a “il·legal”. La jutgessa, en una interlocutòria del Jutjat d'Instrucció número 2 de Palma, apuntava que el Ministeri Fiscal –única acusació personada en el procés– havia desistit de continuar amb la tramitació de la causa, en no apreciar “indicis” que alguna persona de la Conselleria de Medi Ambient del Govern “hagi comès algun delicte amb l'objecte d'afavorir els interessos que Matthias Kühn té a l'illa de Tagomago”. Per tant, com que la Fiscalia no exercitaria “cap acció penal”, la jutgessa va dictar sobreseïment provisional i l'arxiu de les diligències. La interlocutòria, a més, indicava que la denúncia presentada per Més “no es dirigia contra cap persona concreta”.