Revàlida a l'ERC que es va inventar Junqueras
ERC viu un moment de consolidació en l'era Oriol Junqueras. Les del 20-D seran les segones generals que l'alcalde de Sant Vicenç dels Horts afronti com a president del partit, i unes en què els republicans tenen opcions de repetir el sorpasso a CDC aconseguit en les europees. Per a aquells que recelaven de la llista conjunta amb Convergència que va acabar materialitzant-se en Junts pel Sí, entre els quals es trobaven el propi Junqueras en un primer moment, les espanyoles donen la possibilitat de treure's l'espineta per no haver pogut mesurar-se entre independentistes en les autonòmiques.
Les enquestes reflecteixen la volatilitat del moment a Catalunya. Segons el tracking setmanal de Celeste-tel per eldiario.es, ERC aconseguiria entre 7 i 8 diputats, els mateixos que la coalició de Convergència, que aconseguiria un dècima més en intenció de vot. ERC augmentaria entre 4 i 5 respecte al 2011, mentre que CDC es deixaria la meitat dels representants. Però la victòria moral, on es dirimirà l'hegemonia en l'independentisme, dependrà de qui quedi per sobre.
L'ERC inventada per Junqueras, afronta la seva gran revàlida aquest 20-D després de 4 anys de desenvolupament del projecte, on mostrarà si pot disputar l'espai independentista a una CDC en caiguda lliure. Però no només contra l'independentisme de dretes. Els republicans es mesuraran també amb el PSC, en els feus dels quals han centrat les seves aspiracions. La fórmula Junqueras va funcionar en les autonòmiques de 2012, en les europees de 2014 i, en menor mesura, en les municipals de 2015, però serà en les generals de la setmana vinent on podrà acabar d'ocupar l'espai pel qual lluita.
La fórmula Junqueras, en una llista
Des que Junqueras va prendre les regnes del partit el setembre de 2011, ERC ha experimentat una important transformació. El partit ha viatjat cap al centre de la mà d'un líder que s'ha definit en ocasions com a liberal. També ha deixat enrere l'anti-pujolisme típic de l'època de Carod-Rovira per mostrar la seva cara més lleial al conjunt de partits independentistes, entre els que ara es troba Convergència. Finalment, ERC s'ha nodrit dels sectors que han abandonat el PSC a la recerca d'un discurs més sobiranista.
L'elecció dels noms en la llista de les generals expliciten la concepció del partit que Oriol Junqueras i Marta Rovira han projectat sobre la nova ERC. El número u, Gabriel Rufián, és un independent que prové de l'ANC i Súmate, i que subratlla la seva identitat espanyola per defensar el seu independentisme militant. En el número dos, l'històric Joan Tardà, representant de l'Esquerra de tota la vida. I al senat, el jutge Santiago Vidal, suspès pel Consell General del Poder Judicial el febrer passat per estar redactant un projecte de Constitució per a Catalunya.
En aquest equip s'adverteixen les dues grans apostes del partit: l'àrea metropolitana i els moviments socials independentistes. Precisament va ser l'èxit en la zona més poblada de Catalunya el que va permetre a ERC alçar-se com a primera força a les europees, amb gairebé 50.000 vots més que CiU. Al maig de 2014 els republicans van conquerir la zona nord del Baix Llobregat, les dues comarques del Vallès i la ciutat de Barcelona, però llavors encara no havien emergit les dues forces que avui irrompen en aquestes zones, Podemos i Ciutadans. Per aquesta raó, els de Junqueras han centrat les seves crítiques en Podemos, als qui han acusat d'impotència per dur a terme reformes de calat a l'Estat, i dels qui han posat en dubte el seu compromís amb el referèndum, tot i la defensa tancada que n'ha fet Iglesias.
Transversalitat i processisme
processismeUna altra de les cartes jugades per ERC en aquestes eleccions és l'assimilació dels valors del Procés. A saber: el valor suprem de la unitat entre independentistes, les cares conegudes i la major transversalitat possible en l'eix social. Mostra del primer és l'acte celebrat aquest divendres on la formació ha presentat un decàleg contra la corrupció, en què els candidats han carregat contra els casos judicials que envolten els partits no independentistes però han tret ferro a les acusacions contra Convergència. “Com a molt se'ls pot acusar de mirar a una altra banda, però els dono un vot de confiança”, ha assegurat Vidal en referència a l'actual sector dirigent de CDC.
Els republicans, que a priori compten amb més pedigrí independentista que els seus rivals però aliats de CDC, pugnen per convertir-se en el partit del Procés, tant com Convergència. Els de Mas han construït una marca, Democràcia i Llibertat, que vol semblar-se el màxim possible a Junts pel Sí, tal com ha explicat el mateix president en funcions en una entrevista aquesta setmana a 8TV.
Junqueras ha volgut disputar aquest lideratge de l'independentisme el 20-D, usant com a bandera el centre i la transversalitat dins el moviment. “En aquest moment el nostre paper és estar enmig de l'escenari, enmig d'una gran transversalitat”, ha assegurat Oriol Junqueras durant la campanya. “Com més transveral és el proces més fort és perquè més gent hi cap. És important que aquesta transversalitat estigui cosida i recosida, i ningú té més experiència en cosir el país que nosaltres”. També la col·locació dels independents Rufián i Vidal els permet jugar al camp procesista, amb evidents ressons del “partit del president” amb el qual Mas va amagar durant la primavera passada.
