La demografia bipolar valenciana: les grans urbs enfront de l’’Espanya buida’

El creixement vegetatiu de les comarques valencianes, és a dir, la diferència entre naixements i morts, registra resultats positius a les àrees pròximes a les tres capitals de província –les àrees metropolitanes–, i també a la zona sud d’Alacant. No obstant això, tal vegada la dada més significativa que podem extraure és el contrast amb la despoblació a les zones d’interior, la popularment anomenada ‘Espanya buida’. D’aquesta manera, veiem que el creixement vegetatiu és negatiu a l’interior de les províncies de València i de Castelló, i a l’interior de les comarques de la Marina Alta, la Marina Baixa i el Comtat a Alacant.

Aquests resultats són els que ofereix l’INE (Institut Nacional d’Estadística) sobre el primer semestre de l’any 2019, que consoliden una tendència registrada des del 1996. El comportament valencià segueix el mateix patró que la resta d’Espanya; el creixement es concentra a les grans ciutats i capitals de província, i també a les zones de costa.

Per localitats, les que percentualment han tingut un decreixement vegetatiu anual més alt són Vallanca (-4,46%) i Castielfabib (-2,39%) al Racó d’Ademús i la Vall de Laguar (-2,33%) a la Marina Alta. Precisament, Vallanca és una de les cinc localitats amb més pèrdua de població d’Espanya en les últimes dues dècades, només superada per Casas de Don Antonio a Càceres (-4,6 %); Valdemoillos a Palència (-5 %); Baleña a Salamanca (-5 %); i Serón de Nágima a Sòria (-5,9 %).

Per contra, les poblacions que més creixement anual han registrat són Sant Antoni de Benaixeve (7,5 %), seguida de la Pobla de Vallbona i Nàquera (7,4 %), les tres situades a la comarca valenciana del Camp de Túria.

Les grans ciutats

Pel que fa a les grans ciutats, València, amb una població de 791.413 habitants, ha registrat entre els anys 1996 i 2018 un creixement de 1.583 persones (0,1 % anual), encara que el saldo el 2018 va ser negatiu (-1.522). En aquest període es van produir 168.938 naixements (9,4 %) i 167.355 morts (9,3 %). Alacant, amb 331.577 habitants l’any 2018, també ha tingut un creixement vegetatiu positiu en les dues últimes dècades (1,7 % anual) malgrat el descens lleuger que es va registrar l’any passat (-191 persones). En aquests 22 anys hi ha hagut 70.459 naixements (9,8 %) per 58.325 decessos (7,1 %), amb un increment de la població de 12.134.

De les tres capitals de província, Castelló ha sigut la que més ha crescut en aquest període, un 2,2 % anual fins a situar-se en 170.888 habitants. I això malgrat que l’any 2018 també va perdre població (125 persones). En aquestes dues dècades han nascut 38.818 xiquets (10,3 %), per 30.258 morts (8,5 %), amb un creixement de 8.560 persones.

Aquest creixement, en major o menor mesura, també es veu reflectit en les àrees metropolitanes respectives.

L’altra gran ciutat valenciana, Elx, és la que més augment de població ha experimentat en aquests anys, 18.687 persones que la fan situar en els 230.625 habitants (+3,8 % anual). Des del 1996 s’han registrat 52.699 naixements (10,6 %) per 34.012 defuncions (6,8 %).

Fuente: INE

Més morts que naixements a Espanya

En les últimes dues dècades s’han registrat més morts que naixements a Espanya, amb prop del 80 % dels municipis (6.419 de les 8.131, la majoria poblacions menors d’un miler d’habitants i en zones rurals) amb un creixement vegetatiu negatiu des del 1996. L’any 2018 es va batre el rècord amb una pèrdua de vora 55.000 persones –de cada 1.000 habitants se’n van perdre 1,2–, fet que comporta les pitjors taxes històriques de natalitat des que hi ha estadístiques.