El 21 abril 2015 denunciàvem –Rebolcada als desnonaments?– que les entitats financeres que hagin 'titulitzat' una hipoteca, deixen de ser les creditores del préstec. Un any més tard, el 20 d'abril de 2016, el Col·legi d'Advocats de Barcelona emetia un comunicat en què afirmava: “La venda de paquets d’hipoteques titulitzades en el mercat financer ha comportat que alguns bancs i caixes no siguin els legítims creditors dels préstecs, ja que aquesta venda comporta un canvi de creditor. Aquesta situació implica que els bancs han passat a ser merament els ‘cobradors de les quotes’' de les hipoteques sense tenir el suport de garantia d'un bé immoble”.
El 7 de març explicàvem en aquest portal el cas de Mireia Álvarez Tàpia i el seu marit Manuel Martínez García. Tots dos van signar la dació en pagament del seu pis el 28 de juliol de 2014.
Després d'aconseguir la dació Mireia i Manuel van tenir coneixement de les titulitzacions hipotecàries i del problema que suposaven. El 16 de setembre de 2015 van sol·licitar a Bankia que els aclarís si la hipoteca havia estat titulitzada. El 2 novembre de 2015 van tenir la confirmació: la hipoteca va ser titulitzada per Bancaixa i cedida al “Fons Bancaixa 13 Fons de titulització d'actius”. Van decidir acudir a la justícia. El 3 de maig van obtenir satisfacció: el magistrat-jutge del Jutjat de Primera Instància número 54 de Barcelona reconeixia en la sentència 88/2016 que Bancaixa -avui Bankia- no era el creditor.
Ressorgeix llavors la pregunta clau que ens torba des de que vam publicar 'Rebolcada als desnonaments?' i que ara s'amplia a les dacions: Pot una entitat financera que ja no és la creditora, instar un llançament hipotecari o acordar una dació en pagament? La lògica i unes quantes sentències –consultar sentències– ens suggereixen que no. Llavors: Quantes persones, quantes famílies, han perdut la seva casa, han estat desposseïdes, per causa d'una acció il·legal? A quant ascendeix el possible frau?
El període immediatament anterior a l'esclat de la crisi de 2008 va ser un dels moments greus que van passar les entitats financeres per causa de les hipoteques titulitzades. Tot anava bé aparentment i l'especulació amb els crèdits hipotecaris estava a l'ordre del dia. Els bancs i caixes les perseguien i els titulars de les hipoteques buscaven i/o rebien ofertes per subrogar-les i així obtenir condicions millors. No obstant això, en la rebotiga niava una preocupació: Si la hipoteca estava titulitzada no es podia subrogar perquè l'entitat financera ja no era la propietària del crèdit.
Segons ha pogut saber SICOM, als ordinadors de bancs i caixes saltava una alarma quan un client comunicava una millor oferta d'una altra entitat financera. Llavors els empleats bancaris rebien l'ordre de millorar les condicions de la hipoteca fins on fos necessari per evitar que l'engany que suposava la cessió de la titulització aparegués i se sabés que no eren els titulars del crèdit. Així es va fer i el dipositari aconseguí ocultar-ho.
?És cert que des de començaments del 2015 el degoteig de sentències negant la legitimació activa a entitats bancàries que insten llançaments hipotecaris és constant encara que lent. Però també ho és que un problema d'una envergadura de centenars de milers de milions d'euros no es resol cas per cas sinó que s'ha de fer a través de la Política. I amb la participació dels tres poders.
Estem davant d'un problema d'Estat perquè segons les dades facilitades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el total de les titulacions ascendeix a 842.119.000 d'euros.
Davant aquestes xifres el problema de les titulitzacions, el possible frau, l'engany conscient, afecta a tots els espanyols. Qualsevol hipoteca pot haver estat titulizada. I qualsevol espanyol té dret a saber-ho i a decidir què fa amb la informació, ens agradi o no la seva decisió. Ara mateix molts despatxos d'advocats ofereixen els seus serveis a persones que, necessitades o no, volen saber si la seva hipoteca ha estat titulizada. I volen saber-ho per negociar. Negociar les condicions de la hipoteca o del compte bancari, dient-li al banc que ja no és el propietari i que o s'avé a millorar l'oferta o poden optar per deixar de pagar. La situació és similar a la que va succeir en dates anteriors a la crisi tot i que a l’inrevés: ara els dipositants tenen la iniciativa.
No pot ser que els que disposin de diners per contractar un bufet d'advocats puguin beneficiar-se d'aquesta mala actuació financera mentre que els més desafavorits depenguin de l'atzar de decisions judicials no sempre justes. Si bé és cert que les titulitzacions no eximeixen del deute, també ho és que fins ara no hi ha ningú per reclamar-la. Cal, per tant, legislar i governar per a tots desemmascarant aquesta més que possible estafa. I prendre decisions.
Es veu que fins ara els bancs s'han apoderat del que ja no era seu. Permetran el Govern central, el Congrés dels Diputats, el poder judicial, els governs autonòmics, la Generalitat, en definitiva l'Estat, que els bancs es quedin allò que no és seu amb l'excusa que el sistema financer pot estar en perill?
S'ha de resoldre el problema abans que el sistema bancari, el sistema financer i el propi Estat no perdin tota la seva credibilitat, si no l’ha perdut ja.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
