Els desallotjats de la nau del Poblenou es tanquen en una església per demanar un sostre
Més d'un centenar de persones, procedents de les naus desallotjades aquest dimecres pels Mossos d'Esquadra al barri del Poblenou, a Barcelona, han optat per tancar-se en l'església Bernat Calbó, al mateix districte, com a mesura de pressió perquè l'Ajuntament de Barcelona els proporcioni un sostre sota el qual viure. L'acció compta amb el suport dels veïns i del propi rector.
“Volem que l'alcalde compleixi la seva promesa”, expressava, assegut en un banc de l'església, el veterà activista Manel Andreu. L'Ajuntament es va comprometre a “no deixar ningú sense sostre”, però els veïns veuen ara que, amb aquesta afirmació, l'alcalde es referia a pisos temporals durant vuit dies-com a mínim-, tal com ho han presentat els serveis socials a els ocupants després del desallotjament. Però molts dels habitants, així com els veïns, han considerat que això no era una alternativa que solucionés el problema, així que han optat per seguir la lluita.
“Aquesta és la casa de tots”, ha proclamat el rector al rebre'ls. Ara el centenar de tancats ha de celebrar una assemblea per decidir qüestions organitzatives i l'estratègia a seguir. Des de les entitats veïnals ja estan recollint aliments per passar un temps, encara que l'acció no és de caràcter indefinit, perquè els afectats són conscients que no compten amb la força suficient per resistir tot l'estiu.
Així doncs, el col·lectiu de subsaharians que vivia fins ara a les naus ha plantat batalla al consistori. Un pols que es juga també en el pla de les xifres. L'Ajuntament ha assegurat avui que des de gener s'ha donat allotjament a 137 persones, però des de les entitats ho neguen rotundament. Ells sostenen que el nombre és molt inferior, i posen com a exemple l'últim mes, quan les peticions d'allotjament es van incrementar arran del desallotjament. Des del 19 de gener, les entitats compten 15 reallotjats temporals.
Altres qüestions també reivindicades són la tramitació de papers per a tots els que estan en situació irregular i solucions laborals, ja que la majoria d'ells viu de la compravenda de ferralla, un treball que depenia de l'ocupació de les naus, on guardaven el material.
