Moren els pobres

Sepultats a les seues cases de tova quan la terra maltractada tremola. Arrossegats per la fúria del vent i per la pluja que rebenta preses i destrueix habitatges, que ofega humans i animals. Tombats per la gana quan el mercat de cereals i les guerres alienes els impedeixen l'accés a l'aigua i al pa, sense un entorn saludable ni unes calories imprescindibles per sobreviure. Doblegats per epidèmies evitables, ofegats a la mar d'una esperança impossible: assolir una vida digna, ni tan sols siga a l'altra part del món. Naufragats en pasteres miserables, tancats en naus industrials insalubres i soterranis immunds a qualsevol preu, esclavitzats sense salut ni drets, per produir el que altres feliçment consumiran. Venuts com a carn per al consum libidinós de traficants i mercaders.

Hi són. Són milers de milions, potser la meitat dels sapiens sapiens que habiten el planeta terra. Tot i ser biològicament humans, ni tenen esperança ni tenen drets, només tracten de sobreviure als marges. Són els que saben de tirans i colons, els que pergueren la seua llengua, les terres i les creences, però no saben què és el fentanil, ni han sentit a parlar de la intel·ligència artificial, ni dels festivals de música, ni de Tic Toc, ni del turisme de masses, ni de les xarxes socials o les operacions de cirurgia estètica, els analfabets del consum, els animals humans la mort dels quals només es registra en la memòria i el dolor dels seus familiars.

El seu grau d'humanitat està molt per sota dels estàndards mínims del consum, incapaços com són d'assolir el somni de sobreviure. Tots sabem que això és el que hi ha, i per això vull dedicar aquesta tribuna als exclosos que no tenen veu perquè senzillament són els excedents del sistema.