“No es pot preveure si hi haurà més sismes”

La successió de petits terratrèmols a la zona del Delta de l'Ebre en els darrers dies -fins a 20 sismes només la passada nit- ha generat incertesa entre els veïns, que apunten a l'activitat del projecte Castor, un magatzem submarí de gas, com a causa dels moviments. Així ho ha deixat entreveure el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, i així ho confima Eulàlia Massana, paleosismòloga i professora de geologia de la Universitat de Barcelona. En aquesta entrevista, Massana explica que la zona “és considerada de cert perill”, a causa de la falla d'Amposta, però que no ha de ser necessàriament arriscat fer-hi el projecte si es compta amb estudis suficients que en garanteixin la seguretat.

En primer lloc, hi ha algun dubte que els sismes hagin estat provocats per l’activitat d’injecció de gas?

Es pot afirmar que és altament probable que hagin sigut provocats per les injeccions. Coincideix en l’espai i en el temps. Seria massa casualitat que els sismes fossin per causes únicament naturals. A més, sempre que injectes fluids en un terreny o una roca, augmentes la pressió, t’apropes a la fracturació. Les injeccions provoquen petits terratrèmols, això fa anys que se sap, igual que si carregues molt una presa d’aigua, també se’n produeixen, perquè estàs modificant l’estat de la pressió. Però sempre en graus petits. La magnitud quatre no és de preveure, però en general estan sent molt petits.

Podria ser, per tant, que s’hagués excedit l’empresa a l’hora d’augmentar la pressió?

Podria ser una qüestió més de l’estat natural del terreny que no del grau de pressió. Perquè a altres reservoris i jaciments s’hi fan injeccions i no passa res. Cada terreny té unes condicions diferents.

Llavors, la zona del Monstià i Terres de l’Ebre pot ser més propícia a patir sismes?

Falles, n’hi ha. I poden tenir activitat sísmica pròpia. A la vora de la bossa de petroli on s’emmagatzema el gas hi ha el límit de la que es coneix com la falla d’Amposta, que és activa i és considerada de cert perill. Però aquesta informació és pública, està en una base de dades de falles actives de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya. Evidentment, aquest fet s’hauria d’haver tingut en compte a l’hora de tirar endavant el projecte, però potser ja es van fer els estudis necessaris, amb els perfils sísmics corresponents que demostraven que la part superior de la falla no estava afectada.

És possible, per l’activitat generada aquests dies, saber si la freqüència i intensitat dels sismes augmentarà o disminuirà?

No, sota cap concepte. Científicament no es pot preveure si hi haurà més sismes; només es pot saber on, però no quan.

I es pot saber quines conseqüències a nivell geològic poden comportar aquests petits sismes?

Les falles tenen cicles de càrrega i descàrrega d’energia, a través de la fricció entre les plaques, i això és el que produeix els sismes. Els cicles acostumen a ser de 30.000 a 50.000 anys. En el cas de la falla en qüestió, no en tenim suficient informació sobre el seu cicle perquè està dins el mar i no hi tenim massa accés. A partir d’aquí, hi ha dues possibles conseqüències d’aquests petits sismes: una de positiva seria que els petits terratrèmols vagin alliberat poc a poc l’energia que ha anat carregant la falla. O tot el contrari, l’efecte dòmino: una petita fractura trenca una part clau de la falla i es trenca una part una mica més gran. Llavors suposaria un terratrèmol una mica més fort que els actuals. Seria com la gota que fa vessar el got. Però no es pot dir que això sigui probable. I en qualsevol cas, en terra tenim altres falles similars –quant a estructura i organització– que poden produir terratrèmols semblants.

El ministeri va instar l’empresa a aturar l’activitat. És compatible l’aturada amb que hi segueixi havent sismes?

Sí. No és estrany que durin. L’efecte induït té certa inèrcia; els terratrèmols induïts, com sembla que és el cas, modifiquen la distribució d’esforços del terreny, i l’energia es pot transmetre ràpida o lentament.

Els ecologistes alerten que si augmenta la magnitud podria causar desperfectes seriosos. Quina seria una magnitud perillosa?

Al voltant de 4 no és perillós. En llocs habituats als terratrèmols en dirien només tremolor. Cap a 5 sí que ho és. A Llorca va ser de 5,1, però va ser un cas excepcional, perquè es va donar molt a prop de la superfície.

I en aquests casos també ho és?

No es pot saber amb certesa, perquè les xarxes sísmiques per calcular l’hipocentre –la posició en fondària– són molt llunyanes. Però si tenim en compte que ha estat induït per unes perforacions que no superen els 2.000 metres de fondària, doncs sí, és superficial.

Que no hi hagi xarxes sísmiques per calcular aquest hipocentre amb certesa és una manca de seguretat per al projecte?

Ara mateix nosaltres, per exemple, no tenim massa informació precisa perquè al mar, per exemple, només tenim constància d’un sismògraf que és en una plataforma petroliera a la costa de Tarragona. En aquest cas hauria de ser l’Administració qui considerés si, per una activitat com aquesta, és necessari tenir una xarxa sísmica més propera. I traslladar-ho a l’empresa perquè ho compleixi.