“Les beques menjador són fantàstiques però són només una tirita”

La malnutrició, conseqüència d’un desequilibri alimentari que s’ha agreujat amb la crisi, ha aixecat recentment molta polèmica en conèixer-se que només a Barcelona hi ha més de 2.000 nens i nenes que la pateixen. Això tenint en compte que a les escoles de la capital catalana, de moment, no hi falten beques menjador, a diferència d’altres municipis catalans. Cada cop més mestres es queixen que han vist com alumnes seus assistien a l’escola sense haver esmorzat, o que defallien a mitja classe fruit d’una dieta insuficient.

Per ajudar a combatre-ho, la Creu Roja i la Generalitat han coordinat un programa per orientar les famílies a l’hora d’omplir la cistella de la compra, i assessorar-les perquè puguin estalviar al màxim sense haver de prescindir d’aliments frescos. Tantameix, la coordinadora del pla, Gemma Salvador, nutricionista de la Direcció General de Salut Pública de la Generalitat, sap que això només és un pedaç, com ho són les beques menjador, dins un sistema que alguna cosa ha fet malament quan els més petits esdevenen els més vulnerables.

Quan es considera que un infant està malnutrit?

La malnutrició és el desequilibri excessiu en la ingesta d’aliments. Abans que res, ha de quedar clar que no és sinònim de desnutrició, una ingesta tan baixa que pot provocar malalties greus. La malnutrició es produeix quan l’alimentació és desequilibrada i inadequada per a l’individu, i tant pot ser per excés com per manca d’ingesta.

A la pràctica, com s’arriba a una situació així?

Per exemple, si un infant menja brioixeria, snacks o begudes refrescants en molta quantitat durant dues tardes, no passa res. Però si esdevé patró alimentari, llavors sí. I això repercuteix en l’estat de salut de la persona i en el seu desenvolupament físico-psíquic.

A nivell escolar, com pot afectar la malnutrició als nens i nenes?

Això està recollit en multitud d’estudis, tot i que sempre s’ha de tenir en compte l’entorn, en el nostre cas molt particular els darrers anys. A curt termini, afecta al nivell d’atenció dels nens a classe, al seu grau de percepció i de participació, etc. I ja a nivell de salut, en el seu pes i en el seu ritme de creixement. A llarg termini, provoca malalties. Per exemple, un consum elevat de sucres refinats comporta càries; altres casos més comuns són l’afectació dels nivells dels greixos.

Una persona que de petit, pels motius que siguin, adquireix mals hàbits alimentaris, de gran li costarà posar-hi remei?

Els experts, ja no en alimentació sino en educació, coincideixen en que la infància en general és l’època adequada per crear hàbits. Alhesores, res no està mai perdut, però és evident que el millor és treballar-ho de petits. I això es fa a l’entorn escolar, als casals d’infants, als espais d’educació en el lleure... Per poc que puguin, les famílies han d’intentar crear hàbits senzills: plat únic i una fruita. I sobretot acompanyar-los en el procés.

En els casos de malnutrició parla sovint d’excessos. No sembla, per tant, que vulgui associar aquest fenomen a la crisi i a la situació de penúria econòmica de moltes famílies.

I tant que està relacionat, la crisi i la malnutrició. De fet, sobre malnutrició concretament no en tenim dades, però si sobre obesitat i sobrepès. Sabem que acostumen a donar-se més casos en entorns socioeconòmicament desfavorits. També hi intervenen variables com el nivell educatiu dels progenitors. Però no hi ha absolutament cap dubte que els transtorns per malnutrició estan associats a les condicions econòmiques.

Per a aquestes famílies vostè ha coordinat un programa en què se’ls explica com poden estalviar i a la vegada mantenir cert equilibri en la dieta. Quines són les claus per aconseguir-ho?

Per menjar sa amb menys diners, el principal estalvi, més important del que sembla, sorgeix de la planificació, si es vol, setmanal. Quan un no planifica els aliments sobren i es fan malbé. Una altre mesura, lligada a la primera, és comparar i contrastar els millors preus. Al decàleg expliquem que tothom ha de saber que al final de les etiquetes hi ha el preu per quilo, que va més bé per comparar. També és fonamental seleccionar aliments de temporada, sempre més barats. No val el mateix la mongeta tendra al gener que ara. Són petites estratègies per reduir l’import.

En un reportatge sobre com la crisi afecta a l’alimentació, diverses famílies ens explicaven que el primer que deixen de comprar són els productes frescos. Massa cars.

Sí. En aquest sentit, per exemple, com que el nostre programa va força destinat a famílies beneficiàries d’entitats com Creu Roja, intentem convèncer-les que han de complementar –sempre que puguin– el pack d’aliments que reben, que conté productes secs –llegum, arròs, pasta, galetes...–, amb fruita i verdura. El consum d’hortalissa és fonamental. La gent tendeix a donar més importància al tros de carn que a la fruita i a la verdura, però han de pensar que les proteïnes ja s’obtenen del llegum, els fruits secs, els ous o els làctics.

Quin és el pressupost ajustat que proposen en el programa?

Des de 22 euros setmanals per als infants de 3 a 6 anys, als 40 euros per als majors de 12, basant-nos amb preus del primer trimestre del 2013. Amb això es tenen en compte els cinc àpats a casa.

Malauradament, hi ha moltes famílies que no disposen d’aquests diners. Què proposa en aquests casos?

Una família que no pugui garantir 30 euros a la setmana és que requereix un suport més enllà de qualsevol recomanació d’aquest estil. No em correspon a mi dir de qui ha de venir aquest ajuda ni d’on, però és evident que necessiten ajuda. Segurament hi han d’intervenir els serveis socials. O la Creu Roja o Càritas a través dels seus programes especials de beques menjador.

És correcte que tantes famílies depenguin d’entitats socials i que des de l’Administració no se’ls pugui donar respostes? Alguna cosa s’ha fet malament?

No és la meva tasca valorar-ho. Però sí que crec que ara tothom, els mitjans de comunicació, les entitats socials, però sobretot els organismes de Govern, hem de treballar per resoldre amb el mínim de mitjans i el màxim d’efectivitat situacions tan dures com les que s’estan produïnt.

Una de les principals queixes és que no hi ha prou beques menjador per a totes les famílies que les necessiten.

Clar, però jo no puc entrar a valorar-ho perquè desconec la realitat del departament d’Ensenyament. Ara bé, l’espai que ocupa el menjador és impotant, però només n’hi ha 173 dies a l’any, i només al migdia. És un espai molt petit comparat amb la resta de dies de l’any. S’han de garantir àpats equilibrats i sans fora de l’escola. El gran problema és que s’ha d’aconseguir no arribar a dependre de la beca, que és fantàstica però que només és una tirita davant un fenòmen molt més global.