“Cada vegada cal esperar més i més”: quan les cartes de Correos només arriben tard
LLEGIR EN CASTELLÀ
“Cada vegada és pitjor, perquè has d'esperar més i més”. Francisco Rosa és veí de Santa Ponça, el nucli poblacional més gran del terme municipal de Calvià (Mallorca). Com ell, cada cop són més els residents afectats pel servei de Correos, que agonitza a l'arxipèlag, en paraules dels seus treballadors, però especialment en aquesta localitat de 10.736 habitants situada a l'oest de l'illa. Els ciutadans acusen retards diaris a l'hora de rebre el correu, les notificacions, les cartes i la paqueteria. Des dels sindicats assenyalen que la plantilla de Santa Ponça està en aquests moments al 60%, una xifra similar a la mitjana balear, que oscil·la entre el 60 i el 70% de treballadors.
En concret, l'arxipèlag compta amb 117 oficines de Correos i un empleat postal per cada 1.200 habitants. En total, uns 900 treballadors a totes les illes, entre ells els dedicats als serveis socials d'atenció a col·lectius vulnerables, d'accessibilitat bancària, digitals i amb especial atenció a les persones més grans de 65 anys, que representen més del 16% de la població. Tot i això, des de CCOO, sindicat majoritari de l'operador, alerten del “desmesurat ajust” de les plantilles als municipis de l'arxipèlag, cosa que està redundant en un empitjorament de les condicions laborals, així com en una tardana recepció de notificacions -inclosos els avisos metges i de l'Administració i paquets per part de la ciutadania. Si no es desbloqueja aquesta situació, els treballadors contemplen iniciar mobilitzacions.
“No donen abast”
Manuel Dopico és un dels veïns afectats per aquesta problemàtica. “Jo el que puc dir és que les bústies abans les tenies dins de casa, a la porta o a les escales. Ara, les han traslladat a la Costa de la Calma, així que imagina't per a qui no viu a prop. S'ha de desplaçar a propòsit”, comenta aquest veí, recordant que el servei porta a porta facilitava als residents gran part de les seves gestions postals en contra de les actuals bústies pluridomiciliàries. “Així hi ha els serveis com a conseqüència de l'eliminació de personal. No donen abast”, lamenta Manuel.
Jo el que puc dir és que les bústies abans les tenies dins de casa, a la porta o a les escales. Ara, les han traslladat a la Costa de la Calma, així que imagina't per a qui no viu a prop. S'ha de desplaçar a propòsit
Per la seva banda, Francisco Rosa, que viu a Santa Ponça des de fa 54 anys, lamenta la disminució del personal de Correos de la localitat. Assegut a la terrassa d'una de les cafeteries situades davant de l'oficina, recorda que abans els treballadors de les dependències postals “venien aquí”. “Esmorzaven i parlàvem. Ara ja no n'hi ve cap, no els dóna temps. Amb les noves tecnologies tot ha canviat. Fins i tot al centre mèdic, que és el millor de Mallorca, abans anaves i et feien una analítica de seguida. Ara te la donen per a dues o tres setmanes”, afegeix.
Altres veïns de Santa Ponça lamenten que l'aparició d'internet ha provocat que “ja no s'enviïn tantes cartes manuscrites” i que ja no calgui el servei de Correos de la mateixa manera que fa anys.
Sobrecàrrega de treball
“Necessitem reforçar les plantilles, sobretot ara que arriba Nadal i s'incrementa l'activitat”, assenyala, per part seva, Daniel Bauzá, delegat sindical de CCOO a Correos. Després de cinc anys sumits en una permanent crisi de gestió, social i laboral, el sindicalista recrimina que, com en altres comunitats autònomes, la situació es fa “especialment greu als barris de la perifèria, a l'àmbit rural ia les poblacions més petites”, com Santa Ponça, Manacor, Maó, Eivissa, Sant Antoni de Portmany, Sóller i Ciutadella, on les xifres de personal es troben entre el 40 i el 60% de les habituals entre repartidors i empleats d'oficina.
CCOO denuncia que la situació es torna especialment greu als barris de la perifèria, a l'àmbit rural i a les poblacions més petites, com Santa Ponça, Manacor, Maó, Eivissa, Sant Antoni de Portmany, Sóller i Ciutadella, on les xifres de personal es troben entre el 40 i el 60% de les habituals
En aquesta línia, Bauzá critica la “sobrecàrrega de treball” a què es veuen exposats els treballadors, sobretot a l'estiu, en haver de cobrir les vacants dels que es troben de vacances, fer recorreguts de repartiment més llargs o patir l'augment de els temps despera i llargues cues a les oficines. A Santa Ponça, de fet, anar a la seva oficina suposa esperar moltes vegades una fila de clients que pràcticament arriba fins al carrer. Tot això malgrat l'Acord Estratègic 2024-2028 signat el 22 de juliol passat entre el Govern, SEPI, Correus, CCOO i UGT, que contempla un finançament del servei postal públic i dels Serveis d'Interès Econòmic General (SIEG) per 400 milions d'euros (250 milions i 150 milions, respectivament) a incloure als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2025.
