Acaba el judici per les pallisses de la ultradreta el 9 d’Octubre: “Hi hagué agressions que han quedat impunes”

“En els vídeos queda clar que hi hagué agressions que han quedat impunes”. Així ho va afirmar una de les acusacions particulars durant l’última sessió del judici per les agressions de l’extrema dreta durant la tradicional manifestació del 9 d’Octubre del 2017 a València. La mateixa lletrada, durant la fase d’exposició de l’informe de conclusions, va sostindre que les agressions s’emmarcaven en un “boicot organitzat” per part de la ultradreta.

En el banc dels acusats només queden els dos acusats que no van arribar a un pacte de conformitat: Pepe Herrero, una mena de comunicador faller que va retransmetre i va ovacionar les agressions, i Francisco Moreno, que pretesament va participar en alguns atacs. Els altres 26 acusats, tots joves d’extrema dreta àmpliament fitxats per la Brigada d’Informació de la Policia Nacional, van pactar penes menors que no implicaven l’entrada a la presó, a més d’indemnitzacions de 46.000 euros i mesures d’allunyament respecte de les víctimes. Un dels investigats durant la fase d’instrucció, el lletrat Luis Miguel Jiménez, no va poder ser processat ni jutjat a causa del seu estat de salut mental (pateix un desenvolupament delirant sistematitzat de tipus paranoide i té prohibida l’entrada a la Ciutat de la Justícia per haver amenaçat fiscals i jutges).

Susana Gisbert, fiscal especialitzada en delictes d’odi, va destacar durant l’última sessió del judici, celebrat davant la secció primera de l’Audiència Provincial de València, la “contradicció” entre la versió dels acusats i les abundants proves gràfiques (fins a 1.200 fotos i vídeos analitzats durant la instrucció). La representant del ministeri públic també va destacar l’“existència objectiva” de les lesions que presentaven les víctimes després dels atacs.

Sobre Pepe Herrero, la fiscal va afirmar que “anava animant, incitant i cridant a les persones que van atacar” i va destacar la “jactància” de què va fer gala en les seues publicacions després de les agressions. El ministeri públic considera que tots dos acusats pretenien impedir el desenvolupament normal d’una manifestació comunicada i perfectament legal: “El que tracta de fer en tot moment és impedir que aquestes persones es manifesten”.

Els atacs, a plena llum del dia i amb un dispositiu policial molt limitat, es van produir huit dies després de la celebració del referèndum sobre la independència a Catalunya, en un context d’alta tensió política que l’extrema dreta va aprofitar per a agredir l’esquerra nacionalista que es manifesta cada 9 d’Octubre a València en una marxa festiva i reivindicativa.

El lletrat de l’acusació particular que exerceix la Comissió 9 d’Octubre, organitzadora de la manifestació, va destacar la clara identificació de Francisco Moreno per la seua indumentària tan peculiar que “no era la d’anar a berenar” (una bandera roja i groga a manera de capa i una senyera de barret).

L’acusat “se’l veu participant” en l’agressió a Vicente D., un jove que va tractar de repel·lir les pallisses. “La seua voluntat és clara perquè no pogueren manifestar-se”, va dir l’advocat. Sobre Herrero, va destacar la seua “actitud productiva” i fins i tot el seu “rol de direcció de les accions”. També el seu “article mediocre” publicat posteriorment en la xarxa en què “reconeix la seua participació en els fets”.

El lletrat de la Comissió 9 d’Octubre es va preguntar “qui són els acusats per a decidir qui es pot manifestar” i va recordar que la “ideologia independentista cap en la Constitució”, tal com “ho ha manifestat el Tribunal Suprem”.

Tant Ferrer com Moreno “reconeixen que hi estan i que volen impedir una manifestació”, va destacar l’advocat que exerceix l’acusació particular per part de les víctimes. D’altra banda, el lletrat de l’acusació popular va incidir en la “rellevància pública” de Pepe Herrero (“té un programa de televisió”), que “el que fa és promoure i animar la gent a participar” en les agressions.

Una defensa carrega contra l’independentisme

El lletrat de la defensa de Francisco Moreno va defugir les “conclusions ideològiques” i va tractar de desvincular l’acusat del grup de 26 ultres vinculats a la penya Yomus que van arribar a un pacte de conformitat. La defensa va assegurar que els vídeos i les fotografies “contradiuen el que molts han declarat ací en la vista”.

L’advocat de Moreno va definir el seu client com un “semàfor” que “es nota a llegües”, d’acord amb el seu abillament cridaner i poc discret. “Anava com anava i tothom el recorda, això no vol dir que fora partícip dels fets que se li imputen”, va afirmar.

La defensa de Pepe Herrero va mantindre un perfil menys tècnic i més polític. El seu advocat, un històric de l’extrema dreta a València, va sostindre que les víctimes formaven part d’una mena de segona manifestació “convocada per Arran i la CUP” i va destacar el context del procés a Catalunya que “suposava delictes importants”. “Pepe Herrero protesta contra que se seguisca a València aquest procés delictiu del procés”, va manifestar el lletrat.

“Que Pepe Herrero convocara la gent a protestar davant una manifestació delictiva em sembla perfectament lícit en el joc polític”, va dir el seu advocat, que va rebutjar que el comunicador faller fora Lenin “cridant a ocupar el Palau d’Hivern”. Així doncs, només hauria participat “com a espectador” i se l’acusaria d’un mer “delicte d’opinió”.

En l’exposició de les seues conclusions, el lletrat d’Herrero va negar que “els independentistes” estiguen emparats en els grups que requereixen la protecció que estableix la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans en matèria de delictes d’odi. “Demà mateix s’autoamnistiaran, governen a Catalunya i a València estaven en bona part en el Govern en aquella època”, va concloure la defensa.

Tots dos acusats van declinar exercir el seu dret a l’última paraula. El judici va quedar vist per a sentència.