El passat 20 de març la regidora de Feminismes de l'Ajuntament de Barcelona va publicar un article en aquest mateix espai titulat 'La prostitució a Barcelona: cap a un escenari de drets'. En aquest article es fa referència directament a la campanya de recollida de signatures entre càrrecs públics que el Moviment Democràtic de Dones (MDM) està impulsant a Catalunya en rebuig a la proposta de l'Ajuntament de Barcelona de regularitzar la prostitució.
Aquesta campanya, que ha rebut el suport d'alcaldesses i regidores d'ajuntaments tan significatius de Catalunya com el de Santa Coloma, l'Hospitalet o Sant Cugat, busca sensibilitzar la societat sobre el fet que la prostitució s'alimenta al nostre país de forma majoritària del tràfic de dones i menors d'edat, nens i nenes, que són víctimes de les màfies.
Aquesta campanya busca impulsar la protecció de drets de persones vulnerables que es troben al servei dels lobbies empresarials de proxenetes que s'utilitzen en molts casos a les mateixes prostitutes en campanyes publicitàries que busquen convertir-los en suposats “empresaris del sexe”, com ja passa a Austràlia on els megaprostíbuls poden fins i tot cotitzar a borsa.
El lobby dels proxenetes i traficants de dones i nenes es juga molts diners en la seva regularització a Espanya: concretament 3.700 milions d'euros anuals. D'aquí la pressió insistent per aconseguir que es reguli el trànsit i la violència contra les dones com si fos una professió més, utilitzant per a això el fal·laç discurs de la “protecció de drets” de les dones, el mateix argument que utilitza Laura Pérez.
Com si es poguessin protegir més els seus drets “violant” de manera regulada, però això sí, sota estrictes condicions higièniques i amb dret a l'atur quan els “empresaris del sexe” considerin que no volen utilitzar-les més.
El fet que es pagui una quantitat de diners no pot transformar aquest abús en una 'feina' a la qual es vol anomenar amb l'eufemisme de “treball sexual comercial”. Reglamentar la prostitució, integrant-la en l'economia de mercat com vol la patronal dels proxenetes, suposa assumir que és una alternativa “laboral” acceptable per a les dones que es troben en situació de pobresa o il·legalitat i, per tant, si és acceptable, no cal remoure les causes, ni les condicions socials que fan possible i determinen a les dones a ser prostituïdes.
A més, si convertim aquesta violència en una professió com una altra qualsevol per a les dones, com podrem educar en la igualtat a una societat on les nenes saben que el seu futur pot ser prostitutes i els nois que poden usar-les per al seu gaudi sexual si tenen els suficients diners per pagar-ho?
La postura neoliberal pro-prostitució del “patriarcat del consentiment” que defensa aquesta regidora de BComú considera que hi ha prostitució fruit de la lliure elecció. Segons aquesta postura, si hi ha consentiment tot es pot comprar i vendre. Les tedioses discussions sobre la “prostitució lliure” o la “forçada”, o les elaborades diferenciacions entre tracta i prostitució no tenen sentit.
Hi ha tracta perquè hi ha prostitució, de la mateixa manera que havia tràfic d'esclaus perquè havia esclavitud. L'actitud democràtica davant l'esclavitud es basa en el rebuig a un estatut degradant per a la dignitat humana, no en la percepció que cada esclau pugui tenir sobre la seva condició. A més el consentiment no legitima de per si una pràctica, ni la converteix en treball.
L'actitud democràtica davant d'una explotació o violència (prostitució, esclavitud, tràfic d'òrgans, ablació ...) es basa en els drets humans, no en la percepció que cada esclau o prostituta pot tenir sobre la seva condició. Li recordem a la regidora un principi bàsic del feminisme: “Allò personal és polític”.
Totes aquestes raons són les que han motivat a unir-se a la nostra campanya a la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, i les alcaldesses Núria Parlon i Lluïsa Moret, de Santa Coloma i Sant Boi de Llobregat respectivament. No ho han fet “per raons partidistes i carregades de lleugeresa”, com acusa Laura Pérez, ni tampoc “des de l'escenari de la comoditat; des del parapet de la respectabilitat que gaudeix el càrrec públic”, perquè fer-ho els significa enfrontar-se de forma valenta als interessos de les poderoses màfies de proxenetes per defensar els drets de les prostitutes i de totes les dones a no ser violades, usades sexualment i traficades.
Argumenten que la prostitució sempre ha existit. També les guerres, la tortura, l'esclavitud infantil, la mort de milers de persones de fam. Però això no és prova de legitimitat ni validesa. Tenim el deure d'imaginar un món sense prostitució, el mateix que hem après a imaginar un món sense esclavitud, sense apartheid, sense violència de gènere, sense infanticidi ni mutilació d'òrgans genitals femenins.
Des del MDM animem a la regidora Laura Pérez a no utilitzar a les dones prostituïdes per fer-se un nom a la corporació municipal i a unir-se a la seva alcaldessa i reconsiderar les seves postura en defensa d'uns interessos que coincideixen paradoxalment amb els dels lobbies empresarials de proxenetes i traficants de persones.