L'Estat qüestiona la constitucionalitat de la Llei d'emergència habitacional aprovada pel PP a Balears

El Govern central qüestiona la constitucionalitat de la Llei d'emergència habitacional de Balears, derivada d'un decret aprovat pel Govern de Marga Prohens (PP) el 2023, tal com ho posa de manifest en un informe que ha remès el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica a l'Executiu autonòmic, en què adverteix d'una sèrie de diverses discrepàncies.

L'escrit del Ministeri al·ludeix a les disposicions que recullen la possibilitat de reconvertir locals en habitatge de preu limitat, l'increment d'alçades i el canvi d'usos per aprofitar per a habitatge terrenys destinats inicialment a equipaments públics i privats. L'Estat no qüestiona el fons sinó la norma utilitzada, ja que considera que s'hauria d'haver fet mitjançant el planejament urbanístic de cada ajuntament.

Des del Govern central argumenten que aquest tipus d'instruments suposen un retard important per l'emissió d'informes sectorials i altres dificultats que troben els ajuntaments. Per això, entenen que una norma amb rang legal és l'única manera de resoldre el problema amb caràcter urgent.

“Esperar la tramitació i l'aprovació d'un instrument de planejament és assumir que aquestes mesures no es podran implantar”, raonen des de la Conselleria, que assegura que la Llei “respecta l'autonomia municipal” perquè permet als ajuntaments adaptar-ne la seva pròpia regulació.

En aquest punt, cal ressenyar que els consistoris poden decidir si apliquen, suspenen o limiten les principals mesures al seu territori; de fet, el Govern ha incidit que la seva aplicació ja s'ha regulat per ajuntaments de color polític diferent.

Les fonts autonòmiques assenyalen que l'amenaça d'inconstitucionalitat posa en risc la viabilitat de projectes d'uns 4.000 habitatges que s'estan planificant a través del desplegament de la Llei. En aquesta línia, insisteixen en el greu problema habitacional a les Balears, amb preus disparats i manca d'oferta en un territori, recorden, limitat per la insularitat.

Per tot això, Balears confia a arribar a un acord a la comissió bilateral amb el Ministeri que s'obrirà abans d'arribar al Tribunal Constitucional, buscant evitar un recurs. El Govern acudirà a aquesta comissió amb la voluntat de “fer entendre aquesta necessitat d'adoptar mesures urgents en el context actual i continuar amb el desplegament de la Llei per fer més vivenda assequible a les Balears en col·laboració amb els Ajuntaments”.

L'arxipèlag balear porta, des de fa almenys una dècada, arrossega problemes gravíssims pel que fa a l'accés a un habitatge digne, fruit d'un procés especulatiu alimentat a través de les bombolles immobiliàries i la gravetat de les quals es va accentuar amb les successives crisis del sistema financer. El resultat no és altre que la sostracció d'un dret bàsic i fonamental, reconegut a la Constitució espanyola, i que està deixant els serveis públics de les illes en una situació cada cop més precària i delicada.