Mónica Oltra Jarque, biografia d’una “política intel·ligible per a les majories socials”

En una reunió tibant de les Joventuts Comunistes del País Valencià a principis de la dècada deL 1990, una dirigent juvenil que hui és consellera va guanyar la batalla a Mónica Oltra (Neuss, República Federal d’Alemanya, 1969) per uns pocs vots. En eixir, la guanyadora va profetitzar el final de la carrera política de la jove Oltra. Res més lluny de la realitat, la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives s’ha convertit en la líder indiscutible de Compromís, el (relativament) nou espai del valencianisme progressista que s’ha fet amb un ampli buit en l’esquerra governant, una cosa impensable fins fa quatre dies. 

L’escriptor Tomàs Escuder (Castelló, 1946) publica Mónica Oltra o el compromís (Lletra Impresa, 2020), una biografia autoritzada que repassa la seua infància en l’emigració espanyola a Alemanya, la inevitable entrada en política i l’enlairament definitiu en l’oposició als últims espeternecs de l’hegemonia del Partit Popular.

“Una política intel·ligible per a les majories socials”. És la recepta de primer d’oltrisme que resumeix Gustau Muñoz en el pròleg de l’obra. El biògraf ha reconstruït la infància d’Oltra a Alemanya, en aquell ambient de l’emigració espanyola de la República Federal, amb una influència abismal del Partit Comunista d’Espanya (PCE). “Hui té una relació amb Alemanya, però anecdòtica, el que la influeix és l’ambient de l’emigració espanyola en què el PCE és la clau que obri tots els panys”, declara Escuder a elDiario.es. Son pare, Juan Oltra, metal·lúrgic, i sa mare Angelita Jarque, treballadora en una fàbrica, van formar “una família obrera, d’estirp comunista, cosa que des del principi de l’existència conscient de Mónica va comportar l’assumpció dels valors que aquesta esquerra exigia i practicava”, escriu l’autor. 

La tornada a València propicia la militància d’Oltra en les Joventuts Comunistes i, després de porgues successives, el seu ingrés en Esquerra Unida. “Hi ha una continuïtat i entra en el món polític del seu entorn”, diu Escuder, que conta el primer i breu matrimoni amb Miquel Real, actual cap de gabinet d’Oltra i autor de quasi tot el material gràfic que il·lustra el llibre. “Com és lògic, li toca viure experiències que la dissidència sol patir en partit de jerarquies dures, però assumeix clarament la disciplina del partit”, afirma l’autor. En paral·lel, Oltra inicia la seua marxa en el món de les Falles, un àmbit mal vist en l’esquerra valenciana, tal com ha lamentat sempre la vicepresidenta. Fa dos anys va ser fallera major de la seua falla, amb el seu fill Emilio, que era president infantil.     

El llibre recull els testimoniatges del cercle més pròxim a Oltra (les germanes Mireia i Cristina Mollà, Ximo Cádiz, el seu cap de gabinet Miquel Real o el seu cap de premsa Evarist Mahiques) i narra el principi de la fi de l’oltrisme en Esquerra Unida, que va acabar en la ruptura total: “La disputa era clara i inevitable, perquè darrere hi havia una concepció estratègica i tàctica diferent, completament oposada”, escriu Escuder. Pocs coneixien en aquella època la potència del personatge, que va brillar en tota la seua esplendor durant l’última legislatura del Partit Popular, quan els casos de corrupció assolaven la formació hegemònica. Oltra es posava una samarreta amb la cara de Francisco Camps (“Wanted, only alive”) i eixia en totes les teles d’Espanya. 

La líder de Compromís exposa les seues idees “en termes polítics, casolans i de carrer”, defensa l’autor. Una líder modelada per la tradició marxista, per la seua afició a la psicoanàlisi i per un cert populisme peronista (d’Evita més que de Juan Domingo), ingredients perfectes per al front mediàtic en què Oltra es desenvolupa com un peix en l’aigua.

L’última part de la biografia arranca amb l’arribada al poder autonòmic d’Oltra i els seus (també de Compromís) i el descobriment de la política institucional com a espai per al diàleg entre socis, per a la navallada vil i fins i tot per als bons moments. Quin serà el pròxim capítol per escriure de la biografia d’Oltra? L’alcaldia de València? “Ella es defineix com una persona d’espais menuts”, respon el seu biògraf.