El sobiranisme acaba de perdre una peça important en la partida d'escacs que lliura amb l'Estat. La derrota del 'sí' a Escòcia és, també, una derrota al tauler català. Però el joc segueix. El Parlament aprovarà avui per una majoria molt notable la Llei de Consultes i la reivindicació del dret a decidir segueix intacta perquè aquest dret és precisament el que acaba d'exercir Escòcia. Quan el Govern de Rajoy impugni la llei i la convocatòria de la consulta emprendrà el camí oposat a David Cameron, el líder que es va arriscar pel bé de la democràcia.
La partida continua, però Artur Mas, el president que mou les peces en nom d'una part important de la societat catalana, sap que l'Europa dels Estats farà tot el possible per no tornar a sentir-se a la vora de l'abisme com a Escòcia. Gran Bretanya, sempre diferent del Continent, ha realitzat un exercici democràtic tan envejable com arriscat per al sistema que defensen els Estats. Brussel·les, París, Berlín o Roma volen que el referèndum escocès quedi a la història com un experiment únic, irrepetible. Mai més, diran, el vertigen d'Escòcia. Per això, l'aspiració del sobiranisme, que havia somiat amb el 'si', està avui més debilitada.
Els que fa uns dies negaven qualsevol similitud entre Catalunya i Escòcia, ara formularan totes les comparacions possibles. Però hi ha una diferència decisiva. Escòcia ha votat el seu futur. Avui els que defensaven la unitat celebren la victòria i els independentistes accepten la derrota. I després d'anys de debat, i d'un procés escrupolosament democràtic, legal i cívic, la societat escocesa serà més lliure i madura. El repte és preservar la cohesió de la seva societat i digerir, vencedors i vençuts, els resultats del referèndum. En aquest sentit, el 'model escocès' segueix per a Catalunya. Com a referent democràtic, però també, a partir d'ara, com a exemple de la configuració del que podríem anomenar una 'tercera via' entre Londres i Edimburg. És l'hora de saber si les promeses d'última hora formulades pels grans partits britànics eren fruit només de la por o responen a la convicció d'encaixar definitivament a Escòcia al Regne Unit.
Perquè el gran error de Londres, i per descomptat del Govern de Rajoy, seria interpretar el 'no' d'Escòcia com un aval a l'immobilisme. Ara més que mai és l'hora de les propostes polítiques. Catalunya fa anys que formula alternatives al divorci. L'Estatut era la 'tercera via' per evitar la ruptura. Fins i tot la pregunta del 9-N inclou l'opció d'un nou encaix de Catalunya a Espanya. El diàleg, la negociació per emprendre una profunda reforma de la Constitució que reconegui un Estat plurinacional també és la 'tercera via'. Catalunya sempre havia apostat majoritàriament per un camí d'entesa, com també molts escocesos. Perquè la societat catalana de forma majoritària no volia el vertigen del 'si' o el 'no'.
Però el Govern del PP i tot el seu entorn juguen al vertigen. Posen a milions de catalans davant la disjuntiva de la independència o un status quo que consideren plenament superat. El tot o res. L'adéu o la permanència en un Estat que ni tan sols els reconeix ciutadans de la nació que senten. El Govern de Rajoy creu que avui s'ha cobrat una peça clau a Escòcia, com el dia que va esclatar el cas Pujol, com el dia que impugni la consulta. O com quan vegi a Artur Mas derrotat. Somiarà amb l'escac mat que acabi la partida. De nou s'equivocarà. Una part molt important de la societat catalana ha desconnectat d'Espanya i només tornarà a través de propostes polítiques avalades a les urnes. Propostes que únicament podrien arribar d'unes majories parlamentàries molt diferents de les actuals, a principis del 2016. És l'única esperança per conjurar el vertigen. Fins llavors, seguirà la partida.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
