Urtasun, Pisarello i Beiras denuncien l'austeritat de la Troika i demanen la “unitat de les esquerres” a Europa
El somni europeu en què van creure diferents sensibilitats de l'esquerra s'ha convertit en un malson. És una de les sensacions que va regnar durant el debat L'esquerra i la UE en el simposi Europa Sin Permiso, que se celebra fins avui, dissabte, a Barcelona i que va concloure amb una premissa compartida: per recuperar Europa, abans caldrà trencar amb el model actual. L'acte va servir per veure junts a significatius representants del pluralisme de les esquerres que avui conviuen, no sempre en sintonia, a Catalunya i a l'Estat. És el cas del portaveu nacional d'Anova i del Grup Parlamentari d'AGE , Xosé Manuel Beiras, del candidat d'ICV a les eleccions europees, Ernest Urtasun, de la candidata d'EUiA en els mateixos comicis, Núria Lozano —que no va poder intervenir per afonia— i del representant de Procés Constituent, Gerardo Pisarello .
El marc constitucional fixat en el Tractat de Lisboa —signat pels representants de tots els estats membres de la Unió Europea (UE) el 2007— “actua com a còmplice d'un neoriberalisme que ha expulsat els drets humans, socials i col·lectius del centre del debat europeu” , així va començar la seva intervenció Ernest Urtasun que va alertar, davant el creixement de la desigualtat, la pobresa i la precarietat laboral, de l'auge de la ultradreta. “Ells sí que saben el què cal fer i el què cal dir”, va dir l'ecosocialista que va animar a les diferents sensibilitats presents a trobar un discurs fort des de l'esquerra capaç de recuperar els valors humans més elementals diluïts en la governança del vell continent.
Urtasun, que pren el relleu de Raül Romeva en els comicis europeus, va insistir en noves fórmules d'articulació política, sindical i en els moviments socials per combatre el “l’austericidi” —i no austeritat— que impera i es vol blindar a Europa. Aquest austericidi, va dir, “no és possible sense l'autoritarisme de qui avui ens governa” en al·lusió a les polítiques neoliberals dels governs de dreta que dominen l'Eurozona. El número tres a la llista d'Izquierda Unida, va citar en la seva intervenció a Angela Merkel que, segons ell, vol exportar a Europa el model de la gran coalició alemanya amb un pacte entre liberals i socialdemòcrates “per desmuntar l'Estat de Benestar”. Abans de concloure, va deixar una pregunta en l'aire: “quan farem una gran mobilització a nivell europeu en contra de l'austeritat i el deute?”.
Enderrocar el projecte actual per construir de nou un model que situï el benestar de les persones en el centre de gravetat , vindria a ser el missatge del fundador d’Anova, Xosé Manuel Beiras, segurament el ponent que més somriures va desencadenar en una sala calorosa a més no poder. Sobre les possibilitats que té de prosperar un model de benestar a Europa, el veterà polític ha afirmat que “o s'aborda en clau de ruptura democràtica una deconstrucció de l’aberrant edifici construït, o no podrem amb el monstre”. En la seva intervenció va lamentar, també, que no hagi culminat un front ampli d'esquerres contra la Troika de cara a les eleccions europees, “en masses ocasions hem anat cadascú a la nostra”, va dir a mode d'autocrítica. I és que el partit Beiras, que finalment concorrerà a les europees de la mà d'IU, ha patit una important crisi interna precisament per la determinació del seu líder de concórrer amb la formació de Cayo Lara.
En aquest sentit, una de les veus més esperades era la de Gerardo Pisarello, un dels noms forts del Procés Constituent i que a punt va estar de recalar a la llista d'EUiA per a les europees. Una negociació que va acabar sense èxit i que, durant el debat —que amb prou feines va donar lloc a torn de preguntes— va quedar en l'aire. Pisarello va centrar la seva intervenció en demanar “d'una vegada per totes”, l'abandonament de la “política del mal menor”. El representant del moviment cívic i polític que lideren els activistes Arcadi Oliveras i la monja benedictina, Teresa Forcades, va convidar —sense citar noms— als sindicats majoritaris i alguns partits d'esquerres a trencar amb el poder establert i abandonar el conformisme. Va animar les esquerres a rescatar les diferents tradicions plurals que tenen i a reflexionar sobre les millors lliçons heretades per alguns dels seus màxims representants, moment en què va citar el llegat de figures històriques —com Rosa Luxemburg, Bakunin o Lennin—.
El dret a l'autodeterminació com radicalitat democràtica
En ple procés sobiranista a Catalunya, el debat sobre el dret a decidir tenir la seva quota de representació. I, de fet, el del dret a l'autodeterminació dels pobles, va ser un dels punts coincidents entre les diferents veus. No en clau identitària, sinó més aviat en clau de radicalitat democràtica, de dret fonamental. Pisarello es va mostrar partidari d'un “universalisme sensible amb la diversitat dels seus pobles”. En concret, va parlar d’“un europeisme internacionalista, universalista i compatible amb el respecte a la diversitat dels pobles, renunciant al colonialisme”.
El més contundent en aquest àmbit va ser Beiras que va carregar contra la monarquia espanyola i va qualificar el nacionalisme de “dalt a baix” que practica l'Estat com “xovinisme”. “Els que estem sotmesos al règim dels Borbons patim, des de fa 300 anys, un nacionalisme configurat des de l'Estat cap avall. Això és xovinisme i no nacionalisme” , va etzibar. Beiras va relacionar la lluita de classes amb el dret d'autodeterminació en una UE formada per “un mosaic de societats amb estructures de classes diferents”. Ernest Urtasun, que en una entrevista a Catalunya Plural va afirmar que ICV havia estat la força que més havia defensat el dret a decidir a Europa, va parlar del dret a l'autodeterminació com un tret identitari dels valors fundacionals del vell continent.
El simposi ha estat organitzat per la revista Sin Permiso amb l'objectiu de posar en comú un diagnòstic sobre la crisi a l'Eurozona i buscar possibles solucions fent autocrítica del procés de construcció europea dels darrers vint anys.
