Demanen 5 anys de presó a una notària acusada de falsificar un testament de 12 milions d’una anciana amb dany cerebral

María Teresa M. J., viuda del prestigiós advocat valencià Luis G. J., va estampar la seua empremta en un testament el 24 d’agost de 2012, mentre reposava en l’habitació d’un hospital privat d’Alzira (la Ribera Alta). Més de la meitat del seu patrimoni, valorat en un total de 12,1 milions d’euros, va anar a parar directament a una fundació catòlica presidida per un general retirat de l’exèrcit espanyol i en el patronat del qual figura també un sacerdot. La dona, de 80 anys i oriunda de Gandia, havia patit un mes abans de signar el testament dos accidents cerebrovasculars que li van causar una greu alteració multifactorial. “No tenia capacitat de resposta en absolut, no parlava, no responia a estímuls, l’estat era catatònic”, va relatar Manuel M. P., familiar en cinqué grau que es va criar amb la dona pràcticament com si foren cosins. L’anciana patia una “deterioració cognitiva molt greu” i no tenia “capacitat per a atorgar” testament “ni per a resoldre problemes matemàtics senzillíssims que resoldria un xiquet de sis anys”, segons Pedro D. S. J., llavors director clínic del servei de dany cerebral de l’Hospital d’Aigües Vives a Alzira, un conegut centre amb espectaculars vistes i especialitzat en aquesta mena de pacients. María José F. V., la notària que va acudir a l’hospital per a donar fe, va fer constar que la firma del testament s’havia produït en el seu despatx professional. El testament també indicava: “Té a parer meu la capacitat legal necessària per a l’atorgament del seu testament (...)”. Davant el “tràfec” de persones que circulaven per l’hospital, un director clínic del centre va posar els fets en coneixement de la Fiscalia per recomanació d’un amic jutge. Més tard, el cosí llunyà de la dona va denunciar el testament.

“És l’única vegada que m’ha passat en la vida, en 30 anys de treball”, va afirmar l’antic director clínic del servei de dany cerebral d’Aigües Vives en la sessió de declaracions de testimonis del judici oral per aquests fets, celebrada dijous davant la secció segona de l’Audiència Provincial de València. “Vaig pensar, Déu meu, com ha de firmar una dona així, sense cap capacitat, en la notaria”, va exclamar el neuropsicòleg.

La Fiscalia demana una pena de cinc anys de presó per a la notària per un pretés delicte continuat de falsedat de document públic en concepte d’autora, a més d’inhabilitació especial per a l’exercici de la seua professió de fedatària durant un lustre. Els beneficiaris del testament figuren com a acusats partícips a títol lucratiu i la Fiscalia demana que restauren la “massa hereditària” conjuntament i solidàriament.

El ministeri públic també sol·licita que es declare la nul·litat de l’escriptura pública. Així, com que la difunta no té descendents, el seu patrimoni milionari passaria a les mans de la Generalitat Valenciana (l’Advocacia hi figura personada). L’acusació pública considera responsable civil directa una empresa asseguradora amb què la notària tenia subscrita una pòlissa per a l’exercici de la seua activitat.

El repartiment del testament

El testament atorgava 6,8 milions d’euros a la Fundació Gozalbo Marqués, una entitat d’assistència social fundada per la difunta pocs mesos abans que patira el primer ictus, el març del 2012. D’altra banda, també atorgava 650.000 euros per cap a diversos patrons de la fundació: al general José Luis M. C. (president de la fundació), al sacerdot Javier R. M. i als nebots del seu difunt marit Luis F. G. i José Luis G. A. A més, a María Dolores F. G. i a Joaquín F. G. se’ls va atorgar la mateixa xifra.

El testament també reservava 650.000 euros per cap a Rosario B. L. i Yolanda P. R. (cap d’administració i assessora fiscal, respectivament, de la difunta) i a Manuel M. A., tots patrons de la fundació. D’altra banda, a dos germans (menors en el moment dels fets) els deixava 3.000 euros a cadascun. I, finalment, 6.000 euros als fillols del matrimoni. A l’única germana del seu difunt marit, el testament li tornava cinc quadres, una talla i una taula religioses i un reliquiari procedents d’una herència familiar.

L’escrit de conclusions provisionals de la Fiscalia, a què ha tingut accés eldiario.es, sosté que la notària va fer aparentar que els documents s’havien redactat a petició de l’anciana tot i que ho havia sol·licitat Joaquín F. P., nebot del seu difunt marit.

