L'inici de la fi de les bales de goma

Aquest divendres es voten les conclusions de la comissió parlamentària d'estudi dels models d'ordre públic en esdeveniments de masses, la popularment coneguda com la comissió sobre l'ús de les bales de goma. El nom popular no és casual, ja que la comissió es va constituir al començament de legislatura, arran de la polèmica que es va generar a l'entorn de l'ús de bales de goma després del cas d'Ester Quintana. Aquest article pretén, després de fer una síntesi dels motius pels quals des de les organitzacions de defensa dels drets humans demanem la seva immediata prohibició, analitzar el camí col·lectiu recorregut fins arribar a la votació de demà.

Les escopetes de bales de goma són una eina que han utilitzat nombrosos cossos d'antiavalots en manifestacions i situacions de masses. No obstant això, des de fa anys s'han iniciat camins de prohibició d'aquestes armes en diferents països, principalment arran de la denúncia jurídica i social, per part de la societat civil, de les seves letals conseqüències. A Catalunya, els Mossos d'Esquadra fan servir dos tipus d'escopetes. D'una banda, l'escopeta “SDA PRO FORCES” que dispara projectils de cautxú rodons a una velocitat de 720 km/h generant una energia cinètica de 830 jules. Cal tenir en compte que la STOA (Science anb Technology Options Assessment), organització a la qual el Parlament Europeu va encarregar l'elaboració d'un informe per unificar les actuacions policials a nivell europeu, ha assenyalat que són armes letals les que superen els 120 jules d'energia cinètica quan són separades, i que no s'han d'emprar armes letals contra manifestants. Aquestes són les anomenades bales de goma, que en principi deixaran d'usar-se a partir del 30 d'abril de 2014.

L'impacte d'aquests projectils, el control dels quals es perd en el moment en què reboten, pot causar lesions com ara amputacions d'ulls, hematomes cerebrals o perforacions pulmonars. La doctora Estrella Fernández, de l'Institut d'Oftalmologia de l'Hospital Clínic, en una intervenció que va escandalitzar els assistents, va manifestar davant la comissió parlamentària que no es poden qualificar aquestes armes com de baixa letalitat, i va comparar les lesions que generen amb “ferides de guerra”.

Des de l'any 2011 el departament d'Interior utilitza també una altra escopeta que dispara projectils de foam foam a una velocitat de 300 km/h. El seu impacte, si bé més controlable que l'anterior, pot causar també efectes letals, tal com han denunciat organitzacions de drets humans franceses, on dues persones almenys han perdut un ull des del 2009.

Són molts els motius que ens han portat a exigir que d'una vegada per totes que les autoritats públiques retirin l'ús de bales de goma com a munició dels Mossos d'Esquadra, ja que a més dels letals efectes que generen, no es pot posar per sobre del dret a la vida i a la integritat física de les persones un determinat model de 'seguretat pública', que mira de posar pedaços mitjançant la força a les fortes situacions de desigualtat estructural que existeixen en la nostra societat.

Tan sols a Catalunya en els últims quatre anys fins a set persones han perdut un ull per impacte de bala de goma. A més, una persona té problemes cardíacs crònics, i diverses han patit lesions d'importància. Així mateix, just avui fa un any i mig que Iñigo Cabacas, aficionat de l'Athletic de Bilbao, va morir a conseqüència d'un impacte d'aquestes bales. El Periódico va revelar en un article del 4 de Juny de 2009 que des de 1990 fins avui un total de 22 persones van perdre un ull per impacte de bala de goma.

El camí recorregut per les víctimes i les organitzacions de drets humans per aconseguir donar visibilitat a les conseqüències de l'ús de bales de goma i conflictivitzar la seva utilització no ha estat ni curt ni fàcil. En el camí s'han produït moltes situacions doloroses per a moltes persones, per als seus familiars i amics, i per als professionals i activistes que els hem acompanyat i assessorat. Situacions doloroses i conseqüències letals que han aconseguit trascendir a l'opinió pública i que ens han portat a que estiguem en disposició de poder aconseguir la prohibició d'aquestes bales de goma, almenys, les del primer dels dos models esmentats.

La constitució de l'associació Stop Bales de Goma, formada per víctimes d'aquests materials, familiars i activistes, ha estat clau en aquest procés, ja que amb el suport d'altres organitzacions han fet un gran treball per visibilitzar una realitat silenciada. No es podria entendre la situació actual sense la constitució i el treball constant i rigorós d'aquesta associació. Tampoc es podria comprendre sense el treball comunicatiu que s'ha realitzat per part de 'Ojo con tu ojo', 15mbcntv i Rereguarda voltant del cas d'Ester Quintana. I sense la valentia d'una dona que tot just dues setmanes després de perdre un ull es va exposar davant d'una càmera i explicar des de casa, d'una manera transparent, propera i emotiva, el que li havia passat. Un vídeo que a dia d'avui té més de 250.000 visites i que després de la pressió de les xarxes socials va aparèixer en tots els mitjans de comunicació. Qualsevol podria ser Ester Quintana, i en la societat es s'hi ha un procés d'empatia i solidaritat que ha suposat un avanç molt important en el difícil treball de defensa dels drets humans.

Aquest divendres es realitzaran les votacions de les conclusions a la Comissió Parlamentària, dos dies després de l'acord anunciat entre CiU i ERC que ha rubricar la prohibició d'aquests projectils. Previsiblement tots els grups, a excepció del Partit Popular, donaran suport a que una de les conclusions sigui la seva la retirada. Confiem que de veritat estiguem davant el començament del final de les bales de goma. I és més, exigim que des del començament fins al final passi molt poc temps perquè la prohibició sigui immediata i literal, sense trampes i sense mitges tintes.

I per acabar, ja que ja està tot dit, només em queda subscriure el manifest més curt de la història, proposat per l'associació Stop Bales de Goma: “Exigim la prohibició immediata de les bales de goma”.