Un acord “insuficient”
Per a CCOO, tot i això, aquest acord “manca de l'ambició necessària i resulta insuficient per revertir la posició de debilitat que Correos ha acumulat al mercat com a resultat de les polítiques erràtiques de l'anterior president” de la companyia, en referència a Juan Manuel Serrano, a qui UGT, per la seva banda, va arribar a qualificar com “el pitjor president de tots els temps, de tota la història de Correos”, segons els comptes dels últims anys presentats per lempresa pública. No en va, el 2022 Correos va presentar una xifra de negocis de 1.962 milions d'euros, amb una caiguda del 5,7% respecte de l'any anterior. El resultat d'explotació va ser de pèrdues de 286,5 milions, fet que va suposar duplicar els números vermells de l'exercici de 2021, que van pujar a 143,9 milions. El passat any, Serrano va ser substituït per Pedro Saura.
Com a conseqüència d'això, els delegats de CCOO i UGT Correos a Balears es van concentrar davant de la Delegació de Balears i van donar inici a un procés de mobilitzacions a tot l'Estat per exigir a la Direcció de Correos, amb Serrano llavors al capdavant, que cessessin “les polítiques de desballestament” de l'operador públic i van reivindicar un model postal públic “sostenible, eficaç, modern i eficient”. De la mateixa manera, van reclamar al Govern central que definís el seu projecte de correu públic, tant al vessant de prestador del servei públic més antic del país, el postal, com al vessant d'empresa estratègica “generadora d'ocupació, vertebració social i creixement econòmic” .
El mes de juliol passat, abans de l'aprovació de l'Acord Estratègic, CCOO va presentar a l'Executiu central un document amb 100 propostes que permetin rescatar Correus de la seva “greu crisi financera” i millorar la prestació del servei postal. En aquest sentit, el sindicat reclamava 3.350 milions d'euros per assegurar la prestació del Servei Postal Universal (SPU) i finançar el pla estratègic que el reposicioni al mercat, i 1.500 milions d'euros per a un nou marc laboral dels 50.000 empleats i empleades de Correos.
En matèria de personal, des de CCOO reclamen un pla de rejoveniment de la plantilla, sortides incentivades, ofertes de treball i actualització de borses de contractació que garanteixin la cobertura de tots els llocs de treball, així com una millora dels salaris i la regulació de la carrera professional.
Per al sindicat, buscar la viabilitat de Correus “recorrent a la vella fórmula de les reconversions clàssiques, basada en injeccions de diners públics combinades amb retallades d'ocupació i ajustaments de despeses, és un error estratègic”. I afegeixen: “Aquest enfocament, centrat a equilibrar el compte de resultats i l'EBITDA [indicador financer que mesura la rendibilitat d'una empresa abans de deduir els impostos, interessos, depreciacions i amortitzacions en], en lloc de reposicionar Correos al mercat i fomentar el creixement de l'activitat, contradiu completament la filosofia de l'Acord Estratègic 2024-2028. A més, suposa un alt risc de generar un escenari de tensió creixent, cosa que resulta completament indesitjable en la delicada situació actual de l'empresa”.
Correus defensa la “qualitat” del seu servei
Davant les crítiques de l'entitat sindical, Correos assegura que està garantint “la qualitat del servei i el lliurament dels productes en els terminis pactats amb els clients a les Balears”. En declaracions a elDiario.es, fonts de l'empresa indiquen que l'operador “pren les mesures necessàries per organitzar la feina en funció de les necessitats a les seves unitats”. “Per tant, l'adequació dels mitjans a les necessitats és una acció permanent per a Correos, on s'apliquen criteris d'optimització i eficiència, sense oblidar el compromís amb els nivells de qualitat en la prestació del servei postal universal que la companyia ha de assolir”, afegeixen.
“Correos, com a companyia pública, té l'obligació d'assignar eficientment els seus recursos, tant humans, com logístics i tecnològics, per la qual cosa, en funció de la producció, que és fluctuant, adequa la seva plantilla i la seva estructura al nivell de activitat real”, insisteixen les mateixes fonts, que asseguren que hi ha una previsió de contractes per atendre els increments que puguin produir-se amb motiu de la campanya nadalenca. En qualsevol cas, asseveren, la determinació dels recursos “és una actuació dinàmica, per la qual cosa, si es detecten noves necessitats, s'assignen els mitjans necessaris per oferir un servei postal universal que compleixi els requeriments de qualitat amb què està compromesa Correos ”.
0