Les fotos inèdites de la rereguarda republicana: “Per a estar 86 anys amagades, estan en bon estat”

Arturo Lodeiro Sánchez, un anarquista d’origen val·lisoletà, va retratar amb una càmera fotogràfica la vida quotidiana en la rereguarda republicana durant l’estiu del 1937. Afusellat al costat de les tàpies del cementeri de l’Este de Madrid el 27 d’abril de 1940, es va casar el mateix dia de la seua mort amb Julia Muñoz, amb qui va tindre una filla. Els descendents de Lodeiro van conservar els negatius de quasi 700 fotografies captades a València, Xiva o Granollers. “Per a estar 86 anys amagades, la major part estan en bastant bon estat, encara que algunes les hem hagut de restaurar”, explica José López Camarillas, editor de Llibres de l’Encobert i impulsor d’una campanya de micromecenatge per a la publicació d’Estiu del 37, un llibre en edició bilingüe en castellà i valencià que inclou centenars d’imatges captades per Lodeiro.

López Camarillas, professor de Llengua i Literatura i traductor, va trobar el valuós material gràfic mentre treballava braç a braç amb els familiars de represaliats del franquisme agrupats en l’associació Memoria y Libertad, en l’obra Cartas de la memoria, editada i compilada per Tomás Montero.

En aquest llibre, editat el 2023, figuren les cartes escrites per Lodeiro a Julia Muñoz des de la presó de Las Comendadoras (Madrid). La família d’Arturo Lodeiro conservava centenars de fotografies sense revelar. La parella es va conéixer a Madrid (ella era oriünda de Jaén) i va passar la primavera i l’estiu del 1937 a Xiva, una localitat valenciana de la comarca de la Foia de Bunyol, entre altres llocs de la rereguarda.

L’anarquista, militant de la CNT i manyà i mecànic de professió, va fotografiar la seua parella, la platja del Saler, escenes quotidianes d’esmorzars, alguns milicians i cartelleria de l’època. “La major part de les fotos són de Xiva, n’hi ha unes poques de Cartagena i unes quantes de Granollers, on van anar a visitar el germà aviador d’Arturo”, afirma José López Camarillas.

El fotògraf, que circulava en un vehicle probablement expropiat amb un tret en la lluna davantera, va treballar en fàbriques d’armes de la rereguarda republicana. “Era militant de la CNT i, abans de la guerra, ja havia sigut empresonat per participar en vagues revolucionàries”, diu l’editor de l’obra, que inclou un pròleg de l’historiador Vicent Baydal, cronista de la ciutat de València.

‘Querido Eugenio’, de Juana Doña

Les sinergies amb les famílies dels represaliats agrupades en l’associació Memoria y Libertad van propiciar un segon projecte. La campanya de micromecenatge també inclou l’edició de Querido Eugenio, de l’escriptora i dirigent comunista Juana Doña (Madrid, 1918 - 2003).

“És un llibre molt citat bibliogràficament, però molt difícil d’aconseguir, les famílies consideraven que seria interessant per a les noves generacions que pogueren conéixer la història de Juana Doña, referent del socialisme, del feminisme i de la defensa dels drets humans”, afig López Camarillas.

Juana Doña va passar 18 anys en les presons franquistes. En Querido Eugenio recull el testimoniatge que el seu marit, Eugenio Mesón, va escriure a la presó abans de ser afusellat el 1941. “En un moment en què és evident l’amenaça del feixisme, necessitem tindre exemples de resiliència”, conclou l’editor.