La pobresa energètica, una pobresa més

El 21 de desembre és el dia de la pobresa energètica, i si peguem un colp d'ull als antecedents, el primer país que va donar una definició oficial va ser el Reine Unit, i més concretament, l'entitat Economist For Energy. Crida l'atenció que el primer país en posar-li nom a aquesta problemàtica siga el Regne Unit. Un país amb un dels pitjors sistemes de protecció social d'Europa.

Entenem per pobresa energètica la dificultat de disposar dels serveis energètics necessaris per a viure de manera digna, bé siga per factors interns a la llar (ingressos baixos, ineficiència de l’habitatge, desinformació sobre factura energètica...) o per factors externs derivats del model energètics (costos elevats, estricta regulació de desconnexió, subvencions insuficients...).

El 14 d'octubre és el dia internacional de la pobresa infantil, i entenem per pobresa infantil quan una família no pot costejar les necessitats bàsiques dels infants i/o es veuen obligats a destinar una part excessiva dels seus ingressos a cobrir necessitats bàsiques dels menors.

El 17 d'octubre es el dia Internacional per a la eradicació de la pobresa, i segons les Nacions Unides, la pobresa és quan les persones tenen un accés restringit a la salud, a la educació, o altres serveis essencials. Una situació sempre sol anar associada a la vulneració de forma constant d'altres drets humans fonamentals.

Aquestes tres definicions parlen d'un únic concepte, la pobresa. No podem caure en el parany de compartimentar els tipus de pobresa segons col·lectius o tipus de vulnerabilitat, sino que hem de passar a tindre una visió holística del problema per a veure tota la seua globalitat, per tal d'establir mecanismes efectius que trebllallem des de la transversalitat.

A qui li ha interessat treballar la probresa des d'una perspectiva segreradora? Als antics governs del Partit Popular. Qui guanya si parcel·lem la realitat? Aquells polítics que podem trautre redit electoral a partir de nombrosos titulars sobre cada mesura aparentment diferenciadora, però que actua sobre la mateixa problemàtica: la probresa.

Aquesta forma de treballar ens ha portat a tindre una taxa de risc de probresa del 34%, la més alta de tot l'estat espanyol. Només amb aquesta dada ja sabem que desmembrar la casuista i/o els factor de la pobresa no ens ajuda a superar-la.

Des de maig de 2015, el Govern del Botànic ha canviat aquestes dinàmiques perverses, i apostat per polítiques tranversals que posen en el centre a les persones. Polítiques de proximitat que atenen a les veritables necessitats de cada persona mitjançant una avalució individualitzada de la seua casuística, com farà la nova Llei de Renda Valenciana d'Inclusió Social, capdavantera en tot l'estat espanyol.

Una Llei que reduirà els tràmits, tindrà un caràcter indefinit quan la situació de la persona que la sol·liciti es mantingua en el temps, i ampliarà els requisits per poder demandar-la, en definitiva, una Llei que permetrà a les persones refer el seu projecte de vida.