La dona estava, segons l’acusació pública, en “estat de mínima consciència amb absència total de consciència” (anàrtria, en termes clínics), sense capacitat per a establir cap mena de comunicació, “per la qual cosa no era possible que haguera donat les ordres precises per a la redacció del testament, ni de l’atorgament del poder, ni que prestara el seu consentiment al contingut” dels documents notarials.

Ni la notària ni els testimonis que van intervindre en l’habitació d’Aigües Vives en la firma de l’anciana van consultar amb el director de l’hospital ni amb cap professional mèdic, “malgrat ser conscients dels successius accidents cardiovasculars patits en dates prèvies i de l’evident estat de mínima consciència en què es trobava”, conclou la fiscal.

Rosa S. F., antiga empleada de l’anciana, va comparéixer com a testimoni en la vista oral, a petició de les defenses, i va assegurar que, després del primer ictus, la dona “tenia la part esquerra afectada, però podia parlar”. En una segona visita, la viuda “ja no podia parlar, encara que ho intentava”. També va recordar que “havia parlat amb una notària” sobre uns poders.

No obstant això, la resta dels testimonis van coincidir que la dona tenia les capacitats molt minvades. Pedro D. S. J., director clínic del servei de dany cerebral de l’hospital d’Aigües Vives, va descriure les capacitats cognitives de l’anciana com a “perfectament nul·les”, amb “respostes mínimes” i sense opció d’atorgar testament. La pacient, amb “resposta mínima”, continuava fent “funcions automàtiques” (batec del cor i respiració) i poca cosa més.

Gent “pul·lulant” en l’hospital

El neuropsicòleg el va alertar la gent “pul·lulant” en l’habitació de l’anciana. Hi havia, segons va dir, un “tràfec de persones”. Als professionals del centre, la situació els va fer dubtar. “Va aparéixer sense previ avís un home que es va presentar com a advocat de la pacient i va començar a explicar-me coses tècniques de què no entenia res”, va relatar Daniel G. C., metge de la Unitat de Dany Cerebral del centre hospitalari.

Davant la “incertesa” de qui era el tutor legal de la dona, “es va decidir posar-ho en coneixement de la Fiscalia perquè tinguérem un interlocutor per a poder prendre decisions”, va declarar el facultatiu.

La treballadora social encarregada d’elaborar un informe sobre l’anciana, a petició de la Fiscalia d’Alzira, va explicar en el judici que les seues úniques fonts van ser els masers d’una finca propietat de la dona. Els “masers de la senyora” li van assegurar que els nebots del difunt marit eren els familiars més pròxims.

Manuel M. P., el cosí llunyà de l’anciana, també va al·ludir a una pretesa “ordre expressa” del nebot del difunt marit perquè no se li donara informació. “Em van posar moltíssims entrebancs i no em volien donar informació”, va dir. Després d’insistir en el centre i al·legar que també era familiar de la dona, va poder accedir juntament amb el seu germà i les seues cosines Amparín, Pilar i Paquita en visites diàries al seu ésser estimat. “Pensàvem que explicant-li coses de la infància podíem aconseguir que reaccionara, li féiem carícies i algun bes”, va dir el testimoni.

A pesar que la seua cosina llunyana “estava fatal” i ni tan sols els reconeixia, es van assabentar que s’havia confeccionat un testament: “Van entrar i li van untar els dits amb tinta”. L’home va assegurar que pretenien “desposseir-la del seu patrimoni”.

A preguntes de les defenses, el testimoni va assegurar que en el moment de denunciar els fets desconeixia que la normativa preveu una recompensa a qui pose en coneixement de l’Administració la possibilitat d’heretar abintestat (el terme jurídic que al·ludeix al procediment d’adjudicació de béns amb testament nul). “Ara sí, però en el moment que es van iniciar els fets no sols desconeixia això, sinó que desconeixia què era un llegat en una herència, jo mateix no havia fet herència”, va afirmar Manuel M. P.

Francisco Javier C. G., psicòleg de l’equip multidisciplinari que va tractar la pacient a l’hospital d’Aigües Vives, va coincidir a afirmar que la dona presentava una “capacitat de comprensió molt limitada” o “cap”. “Al final es parla d’una gran dependent”, va dir el testimoni, per a qui la dona estava en una mena d’“estat de vigília”.