La premsa espanyola perpetua la discriminació envers el poble gitano i Youtube els dóna veu
Són entre 600.000 i 750.000 a Espanya; entre 10 i 12 milions a Europa. Aproximadament l’1,5% de la població espanyola és d’ètnia gitana. Un poble que s’associa amb la marginació, la conflictivitat i la delinqüència i que és discriminat allà on es mencione.
Segons les dades de l’Observatori Proxi, el 55% dels gitanos s’han sentit discriminats a l’hora de buscar faena, el 46% creuen que el racisme és el seu problema principal i el 42% s’han sentit discriminat a l’hora d’accedir a un servei públic. Si mirem les dades del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), una de les seues enquestes, duta a terme el 2013, determina que el 52,2% dels enquestats no volien tenir un gitano com a veí.
Aqueixa exclusió s’observa també en els mitjans de comunicació. La investigadora de la Universitat de València, Carolina Moreno, i l’investigador en la Universitat Internacional de València, Joan Oleaque, han fet una anàlisi de més de mil publicacions en premsa escrita per a observar com s’hi parla de la comunitat gitana. El resultat, previsible i negatiu. La premsa espanyola de referència perpetua els tòpics i la imatge que la població té del poble gitano com una ètnia conflictiva i marginada.
Segons Oleaque, la tesi doctoral del qual també analitza la integració de la comunitat gitana, als investigadors els ha costat trobar reportatges en què no es vincule els gitanos a conflictivitat. “Són o causants o víctimes dels problemes, però sempre hi ha problemes”, assenyala l’investigador. A més, els grans mitjans tampoc fan partícips els gitanos de les informacions que els afecten, “a penes hi ha fonts gitanes i, quan ixen, és per a dir coses sense importància”, critica Oleaque.
Segons els autors, “quan presenten fotografies, titulars, plantejaments periodístics o estratègies discursives, ho fan dins d’un estereotip ètnic que atribueix al poble gitano una conducta precivilitzada i llunyana, connectada amb la immigració”. A més, assenyalen que, en tots els casos, “els gitanos es presenten en un estrat vital i moral allunyat de la majoria de la societat”. “La societat, teòricament compromesa amb la multiculturalitat, no té en compte els afectats”, afig l’investigador.
Per contra, les xarxes socials són un altaveu per a la població gitana i ajuden a fer que puguen trencar aquests tòpics. Amb l’exemple del vídeo “Yo no soy trapacero”, que criticava que la RAE utilitzara aquest terme com a sinònim despectiu, els investigadors expliquen el poder de les xarxes. L’audiovisual, en què es poden veure uns xiquets buscant la definició de la paraula gitano al diccionari, es va fer viral el 2015 i va tenir un gran suport social. En aquest context, Moreno i Oleaque plantegen que els canals d’Internet ofereixen a les minories la possibilitat de comunicar una imatge pròpia.
La metodologia d’anàlisi de textos periodístics ha consistit en la selecció de tres segments temporals: 2003-2004, 2007-2008 i 2009-2010, períodes en què el tractament informatiu del grup es va incrementar. La investigació inclou 970 textos amb les paraules gitano, gitana, gitanos o gitanes.
