El pacte entre el Govern i els professors augmenta la pressió sobre la CUP per aprovar els pressupostos
La CUP tornarà a centrar tots els focus de la política catalana aquest dissabte, quan anunciï el seu veredicte sobre els pressupostos. Les assemblees anticapitalistes debaten si donar suport o rebutjar uns comptes que, en qualsevol cas, no els agraden. La decisió es preveu molt ajustada, i és que el 'no' ha guanyat més partidaris dels que es preveia des que una àmplia majoria cupaire va permetre al novembre que els comptes es discutissin al Parlament. “Amb la CUP mai se sap”, assenyalaven des del Govern aquesta setmana.
L'última proposta de l'Executiu del passat dilluns ha deixat mal gust de boca entre els cupaires, especialment en el terreny de la fiscalitat. Un gest de l'Executiu en aquesta línia –per exemple una pujada d'IRPF a les rendes altes, tot i que comportés un augment ínfim de la recaptació– hauria aplanat definitivament el 'sí' als comptes.
El principal element de pressió a la CUP per avalar els comptes arribava aquest dimecres. Després d'un lustre de diàleg social trencat, el Govern i els sindicats de docents han pactat incorporar 5.500 mestres. Les paraules del portaveu del sindicat USTEC-STEs, Ramon Font, a la sortida de la reunió expliquen la rellevància de l'acord: “És la millor notícia que puc donar des que sóc sindicalista”. L'Executiu ha trigat poques hores a vincular el pacte amb els comptes. “És una bona base perquè els pressupostos tirin endavant”, ha afirmat la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz.
Des del Govern destaquen que, a més de l'acord educatiu, han accedit a les demandes cupaires en Renda Garantida de Ciutadania (RGC) creant un fons addicional de 45 milions. I per si fos poc, durant diversos mesos l'Executiu, en perfecta sincronia, ha repetit que un 'no' als comptes liquida la legislatura i precipita la convocatòria d'eleccions anticipades.
Encara que alguns cupaires ho veuen com un farol donades les nefastes enquestes per a l'antiga Convergència, el missatge governamental ha calat en part de la militància davant la possibilitat que uns nous comicis posin fi a l'actual majoria independentista del Parlament. Altres aposten per un 'sí' “instrumental” per impedir que l'antiga Convergència es faci enrere amb el referèndum previst per al mes de setembre.
Negociació sense tocar impostos
La CUP havia plantejat la negociació dels pressupostos amb l'objectiu que servissin, amb totes les seves limitacions, per revertir per complet les retallades –cosa que no feia el projecte presentat davant la Cambra– i millorar les condicions materials de vida de la població. En aquest sentit, més enllà de l'IRPF, destacaven dues propostes que el Govern no ha considerat: l'obligació de les empreses que treballen per a la Generalitat de pagar un salari de 1.200 euros al mes i un fons per recuperar serveis externalitzats.
A més, els altres nou fons proposats per la CUP sí que estan recollits en l'última proposta, però s'omplirien de manera diferent al que han plantejat pels assemblearis. Bàsicament, a través d'impostos que ja existeixen o amb la dècima extra de dèficit que Cristóbal Montoro ha donat a les comunitats. Ni rastre de la reducció de les retribucions extra als alts càrrecs, per exemple. Dit d'una altra manera, en paraules de fonts cupaires, “sense tocar privilegis”.
D'altra banda, Carles Puigdemont ha fet cas omís a l'apel·lació cupaire perquè el president de la Generalitat negociés els comptes. En l'últim tram de negociació el vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, va adquirir més protagonisme, però per posar el forrellat fiscal del Govern a l'IRPF, una de les línies vermelles del PDECat.
D'entre els coneixedors de les interioritats cupaires consultats, són pocs els que accedeixen a mullar-se i apostar per un resultat. Alguns apunten a una majoria molt ajustada cap al 'sí' als comptes, encara que el pronòstic més repetit és “molt igualat”. El desenllaç, aquest dissabte al migdia.
