Front comú per una nova llei catalana contra els desnonaments que substitueixi la impugnada
El Parlament i la Generalitat respondran amb una nova llei catalana contra els desnonaments a la impugnació per part del govern de Mariano Rajoy de la llei aprovada per unanimitat el passat juliol a partir d'una ILP impulsada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC. El president Carles Puigdemont ho ha anunciat aquest dimarts després de la cimera que ha convocat al Palau de la Generalitat.
A la cimera al Palau de la Generalitat hi han acudit, a més dels impulsors de la ILP, els responsables dels departaments de la Generalitat implicats per la llei, els líders de tots els grups parlamentaris i la presidenta de la cambra catalana, entitats socials i sindicals i una àmplia representació del món local, part de la qual ja va expressar el seu suport a la llei la setmana passada a Catalunya Plural. “Han fet un retrat molt més enfocat d'una realitat que coneixem, que ens ajuda molt a tots”, ha dit sobre els representants municipals. Hi han estat presents els alcaldes i alcaldesses de Barcelona, L'Hospitalet, Badalona, Terrassa, Sabadell, Lleida, Tarragona, Mataró, Santa Coloma, Reus, Girona i Sant Cugat i també els representants de l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.
Aquest dilluns la PAH ha presentat un full de ruta amb un seguit de mesures per tal que Generalitat i ajuntaments les apliquin per evitar un retrocés en drets amb la impugnació de la llei. L'objectiu de la proposta és desplegar legislació vigent que no s'està aplicant per adaptar algunes de les mesures de la llei impugnada. És el cas de les sancions als pisos buits, que contempla la llei catalana del dret a l'habitatge del 2007. Després de la cimera, els impulsors de la llei asseguren que estan “prou satisfets” amb el nou procés legislatiu, però el portaveu de la PAH, Carlos Macías, ha remarcat que “no sortim d'aquí amb compromís en accions concretes per emprendre des dels municipis ni de la Generalitat”, i ha apuntat que hauran de trobar-se amb els municipis per concretar estratègies.
Segons ha explicat Puigdemont, el consens ha estat en què “el que ens cal és una nova llei que permeti substituir tot allò que hagi quedat suspès i reculli també allò que no està suspès per dotar el món local i la Generalitat d'eines que ens permetin continuar donant una resposta de país amb arguments sòlids”. Les entitats municipalistes han reclamat, en representació de tots els ajuntaments catalans, a les entitats financeres que no s'aixequin de la taula. “Demanem a les entitats financeres responsabilitat, perquè el Parlament va aprovar per unanimitat una llei que ha estat útil i volem treballar perquè segueixi sent útil”, ha assegurat David Saldoni, de l'Associació Catalana de Municipis.
“Un dels temors és que a causa de la suspensió de la llei es provoqui una onada de desnonaments que, segons ens han informat els ajuntaments, s’han pogut contenir gràcies a la llei”, ha alertat Puigdemont. De moment, però, el portaveu de la PAH ha remarcat que la llei segueix vigent fins que el Tribunal Constitucional l'admeti a tràmit en els propers dies.
Màxima celeritat
El president Carles Puigdemont ha anunciat que els departaments implicats del Govern, els impulsors de la ILP i el Consell de l'Advocacia de Catalunya es posaran a treballar aquest mateix dimecres en el redactat de la nova llei. “Es farà amb tota la celeritat que tant el reglament del Parlament com la capacitat tècnica i els requisits legals ens permetin”, ha assegurat Puigdemont.
El passat divendres l'executiu de Mariano Rajoy va presentar el recurs al Tribunal Constitucional que implicava la suspensió cautelar del gruix de les mesures en matèria d'habitatge de la llei impulsada per la PAH. S'han suspès totes les mesures que obligaven als bancs i grans propietaris d'habitatge, com l'obligació d'oferir un reallotjament alternatiu en lloguer social abans d'un desnonament o l'obligació de cedir els pisos que no compleixen la seva funció social a les administracions perquè els destinessin a cobrir necessitats de les famílies. El que va quedar intacte van ser les mesures en matèria de pobresa energètica i ara la PAH i l'Aliança contra la Pobresa Energètica tornen a reclamar la seva aplicació, ja que la Generalitat no n'ha desplegat totes les mesures.
Desplegament pendent
La portaveu de l'Aliança, Maria Campuzano, ha remarcat que de la reunió tampoc n'ha sortit un compromís per la signatura del conveni amb les empreses subministradores perquè assumeixen els rebuts que les famílies no poden pagar. En aquesta línia, des de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor ha reclamat més recursos, “perquè ens toca als ajuntaments fer front a aquestes situacions”.
El president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, Oriol Illa, ha criticat que el Govern no havia convocat des de feia més d’un any les taules sobre desnonaments i sobre pobresa energètica, en què participen també les entitats financeres i companyies subministradores, “les grans absents d’aquesta reunió”. Illa ha remarcat que la suspensió de la llei ha estat una “estocada” a un dret social i apunta a la necessitat d’un nou pacte català pel dret a l’habitatge, ja que l’anterior es va fer el 2007 en un altre context social. En aquesta matèria, assegura, no hi ha hagut compromís del Govern, però sí intervencions favorables.
